Najat El Hachmi s¡¯endinsa en l¡¯opressi¨® femenina en la seva nova novel¡¤la

¡°Ja no puc donar m¨¦s; he dedicat la meva vida sencera a pensar la meva viv¨¨ncia i la dels altres i ja est¨¤ ent¨¨s i explicat¡±, assegura Najat el Hachmi davant la seva ¨²ltima novel¡¤la, Dilluns ens estimaran (Edicions 62), amb la qual va obtenir el premi Nadal fa tot just un mes. La hist¨°ria de dues noies joves marroquines de la perif¨¨ria que lluiten amb innocent il¡¤lusi¨® per sortir d¡¯un entorn opressiu i ser estimades i acceptades amb normalitat (potser el dilluns del t¨ªtol) beu de l¡¯aigua del pou m¨¦s ¨ªntim de l¡¯escriptora catalana d¡¯origen marroqu¨ª (Beni Sidel, 41 anys). Ha anat fins al fons com mai. I ja no n¡¯hi ha m¨¦s, perqu¨¨ abans tamb¨¦ van sortir d¡¯all¨¤ L¡¯¨²ltim patriarca (l¡¯ombra del pare) i Mare de llet i mel (homenatge a la mare), que, juntament amb La filla estrangera (els primers conflictes generacionals) i aquesta ¨²ltima (la batalla i l¡¯angoixa profunda d¡¯ella) potser conformin un fris narratiu definitiu del qual ara pren consci¨¨ncia i que relliga en l¡¯assag¨ªstic Sempre han parlat per nosaltres. ¡°En el pr¨°xim escriur¨¦ una altra cosa, una cosa diferent¡±, diu.

M¨¢s informaci¨®n

Najat El Hachmi va travessar el pont

Maria Barbal guanya el premi Pla i Najat el Hachmi el Nadal

Najat El Hachmi: ¡°El feminisme islamista a?lla les dones musulmanes¡±

Mentrestant, la lluita de les dues protagonistes de Dilluns ens estimaran per una vida normal (fer una Coca-Cola, veure segons quines s¨¨ries, posar-se uns texans, maquillar-se, menjar una hamburguesa, parlar amb un noi, escollir el seu futur marit...) pot llegir-se com un homenatge a totes les que han iniciat una revoluci¨® silenciosa contra l¡¯opressi¨®. De nou, feminisme i identitat en la prosa d¡¯El Hachmi. ¡°Volia visibilitzar aquestes hero?citats quotidianes, que no llueixen ni passen a la hist¨°ria, com un reconeixement al desenc¨ªs que comporta moltes vegades aquesta batalla sorda¡±. Una lluita clara als anys 90 i la transmissi¨® de la qual sembla haver-se difuminat. ¡°Est¨¤ comen?ant a ser una her¨¨ncia perduda, perqu¨¨ no s¡¯est¨¤ articulant un discurs que acompanyi aquesta transfer¨¨ncia d¡¯experi¨¨ncies que passen nom¨¦s particularment d¡¯una dona a una altra¡±. Ella mateixa ¨¦s subjecte pacient d¡¯aquesta dificultat. ¡°Si has superat tot aix¨° no vols reviure-ho; quan he intentat traspassar alguna experi¨¨ncia a la meva filla veig que li provoca un xoc que desitjaria estalviar-li, ¨¦s clar¡±. Tampoc no arriba a les noies d¡¯avui perqu¨¨ ¡°l¡¯educaci¨® actual transmet un llegat en qu¨¨ les dones, musulmanes o no, no hi som; i si a Espanya ja ha costat donar a con¨¨ixer el paper de la dona durant la Transici¨®... Es necessita un canvi en la transmissi¨® de la mem¨°ria de valors¡±, apunta.

La narradora de Dilluns ens estimaran, escriptora en pot¨¨ncia, se sent utilitzada ¡°com un mico de fira¡± tant per la comunitat cristiana com per la musulmana despr¨¦s d¡¯obtenir un guard¨®. El Hachmi en sap alguna cosa, d¡¯aix¨°. ¡°?s dif¨ªcil esquivar la instrumentalitzaci¨®; quan vaig guanyar un premi a batxillerat, em va rebre l¡¯alcalde de Vic i tot es va resumir en una fotografia i donar-me un llibre sobre la ciutat; ni una paraula sobre els sentiments que li va despertar el meu text, si se¡¯l va llegir, buscava la foto i prou¡±. I argumenta: ¡°Aix¨° ¨¦s tamb¨¦ una forma de racisme i discriminaci¨®: diu que el meu treball no interessa i que ser¨¦ llegida no com jo vull¡±. No va ser millor des de l¡¯altre costat. ¡°Vaig servir per blanquejar el masclisme de la religi¨® isl¨¤mica: amb el premi, ets una marroquina exemplar; si critiques el m¨¦s m¨ªnim, una tra?dora¡±.

