L¡¯et¨¨ria Tsviet¨¤ieva

L¡¯aparici¨® a les llibreries d¡¯aquest llibret menut, una joia, de Marina Tsviet¨¤ieva, Mi padre y su museo (Barcelona, Acantilado, 2021), podria significar, a un bon lector de la literatura russa del segle XX, iniciar dos itineraris diferents: entrar a fons en la poesia i la prosa d¡¯aquesta gran poeta, su?cidada l¡¯any 1941, i rellegir, o llegir si no s¡¯havia fet abans, els textos de Joseph Brodsky sobre Tsviet¨¤ieva.

Diem Brodsky pel fet que va ser ell, entre pocs, qui pos¨¤ en circulaci¨® la poesia de la seva col¡¤lega en l¡¯orbe europeu i nord-americ¨¤ (m¨¦s a les urbs que a l¡¯orbe; una de les poques coses enraonades que va dir Spengler era que ¡°la cultura la fan les ciutats¡±). Li va dedicar un article fenomenal a La can?¨® del p¨¨ndol (Versal, 1986), a la portadella del qual, en lletra seva i al meu exemplar, hi llegeixo: ¡°For..., from the other side of the cloud¡±. En parl¨¤ molt, fins al punt de considerar-la la m¨¦s gran poeta del XX, sense menystenir els altres tres grans de la poesia russa del Noucents, Akhm¨¤tova, Mandelstham i Pasternak, i els seus admirats Frost, Cavafis o Rilke.

Aix¨ª, en un llibre d¡¯entrevistes de gran categoria (cosa que nom¨¦s s¡¯assoleix quan s¨®n grans tant l¡¯entrevistat com l¡¯entrevistador), de Solomon Volkov ¡ªtamb¨¦ autor d¡¯una gran biografia de Dmitri Xostak¨°vitx, Testimony. The Memoirs of Shostakovich, 1979¡ª, ¨¦s a dir, segons l¡¯edici¨® francesa, al llibre Conversations avec Joseph Brodsky, aquest poeta rus-nord-americ¨¤ explicava que Tsviet¨¤ieva posse?a un do inigualable per fer oscil¡¤lar el seu llenguatge po¨¨tic en una escala musical, amb una tend¨¨ncia inaudita a comen?ar un vers, o dos, amb una nota tirant a alta en el pentagrama, per acabar baixant fins a una octava. (Brodsky mai no va poder assegurar que la poesia fos superior a la m¨²sica, ni que la m¨²sica pr¨°piament dita fos superior a tota la que porta, per ella mateixa, la poesia.) M¨¦s encara: considerava Marina com una dona prove?da d¡¯un sentit moral gaireb¨¦ calvinista, ¨¦s a dir, propi d¡¯aquell que delega en la seva responsabilitat, i no en la dels d¨¦us o del dest¨ª, la seva probitat moral; element que feia extensiu a tot el g¨¨nere femen¨ª: ¡°Una dona sempre ser¨¤ m¨¦s inflexible en mat¨¨ria d¡¯exig¨¨ncies morals que un home ... Les dones s¨®n m¨¦s sensibles a les transgressions ¨¨tiques, a la manca de sentit moral, ps¨ªquic i intel¡¤lectual¡±. Tamb¨¦ Brodsky considerava que hi havia una mena d¡¯extensi¨® horitzontal de gran bellesa en l¡¯obra de Beethoven, per exemple, per¨° una extensi¨® de m¨¦s volada, tota espiritual, vertical, en l¡¯obra de Tsviet¨¤ieva, com en la m¨²sica de Mozart o de Johann Sebastian Bach.

Per fi, parlant de la seva compatriota, Brodsky afirmava que no hi havia una poesia m¨¦s sincera, en tot el panorama del XX, que la d¡¯aquesta poeta russa. I era aix¨ª a pesar, o gr¨¤cies, a un domini de l¡¯escriptura o d¡¯un estil que recorria a una sintaxi no habitual, i a l¡¯¨²s de procediments com l¡¯el¡¤lipsi i els encavallaments (tamb¨¦ entre estrofes) que no eren gens comuns en la poesia en llengua anglesa.

Doncs b¨¦: el lector trobar¨¤ totes aquestes virtuts en aquest llibret objecte del nostre article d¡¯avui, tradu?t amb excel¡¤l¨¨ncia per Selma Ancira, autora de quasi totes les traduccions que s¡¯han fet de l¡¯escriptora russa, des de l¡¯antic El poeta y el tiempo (Anagrama, 1990) fins avui.

Les hist¨°ries narrades, que presenten algunes repeticions que no fan nosa, s¨®n de fet una de sola: el pare de Marina, Ivan, fill de Vladimir Tsviet¨¤iev, va rebre l¡¯enc¨¤rrec del tsar Alexandre III de fer construir un museu d¡¯escultura ¡ªque potser encara hi ¨¦s, i potser no¡ª a Moscou, tasca a la que va dedicar, amb cos i ¨¤nima, els ¨²ltims deu anys de la seva vida. No es tracta de la hist¨°ria de la construcci¨® d¡¯aquell museu, sin¨® de la narraci¨® d¡¯uns m¨ªnims esdeveniments ¡ªel vestit fastu¨®s que el seu pare es va haver de fer per a la cerim¨°nia d¡¯inauguraci¨® del lloc; la visita del museu que ell fa en companyia d¡¯un home de gran candidesa, que s¡¯escandalitza en veure-hi tants d¡¯homes i dones despullats; el revolucionari que no creu que s¡¯hagin d¡¯edificar museus, sin¨® escoles i laboratoris; l¡¯emperadriu que visita la casa abans de la inauguraci¨®, tota sola, perqu¨¨ no suporta les multituds (s¨®n de t¨¦mer, certament); o l¡¯amiga que es presenta a la casa del pare de la poeta per posar-li al cap una corona de llorer, feta amb branques portades de Roma expressament... com en el cas del Petrarca!

Com ¨¦s obvi, el ritme i la sonoritat d¡¯aquesta prosa ¡ªque Tsviet¨¤ieva elaborava de manera similar als versos¡ª ens passaran desapercebuts, malgrat la bona feina d¡¯Ancira. Per¨° la lli?¨® del llibre no ens passar¨¤ per alt: all¨° menut i quotidi¨¤ s¡¯eleva per obra i gr¨¤cia de l¡¯escriptura. M¨¦s encara: l¡¯autora, que va escriure aquest llibret el 1933 a l¡¯exili de Par¨ªs (despr¨¦s va tornar a R¨²ssia, per a fatalitat seva), ens diu a la p¨¤gina 25, en refer¨¨ncia a aquells de qui parla: ¡°Tots s¨®n morts, i jo he d¡¯explicar-ho¡±. ?s aquella necessitat que, segons Rilke, ha de precedir i legitimar tota escriptura po¨¨tica, en vers o en prosa.