Josep Bartol¨ª i Frida Kahlo

Ara es pot veure a les nostres pantalles un film sobre Josep Bartol¨ª, pintor i il¡¤lustrador republic¨¤, autor de nombrosos cartells antifeixistes durant la Guerra Civil. El 2016 ten¨ªem el projecte, amb Circe Edicions, de publicar la correspond¨¨ncia de Frida Kahlo a Bartol¨ª, a la qual el meu bon amic i col¡¤lega Salomon Grimberg, un dels millors especialistes en l¡¯artista mexicana, tenia acc¨¦s i perm¨ªs per reproduir. Diversos contratemps no van fer possible el nostre bell projecte. Per¨° el film (d¡¯Aurel, fam¨®s dibuixant a Le Monde) m¡¯ha fet reviure aquesta bonica i poc coneguda hist¨°ria d¡¯amor.

Bartol¨ª era fill d¡¯un professor de m¨²sica i d¡¯una mare que va morir aviat. Va cr¨¦ixer a la Barcelona de l¡¯anarquisme, va estudiar art a la Llotja i va comen?ar a publicar els seus dibuixos a La Veu de Catalunya, Papitu i L¡¯Esquella de la Torratxa.

Las cartes de Frida revelen una gran passi¨®, un desig de fusi¨® an¨ªmica, una gran admiraci¨® per Bartol¨ª

A l¡¯inici de la Guerra Civil va organitzar el Sindicat de Dibuixants Professionals i, m¨¦s tard, va voler anar a la primera l¨ªnia de foc i es va allistar a la columna organitzada per Caridad Mercader, mare de Ramon Mercader, que el 20 d¡¯agost del 1940 assassinaria Lev Trotski amb un piolet.

Amb la derrota republicana, se'n va anar a Fran?a i el van tancar als nombrosos camps de concentraci¨® que els francesos ¨Cmalgrat estar governats pel Front Popular¨C van improvisar per a aquests ¡°estrangers indesitjables¡±. Al de Barcar¨¨s, va caure malalt a causa de les condicions infrahumanes del lloc: no hi havia aigua corrent, els mateixos presoners van haver de fer latrines sota la sorra i la falta de menjar i d¡¯higiene va fer que molts morissin de fred, de tifus o de disenteria.

Bartol¨ª es va poder escapar i, amb la invasi¨® alemanya, va fugir de Fran?a amb l¡¯ajuda de Josep Tarradellas. Finalment va arribar a M¨¨xic, on va connectar amb altres exiliats catalans, com Anna Muri¨¤ i Agust¨ª Bartra, i amb el grup d¡¯artistes on hi havia Diego Rivera, Frida Kahlo, Alberto Gironella i Vlady, el fill de V¨ªctor Serge. En aquest pa¨ªs faria una gran carrera com a dibuixant, il¡¤lustrant diaris i revistes com Mundo i La Capital. I el 1944 va apar¨¨ixer el seu llibre Campos de concentraci¨®n 1939-194¡­, en el qual dibuixava les tr¨¤giques experi¨¨ncies als camps de refugiats del sud de Fran?a. Quan l¡¯empresa Curtis Publishing de Filad¨¨lfia li va encarregar il¡¤lustracions de ciutats per a la revista Holiday, Bartol¨ª se¡¯n va anar als Estats Units, i va ser aqu¨ª on, l¡¯agost del 1946, va iniciar la seva hist¨°ria amb Frida Kahlo, que es refeia d¡¯una de les seves m¨²ltiples operacions.

Bartol¨ª ens va ser descrit per Anna Muri¨¤ com a ¡°ut¨°pic, iconoclasta i reivindicatiu¡±, pel seu amic Jaume Ca?ameras com a ¡°gran conversador, amb una gran mod¨¨stia i secretisme respecte a la seva vida privada¡±, i per Grimberg com a alg¨² ¡°discret i tot un cavaller¡±. De fet, era tal la seva discreci¨® que quan li preguntaven si havia conegut Frida Kahlo deia que no.

Tots dos van iniciar la seva hist¨°ria als Estats Units el 1946, on ella es refeia d¡¯una de les seves operacions

Les cartes de Frida revelen una gran passi¨®, un desig de fusi¨® an¨ªmica, una gran admiraci¨® per Bartol¨ª, per¨° tamb¨¦ un perpetu prec gaireb¨¦ infantil de no ser oblidada. La seva amiga Olga Campos feia d¡¯intermedi¨¤ria en aquesta correspond¨¨ncia i explica que quan li donava a Frida la carta de Bartol¨ª, ella se la llegia i feia un pet¨® a la carta. I que estava segura que despr¨¦s destru?a aquesta correspond¨¨ncia (Frida estava casada amb Diego Rivera, un gran faldiller per¨° molt gel¨®s). Una altra de les seves intermedi¨¤ries era la seva amiga Ella Wolfe, cofundadora, amb el seu marit Bertram, del Partit Comunista als Estats Units, a qui Frida escrivia: ¡°A ti s¨ª puedo decirte que lo quiero de verdad y que es la ¨²nica raz¨®n que me hace sentir de nuevo con ganas de vivir¡±. Amb Bartol¨ª planejaven anar plegats a Par¨ªs, un viatge impossible de fer per les condicions de salut de la pintora. ?bviament, no puc citar aquestes cartes (avui dia en mans privades), per¨° s¨ª esmentar que en una d¡¯elles li diu: ¡°Ojal¨¢ pudiera escribirte en catal¨¢n ¨Cper¨° ni as¨ª podr¨ªa decirte c¨®mo te acompa?o¡±.

Segons Hayden Herrera, Frida tenia dues personalitats: una de riallera, plena de vida i heroica, i una altra que era la d¡¯una ¡°manipuladora que en part va abra?ar el rol de v¨ªctima per ser adorada en la seva condici¨® de m¨¤rtir¡±. Segons Grimberg, ¡°era meravellosa per enamorar-se'n. Per¨° enamorar i estimar s¨®n dues coses diferents¡±.

Bartol¨ª va tenir altres dones a la seva vida, per¨° Carles Fontser¨¦ recordava que, quan el va veure a Par¨ªs el 1947, el dibuixant nom¨¦s li parlava de Frida, de qui va dir que ¡°era una de les dones m¨¦s intel¡¤ligents, lleials, sensibles i valentes que havia vist a la vida.¡±