La ineludible renovaci¨® democr¨¤tica

La in¨¨rcia pol¨ªtica i social t¨¦ una gran pot¨¨ncia d'erosi¨® i, si les institucions no es renoven, els sistemes pol¨ªtics es deterioren. Una de les absurdes her¨¨ncies de la transici¨® ¨¦s el tab¨² de la reforma, com si, en el fons, en els dos grans partits d'antany, el PSOE i el PP, hi hagu¨¦s la convicci¨® que encara queden fantasmes del passat amagats en les estructures de poder i que ¨¦s millor no tocar res, pel que pugui passar. Amb aix¨° nom¨¦s poden aconseguir que certs vicis esdevinguin cr¨°nics. Aquesta actitud conservadora t¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia que, en un m¨®n accelerat, vivim amb les mateixes estructures sorgides fa quaranta anys dels delicats equilibris que es van haver de fer per gestar una democr¨¤cia des d'una dictadura. I els canvis ajornats m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s raonable passen factura.

Tot i que el PP i el PSOE encara es resisteixin a creure-ho, el bipartidisme ja no existeix. Almenys des de 2014, la l¨°gica del r¨¨gim est¨¤ en un altre lloc, perqu¨¨ el que no es vol modificar s¡¯acaba transformant igualment. Des d'aquell any, estem en transici¨® sense que els hereus dels protagonistes de llavors vulguin recon¨¨ixer-ho, malgrat que els senyals d'advert¨¨ncia es multipliquen: la pol¨ªtica no ha estat capa? de canalitzar la q¨¹esti¨® catalana; un president de Govern, Mariano Rajoy, va caure per una moci¨® de censura; Pedro S¨¢nchez, un outsider, va arribar al poder despr¨¦s de desafiar els que es consideraven propietaris del seu partit i de tombar l'¨²ltim Govern del bipartidisme; els actors amb butaca al Parlament es multipliquen; massa sovint, on no arriba la pol¨ªtica, arriba el govern de les togues, i la monarquia viu hores l¨²gubres en un r¨¨gim marcat per la doble legitimitat, l'aristocr¨¤tica de la monarquia i la democr¨¤tica de la presid¨¨ncia del Govern. Si els governants no s'anticipen, ser¨¤ la realitat la que marcar¨¤ el cam¨ª.

Ara mateix, mentre l'esquerra intenta amb dificultats l¨°giques el primer Govern de coalici¨® (usual en la majoria de democr¨¤cies per¨° que en aquestes terres sembla un sacrilegi), la dreta afronta una crisi que pugui canviar per complet les relacions de forces al seu interior i no precisament cap a b¨¦. El PP va creure que era intocable i immutable (enxufat en la cultura d'un r¨¨gim a dos en qu¨¨ tots els altres eren sat¨¨l¡¤lits insignificants) i de sobte es troba al caire de l'abisme. Es parla fins i tot de refundaci¨®: de canvi de sigles i de seu, ara que l¡¯actual del carrer G¨¦nova s¡¯ha convertit en s¨ªmbol de la corrupci¨® estructural.

De qu¨¨ ¨¦s v¨ªctima el PP? De la prepot¨¨ncia dels que consideren que tenen el monopoli del poder, ¨¦s a dir, que tot els est¨¤ perm¨¨s, i de la incapacitat de renovar-se. Quan es van descobrir les trames que havien podrit les estructures per dins, ning¨² no va voler assumir-ne la responsabilitat. I per aquesta ra¨® va caure Rajoy. El partit va encimbellar Casado, que ara es troba atrapat entre el carrusel judicial de la corrupci¨® i un alarmant despla?ament de l'electorat conservador cap a l'extrema dreta. La reacci¨® de Casado continua sent la dels vells temps: la cosa no va amb ell. Tanmateix, va cr¨¦ixer en aquell mitj¨¤, va comptar amb padrinatges i complicitats i va ser aixecat per un sector del vell PP, el de Dolores de Cospedal. No es pot desentendre del que va heretar. Per aix¨° ¨¦s gaireb¨¦ obsc¨¨ que de sobte critiqui l'actuaci¨® del Govern de Rajoy a Catalunya l'1-O ¨Cper qu¨¨ no ho va fer llavors?¨C o que intenti posar tallafocs entre la direcci¨® anterior i ell, com si hagu¨¦s caigut del cel. Instal¡¤lant-se en la cultura de la irresponsabilitat, ell mateix s'est¨¤ inhabilitant per liderar una metamorfosi del partit.

El mapa social ha canviat, els dirigents pol¨ªtics no han volgut adonar-se'n i les mutacions que sorgeixen de la realitat els estan enxampant. Avui he posat l'exemple del PP. Per¨° no ¨¦s l'¨²nic cas, perqu¨¨ a l'esquerra se li estan escapant sectors de les classes populars als quals no ha sabut atendre i que creuen que poden trobar protecci¨® en els deliris de l'extrema dreta. Davant de la desfeta de la dreta, el govern reformista actual t¨¦ una oportunitat. En lloc de perdre's en debats sobre homologacions abstractes de qualitat democr¨¤tica, cal actuar, no nom¨¦s prometre, en el terreny de les reformes imprescindibles que el r¨¨gim necessita. El conservadorisme constitucional ja no dona m¨¦s de si: ens porta a l'encallador.