Carme Pin¨®s: ¡°Mai he dissenyat res sense entendre d¡¯on ve¡±

Va aixecar ¨Cfa 15 anys¨C el gratacel de la torre Cube a M¨¨xic, que actualment ¨¦s un dels edificis m¨¦s singulars de Guadalajara. Tant que, una d¨¨cada despr¨¦s, els clients van encarregar a Carme Pin¨®s (Barcelona, 66 anys) un altre gratacel, el Cube 2, que afegeix expressi¨® al centre urb¨¤ i protegeix els llogaters amb elsbrise-soleils que teixeixen la fa?ana. L'arquitecta ha firmat tamb¨¦ la Facultat d'Economia a Viena (2013), el CaixaForum de Saragossa (2014), l'Escola Massana de Barcelona (2017) i el Pavell¨® M a Melbourne (2018). Tanmateix, pot ser que vost¨¨ no la conegui. Si ¨¦s el cas, m¨¦s enll¨¤ de preguntar-se per qu¨¨, ara t¨¦ l'oportunitat de saber qui ¨¦s i qu¨¨ fa. Podr¨¤ comprovar com el Passeig Mar¨ªtim de Torrevieja (2000) abra?a la densitat de la ciutat per aconseguir espai per a la gent. Pot veure com l'estaci¨® de metro Zona Universit¨¤ria de Barcelona (2016) ¨¦s un lloc subterrani, per¨° llumin¨®s. Tamb¨¦ com l'Escola Massana d'art i disseny vol construir una ciutat org¨¤nica, no feta de blocs, amb un context i una llibertat exigent que s¡¯adapta a la complexitat de la metr¨°polis en lloc d'imposar-s¡¯hi. Carme Pin¨®s, escenaris per a la vida ¨¦s el t¨ªtol de l'exposici¨® que l'ICO mostrar¨¤ fins al 9 de maig. ?s la primera vegada que aquest centre exposa el treball d'un estudi fundat i liderat per una arquitecta.

A Pin¨®s, el reconeixement internacional li va arribar aviat per¨° esquivament. Era la s¨°cia de l'arquitecte m¨¦s brillant de la seva generaci¨®, Enric Miralles (1955-2000), per¨° tamb¨¦ la seva dona: ell posava el vol, ella les arrels: ¡°Em ve de l'amor que sento per la terra¡±, explica. La seva fam¨ªlia era propiet¨¤ria d¡¯unes plantacions de pomeres a Lleida. Miralles i Pin¨®s van firmar alguns dels llocs m¨¦s evocadors que avui es poden visitar a Espanya: El cementiri d'Igualada i l'escola de Morella, per¨° el divorci (el 1991) i la prematur¨ªssima mort d'Enric ¨Cque no va permetre reconsideracions¨C van fer que ella hagu¨¦s de comen?ar de zero. Va aconseguir remuntar des del costat m¨¦s dif¨ªcil: construir a l'estranger i fer-ho amb la m¨¤xima ambici¨® ¨Cgratacels i universitats. No per casualitat, la Torre Cube ¨¦s el projecte del qual est¨¤ m¨¦s orgullosa: ¡°Ent¨¦n el lloc, aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil de fer amb un gratacel. A m¨¦s, li dec molt. Em va donar credibilitat¡±. Tamb¨¦ a la seva ciutat? ¡°B¨¦... L'any que vaig acabar l'Escola Massana i l'ampliaci¨® del Mercat de la Boqueria, que ha transformat una zona hist¨°rica, el jurat del Premi Ciutat de Barcelona ni tan sols es va dignar a anar-lo a veure per considerar-ho. Aquesta falta de curiositat delata qui no la t¨¦, per¨° ens afecta a tots¡±. I a totes.

A Pollen?a, l'Hotel Son Brull, l'¨²ltim dels seus edificis constru?ts, ¨¦s un treball de paisatge: hi ha murs de pedra que en lloc de marcar les confrontes agr¨ªcoles separen les habitacions i condueixen les vistes. ¡°Em van escriure del Centre Pompidou per demanar-me algunes maquetes. Els vaig contestar que, si les volien, les haurien de comprar. I ho van fer¡±.

-Quant li ha costat arribar fins aqu¨ª? ¡°Sempre he tingut gent que ha cregut en mi. Qui treballa amb mi es queda com a m¨ªnim vint anys i no tinc cap becari sense pagar¡±.

-Qu¨¨ va aprendre amb Miralles i sense ell? ¡°Ambici¨® i estrat¨¨gia de treball, per¨° la manera de fer arquitectura la vam descobrir junts: m¨¤xim respecte al context i llibertat absoluta en el llenguatge. Es tracta de posar la geometria al servei d'unes idees i un context, mai al rev¨¦s. Ni l¡¯Enric ni jo ten¨ªem prejudicis. Mai vam pensar que un angle recte era millor. Despr¨¦s, sense ell, vaig aprendre a confiar en mi. Quan em vaig trobar sola i sense la seva habilitat, vaig decidir emprendre projectes m¨¦s concisos. Per aix¨° els puc representar amb esquemes senzills. Abans de desplegar-me, asseguro el que tinc. La meva refer¨¨ncia s¨®n els arbres, tot s'ent¨¦n amb ells, per¨° ¨¦s impredictible saber com seran¡±.

Qu¨¨ va aprendre Miralles de vost¨¨? ¡°El primer projecte que vam fer junts va ser el d'unes oficines a Alcany¨ªs. I jo, que em vaig criar tocant el terra al camp de Lleida, ho vaig tenir clar: ens vam enfonsar, no pod¨ªem competir amb la catedral¡±. Van quedar segons. La finca de pomeres ¨Cprodu?en un mili¨® de quilos a l'any¨C la van vendre quan el seu pare, que era metge, va morir.

El subt¨ªtol de l'exposici¨® Escenaris per a la vida resumeix el treball de Pin¨®s. Tamb¨¦ el confinament: ¡°La gent ha descobert el que ¨¦s un barri. El l¨ªmit d'un quil¨°metre ha fet que els ve?ns se saludessin, que esperessin pacientment a les cues. Ens hem acostumat a sortir sense haver de consumir: quan ens donaven una miqueta, prefer¨ªem passejar. Hem descobert l'espai p¨²blic, que ¨¦s el com¨², el que ens uneix¡±.