En aquesta tessitura es mouen les dues joves de ficci¨®, inc¨°modes i desorientades per ser ¡°de dos mons¡±, expressi¨® que El Hachmi detesta. ¡°Em posa nerviosa la paraula multiculturalisme, perqu¨¨ oculta, no es volen veure les friccions, el xoc de valors de les diferents cultures; la idealitzaci¨® de la realitat ¨¦s sempre una negaci¨® del conflicte, per¨° tota conquesta de la llibertat fa inevitable el conflicte¡±. I torna a posar-se d¡¯exemple: ¡°Ning¨² no ¨¦s de dos mons, vens i vas a llocs concrets; jo venia de Beni Sidel i vaig arribar al barri de la Calla de Vic... i aix¨° reflecteix coses concretes; ser ciutad¨¤ del m¨®n ¨¦s una expressi¨® buida per no assumir les complexitats¡±. I una ¨¦s que ¡°ser multicultural implica una definici¨® de qui ¨¦s l¡¯altre i si no encaixes o et negues a ser l¡¯ex¨°tic del grup ja no ets res... No, no tots els valors culturals s¨®n igual de respectables: una cosa ¨¦s menjar cusc¨²s i una altra tapar les dones i una altra la mutilaci¨® genital; cal establir jerarquies¡±.

Dilluns ens estimaran destil¡¤la un punt de pessimisme, davant del qual si b¨¦ la seva autora ¨¦s finalment optimista (¡°si podem explicar-ho, comencem a sortir del t¨²nel, el proc¨¦s ser¨¤ llarg¡±) reconeix que la situaci¨® amb relaci¨® a fa 20 anys ¡°¨¦s clarament pitjor, perqu¨¨ el fonamentalisme isl¨¤mic frena aquests canvis: han aconseguit que els valors que defensaven avui els musulmans ja no siguin els dels seus or¨ªgens, sin¨® els que creguin ara els que diuen que interpreten el veritable islam; es donen avui m¨¦s discursos que controlen la indument¨¤ria que fa 20 anys: es lluita ara no nom¨¦s contra l¡¯her¨¨ncia de la tradici¨®, sin¨® tamb¨¦ contra el missatge religi¨®s¡±.

I hi ha, a m¨¦s, escasses veus contestat¨¤ries. ¡°S¨®n poques noies i el seu desgast, pels assetjaments que pateixen al carrer i a les xarxes socials, ¨¦s alt¨ªssim; moltes vegades, a m¨¦s, acaba amb l¡¯expulsi¨® de la teva comunitat, i aquesta solitud ¨¦s el pitjor, no tens res on agafar-te... A la novel¡¤la es tenen elles dues, per¨° tu no pots tornar a casa dels teus pares si les coses et van malament com fan els cristians; ja ¨¦s prou dur el cas individual per tenir la pressi¨® de la teva tasca d¡¯activista¡±.

A la situaci¨® ombr¨ªvola s¡¯hi afegeix a la novel¡¤la el paper dels dos marits, que aparenten una obertura mental que no tenen, apuntant un masclisme que perpetua el dels seus pares. ¡°?s que fora de les batalles individuals no hi ha discursos dirigits a aquests homes; al contrari, a Occident se¡¯ls protegeix dels discursos feministes perqu¨¨ segons qu¨¨ els dius et poden acusar de racista; aqu¨ª estan m¨¦s protegits que als seus propis pa?sos¡±. Forma part, creu, d¡¯una ¡°pol¨ªtica err¨°nia¡±, com la laxitud davant del deixar portar el mocador al cap o que els nens estiguin exempts d¡¯alguns esports com la nataci¨®. ¡°Tot aix¨° no canviar¨¤ espont¨¤niament¡±, avisa l¡¯escriptora.

Traspassa al lector l¡¯angoixa existencial de les joves, que es veuen obligats fins i tot a mesurar els seus jerseis perqu¨¨ cobreixin el que han de cobrir del seu cos. ¡°O com t¡¯has d¡¯asseure o que no dormis de cap per avall perqu¨¨ aix¨° ¨¦s de dona f¨¤cil... ?s aix¨ª, he crescut amb aix¨° i el que acabes fent ¨¦s just el contrari. I aix¨ª acabes sexualitzant-ho tot i odiant ser dona perqu¨¨ als 12 anys ja t¡¯obliguen a ser-ho, neguen el teu desig i alhora et converteixen en objecte de desig dels altres...¡±. ¡°I d¡¯all¨¤ ¨Cdefensa¨C venen els trastorns alimentaris i altres problemes, no nom¨¦s ¨¦s per l¡¯est¨¨tica: hi ha la rebotiga del conflicte de la sexualitat¡±.

I en aquesta angoixa bracegen la narradora i la seva amiga suposadament invencible i apunta un intent de su?cidi, aspectes que El Hachmi eludeix com a autobiogr¨¤fics: ¡°Tot aix¨° est¨¤ basat en mil hist¨°ries reals¡±. Del seu pou, en qualsevol cas, ja n¡¯ha sortit prou coses.