¡°El pazo del Caudillo¡±

El 1938 els prebosts franquistes corunyesos van decidir comprar el Pazo de Meir¨¢s, pertanyent als hereus d'Emilia Pardo Baz¨¢n, ¡°per ser donat al General¨ªssim dels ex¨¨rcits i Cap de l'Estat Nacional Excel¡¤lent¨ªssim Senyor Don Francisco Franco Bahamonde¡±. Per aix¨° van constituir una ¡°Junta pro-Pazo del Caudillo¡±, el president honorari de la qual era el governador civil, i que presidia efectivament Pedro Barri¨¦ de la Maza, propietari del banc Pastor.

Al banc Pastor li van donar el nom els descendents de Jos¨¦ Pastor Taxonera. Molts comerciants catalans, com els Pastor, i francesos, com els Barri¨¦, s'havien establert a la Corunya aprofitant els decrets de Carles III de liberalitzaci¨® del comer? d'ultramar des d'aquest port. Quan el comer? transatl¨¤ntic es va enfonsar per les guerres d'Europa i d'Am¨¨rica no va ser infreq¨¹ent la diversificaci¨® del negoci navilier, incloent el cors i el tr¨¤fic d'esclaus, cosa que va generar grans fortunes, i especialment la de Barri¨¦. Un trenat de relacions endog¨¤miques de la puixant oligarquia local va fer possible que al llarg del segle XIX l'antic negoci dels Pastor acab¨¦s sent absorbit per la fam¨ªlia Barri¨¦. El 1936 Pedro Barri¨¦ de la Maza encara conservava el nom de Pastor al seu banc. Tamb¨¦ era propietari a la Corunya de la F¨¢brica de Gas y Electricidad S.A. Existia una altra empresa del mateix sector, Electra Popular Coru?esa, fundada el 1932 per Jos¨¦ Mi?ones, empresari i diputat d'Uni¨® Republicana. Sense m¨¦s acusaci¨® que la seva adscripci¨® pol¨ªtica, va ser afusellat el 2 de desembre del 1936. Tots els seus b¨¦ns i empreses van ser expropiats. Electra Popular Coru?esa va ser absorbida, gratu?tament i patri¨°ticament, per l'empresa el¨¨ctrica de Barri¨¦, cosa que va donar lloc a la creaci¨® de FENOSA, Fuerzas El¨¦ctricas del Noroeste S. A. L'origen corsari i esclavista de la fortuna de Barri¨¦ no ¨¦s especialment honorable, per¨° aquesta ¨²ltima baula de crim i lladronici impune ¨¦s execrable. Per aquests m¨¨rits i per l'important suport econ¨°mic que Barri¨¦ va donar a Franco, aquest li va concedir un t¨ªtol aristocr¨¤tic ¡°per la seva generositat impregnada de sentiment cristi¨¤¡±. El t¨ªtol elegit va ser el de comte de Fenosa, ¨¦s a dir, de l'acr¨°nim d'una societat an¨°nima, una cosa ins¨°lita i grotesca, per¨° tamb¨¦ cruel i sinistra, perqu¨¨ ¨¦s el nom d'una empresa creada a partir de requises i afusellaments.

La junta de Barri¨¦ va decidir finan?ar l'adquisici¨® del Pazo amb un cr¨¨dit obtingut de la banca local, cr¨¨dit que s'amortitzaria mitjan?ant una subscripci¨® popular volunt¨¤ria entre els ve?ns de la prov¨ªncia. La recaptaci¨® va ser escandalosament insuficient. Llavors van rec¨®rrer a la subscripci¨® for?osa, com les que es feien per finan?ar les operacions b¨¨l¡¤liques. Per¨° continuava sent insuficient, i van decidir disposar directament dels fons propis dels Ajuntaments, i finalment van procedir a la detracci¨® for?osa de les n¨°mines dels funcionaris. No consta escriptura p¨²blica ni inscripci¨® registral de la donaci¨® feta per la junta de Barri¨¦ a Franco el 1938. Per aix¨° el 1941 es va simular una compravenda entre Franco, representat per Barri¨¦, i la venedora, que ja havia venut a la junta dos anys abans, i per un preu fingit que Franco no va pagar. Amb aquest tr¨¤mit fraudulent, va aconseguir la inscripci¨® registral al seu nom. Els fraus i coaccions no van acabar aqu¨ª . A m¨¦s, es van ocupar les finques lim¨ªtrofes del Pazo, i es va exigir als propietaris que les venguessin a Franco per un preu simulat.

Aix¨ª van gaudir del Pazo com a propietaris Franco i els seus hereus. Cap govern democr¨¤tic no els va inquietar, malgrat les incessants reivindicacions c¨ªviques. Per¨° el juliol del 2019 l'Advocacia de l'Estat, sent ministra de Just¨ªcia Dolores Delgado, va demandar els hereus del dictador. Va al¡¤legar que el Pazo pertany a l'Estat perqu¨¨ durant m¨¦s de trenta anys va ser la segona resid¨¨ncia oficial del Cap de l'Estat, amb el mateix ¨²s institucional, mateix personal i recursos econ¨°mics que el palau del Pardo, pertanyent al Patrimoni Nacional de l'Estat. Un jutjat civil de la Corunya, el setembre del 2020, li va donar la ra¨®: el dictador nom¨¦s va ser un usuari institucional del Pazo, mai el propietari. Els hereus, ¨°bviament, discrepen. Afirmen que com el Pazo va ser de la direcci¨® de l'Estat, necess¨¤riament va ser propietat de Franco, i ara d'ells com a hereus. La sent¨¨ncia no ¨¦s ferma. Els hereus exercitaran tots els recursos processals que els ofereix una legalitat democr¨¤tica que no es mereixen. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la incertesa del plet, el dram¨¤tic i indignant ¨¦s qui va comprar el Pazo, i com. Van ser jerarques i banquers feixistes actuant manu militari, amb recaptacions i confiscacions coactives, documentades fraudulentament. Va ser un bot¨ª de guerra