Volta a la solta

Hem instaurat el bell costum de veure Els joves amb els nostres fills i encara hem de resoldre en quina mena de fam¨ªlia ens converteix aix¨°. El cas ¨¦s que riem amb els esgarips de Vyvyan, amb la bomba at¨°mica que barra el pas al Neil per obrir la nevera, o d¡¯una rentadora que li escup els cal?otets. Ens passa el mateix amb els episodis dels Monty Python¡¯s Flying Circus, i a ells, coses que passen amb les generacions que ja no comprenem, els agrada Bob Esponja. Concloem que som una colla de ximples a temps parcial i que sabem que la manca de sentit sovint vol dir alguna cosa (i ¨¦s que riure junts ens va b¨¦, per exemple).

Que gaudim m¨¦s o menys amb l¡¯astracanada dep¨¨n del grau de poca-solta que portem a la sang o de la toler¨¤ncia a l¡¯estranyesa que aquestes f¨®rmules ens ajuden a mesurar. Per¨° l¡¯absurd, sobretot, serveix per constatar el valor de la l¨°gica a les nostres vides. Tanmateix, sempre hi haur¨¤ gent que es preguntar¨¤ de qu¨¨ serveix participar del joc de certes ficcions si, al cap i a la fi, no porten enlloc. No els agradar¨¤ res per l¡¯estil (ling¨¹¨ªstic) d¡¯Al¨ªcia al Pa¨ªs de les Meravelles, per dir. Estan segurs que hi ha hist¨°ries que perden volada quan la risibilitat els visita o que els fan perdre el temps fent-nos sentir estranys davant l¡¯escena, espectadors d¡¯un m¨®n que s¡¯assembla intermitentment al seu.

D¡¯aquesta estranyesa davant el producte cultural, de la gram¨¤tica de la mirada avui o de la recepci¨® est¨¨tica al llarg dels temps, en parla Luis Izquierdo-Mosso (Sestao, 1954) a 20 toneladas. Arte contempor¨¢neo para turistas (Lapisl¨¤tzuli). Artista emergent des de 1977 i professor de Filosofia emergit durant una bona colla d¡¯anys, Izquierdo-Mosso presenta un conjunt de reflexions al voltant de l¡¯obra d¡¯art en l¡¯¨¨poca de la seva imbecil¡¤litat consumista (per parafrasejar maldestrament Walter Benjamin). Comen?a parlant-nos de l¡¯actitud d¡¯exig¨¨ncia de significat davant l¡¯art contemporani. Com que no sabem per quin cap agafar-lo, el pesa i ens retrata: unes 20 tones ¨¦s una grossa escultura de Chillida al bell mig del carrer i el seu joc de formes i materials que nom¨¦s es representen a si mateixos. La majoria de la gent que la veu confessa que no l¡¯ent¨¦n i per dins es pregunta per la cosa: vols dir que aix¨° ¨¦s art? Com puc saber que no m¡¯estan prenent el p¨¨l?

Izquierdo-Mosso retrata una humanitat que de contemplativa nom¨¦s li queda el gest, i que peregrina en massa davant La Gioconda, com turistes espirituals a la recerca d¡¯all¨° que han perdut amb l¡¯art modern: un missatge prec¨ªs que els confirmi que hi ha alg¨² a l¡¯altra banda. Que hi hagi solta, bellesa, poder o veritat (o com a m¨ªnim que hi hagi un artista).