L¡¯amor com a n¨°ria i justificant

Pocs escenaris com Coney Island, a l¡¯extrem sud de Brooklyn, Nova York, a l¡¯hivern (presidit pel seu passeig mar¨ªtim, un lloc humit i propens a les ventades i els cels grisos, amb les paradetes de la fira tancades i la n¨°ria varada com un gegant de ferro desendollat), per funcionar com a met¨¤fora geogr¨¤fica d¡¯un amor furtiu i condemnat, que assisteix a la desacceleraci¨® i els estralls propis del pas del temps per¨° que, a la vegada, lluita per la superviv¨¨ncia atesa la solidesa dels fonaments. ¡°Perqu¨¨ Coney Island sembla un lloc sentenciat ¡ªllegim. (¡­) ?s tan ideal per les coses fetes malb¨¦ que s¡¯ha convertit en el seu lloc. Potser s¨ª que els dies de gl¨°ria ja queden enrere, per¨° un cert romanticisme perdura, i el comprom¨ªs sempre ¨¦s una tria¡±.

Billy O¡¯Callaghan (Cork, 1974) cita el lector all¨¤ amb la Caitlin i en Michael, amants des de fa un quart de segle si b¨¦ fidels a la seva trobada mensual en un lloc que, en tant que parc d¡¯atraccions, porta xifrada la naturalesa de la seva relaci¨®: joiosa de manera fugissera ¡ªjornades breus i espaiades en el temps¡ª, abocada a la nost¨¤lgia, propensa a la introspecci¨® punyent, sobretot en els mesos freds (ergo, fora de temporada).

Amb sobrada per¨ªcia t¨¨cnica, la novel¡¤la treballa en tres llocs en paral¡¤lel: la jornada ritualitzada dels amants (una caminada que enceta el retrobament i l¡¯euf¨°ria, el sexe en un hotel per hores tan depriment que desperta vells fantasmes, i el retorn pansit a les llars respectives en tren); la tensi¨® entre els di¨¤legs i els pensaments, l¡¯escletxa entre el que es diu i es calla; i la mirada cap enrere per tal de recapitular els inicis de la relaci¨®, els matrimonis de cadasc¨² i els efectes de la doble vida sobre tots els implicats al llarg dels anys.

Reproduint l¡¯arr¨ªtmia emocional i an¨ªmica dels protagonistes, la novel¡¤la resulta profundament trista i deliciosament c¨¤lida. A imatge de l¡¯atracci¨® estrella de Coney Island, el lector sent el cor enlairar-se amb unes mostres d¡¯entesa, complicitat i afecte de caire crepuscular descrites amb una gran tendresa per patir una progressiva caiguda quan els dubtes, les pors i les imposicions de la realitat assetgen¡­ i tornar a comen?ar.

El geni d¡¯O¡¯Callaghan recau en la meticulositat i l¡¯honestedat amb qu¨¨ penetra en la intimitat dels amants, tant en la compartida (sobretot a l¡¯habitaci¨®, on els contactes f¨ªsics m¨¦s subtils, la contemplaci¨® m¨²tua i els silencis carregats de sentit condensen la dimensi¨® i complexitat de la relaci¨®) com en la impenetrable (la manera en qu¨¨ la ment dels dos busca interpretar l¡¯altre i fuig del present immediat per abra?ar el passat i interrogar-se sobre el futur) tasca d¡¯espeleologia que per moments transporta a passatges de Graham Green (l¡¯individu que viu atribolat per les seves contradiccions) i James Salter (la capacitat d¡¯arribar a aforismes existencials que s¡¯expressen amb una naturalitat aclaparadora).

Els amants de Coney Island parla ¡ªo m¨¦s ben dit, ¡°xiuxiueja¡±, terme que es repeteix diversos cops al llarg de la narraci¨® i que descriu el to confidencial que la governa¡ª sobre el dolor m¨¦s atro? (la mort d¡¯un fill), les malalties, les trampes de l¡¯autoengany, les insatisfaccions, la soledat, la covardia, el declivi f¨ªsic¡­ per¨° sempre troba la manera de deixar-nos patent com l¡¯amor ¡ªel fresc, esperan?at i exultant per¨° tamb¨¦ el tr¨¤gic, el malbaratat, o l¡¯irrecuperable¡ª justifiquen el nostre pas pel m¨®n.

¡°Hi ha un munt de coses que no es veuen, un munt de coses que existeixen m¨¦s enll¨¤ del que el cervell pot copsar de manera clara. Moviments, atmosferes, amor¡±, es llegeix. Potser s¨®n invisibles als ulls, per¨° O¡¯Callaghan les percep i transmet com pocs.