Eleccions catalanes: el cam¨ª de l¡¯entesa

El moment pol¨ªtic catal¨¤, a les portes de les eleccions del 14 de febrer, es trobava instal¡¤lat en una disjuntiva que podia portar a la intensificaci¨® o a la suavitzaci¨® del conflicte. Si s'actua amb serenitat i un m¨ªnim d'intel¡¤lig¨¨ncia crec que el seu resultat apunta al cam¨ª de la suavitzaci¨®.

?s ben coneguda la idea que per entendre la pol¨ªtica catalana cal tenir present que es mou en dos eixos: el del model econ¨°mic i social i el de la identitat nacional. ?s aix¨ª, per¨° penso que en realitat hi ha un tercer eix, que en aquest moment ¨¦s d'especial rellev¨¤ncia: el de la inclinaci¨® al di¨¤leg.

Pol¨ªticament, no tant socialment, Catalunya est¨¤ dividida en dos segments que, per intentar ser el m¨¦s neutral possible, denotar¨¦ per com s'autodenominen: l'independentista i el constitucionalista. Cada segment representa aproximadament el 50% dels votants, amb l'independentista algunes vegades lleugerament per sota, o, com aquesta vegada, lleugerament per sobre. D'aqu¨ª les coses no s'han mogut i ¨¦s hora que tots reconeguem que aquesta ¨¦s una caracter¨ªstica estructural de la situaci¨®. Atribuir la posici¨® dels altres a intoxicacions diverses trivialitza una realitat de fons. Constatar la persist¨¨ncia d'aquest empat ¨¦s, a m¨¦s, un punt de partida amb el potencial de propiciar les actituds negociadores.

Dins de cada segment els moviments han estat, no obstant aix¨°, molt importants. El constitucionalista s'ha polaritzat internament, amb el col¡¤lapse de Ciutadans i el despla?ament dels seus votants cap a Vox i cap al PSC. No tinc cap dubte que aquest ¨²ltim ¨¦s un moviment clarament a favor de la suavitzaci¨® i de la voluntat de di¨¤leg. Ho afirmo malgrat el fragor d'una batalla electoral que ha produ?t desafortunades desqualificacions i vetos mutus (¡°no governar¨¦ mai amb els independentistes¡±, ¡°no governarem mai amb el PSC¡±) que caldr¨¤ que passi un temps per desbancar. Segurament no gaire perqu¨¨ els ponts no s'han trencat.

Pel que fa a Vox, assenyalem que l'aparici¨® d'aquest nou actor en la pol¨ªtica catalana ¨¦s causa d'alarma. Les eleccions ens mostren dues varietats d'electors de Vox: el que t¨¦ frontera amb el PP, que es mostra a Pedralbes i que t¨¦ un l¨ªmit superior clar en la seva expansi¨®, i el que t¨¦ frontera amb el PSC, que es mostra a Badia del Vall¨¨s i que no t¨¦ un l¨ªmit superior tan evident. Aqu¨ª el PSC ¨¦s el gran dic de contenci¨® i ¨¦s vital que ho continu? sent.

L'independentisme ha de reflexionar sobre la significaci¨® del retorn de votants de Ciutadans al PSC. Hi ha un sector de la poblaci¨® catalana que s'ha sentit agredida amb l'acceleraci¨® independentista (els 18 mesos) despr¨¦s de les eleccions del 2015. Aquests votants ho van expressar ben clar amb el vot massiu el 2017 a Ciutadans, un partit fundat per negar la plurinacionalitat de l'Estat. Que ara tornin al PSC ¨¦s un fet important que cal interpretar i aplaudir com a expressi¨® d'una inclinaci¨® a la suavitzaci¨® i el di¨¤leg. Preguntem-nos: aquesta inclinaci¨® ha tingut contrapartida en la jornada electoral pel costat independentista? Encara que el 26,7% de l'electorat va votar independentista-rupturista (Junts i CUP), el 24,1% va votar independentista-pactista (ERC i PDeCAT), amb una composici¨® per partits que ha afavorit ERC. La repressi¨® de tot tipus condiciona molt i determina que l'eix de la identitat nacional sigui encara dominant. L'¨²nic Govern possible a curt termini ¨¦s independentista i at¨¨s que ERC ha obtingut m¨¦s vots i m¨¦s escons que Junts, el president de la Generalitat ser¨¤ d'ERC. I celebro que ho sigui Pere Aragon¨¨s, un pol¨ªtic de tarann¨¤ dialogant.

En s¨ªntesi: dues de les opcions pol¨ªtiques que van concertar en el seu moment la taula de di¨¤leg han sortit refor?ades, i la tercera (Comuns-Podem) no ha estat penalitzada.

La formaci¨® de Govern no ser¨¤, no obstant aix¨°, gens f¨¤cil. Junts i la CUP afronten un dilema irresoluble que els seus dirigents, que no s¨®n babaus, han d'entendre molt b¨¦. Atesa l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria, el president, una vegada nomenat, tindr¨¤ ¨¤mplies possibilitats de practicar la geometria variable, i encara de canviar d'aliances estables, ja que per fer-ho no tindr¨¤ la necessitat de passar per una moci¨® de confian?a contra si mateix. Junts i la CUP intentaran obtenir garanties que evitin aquestes mans lliures, comen?ant per la designaci¨® del president del Parlament. Les aconseguiran per un temps, per¨° aquesta legislatura t¨¦ quatre anys de recorregut potencial i no tindria sentit que ERC l'escurc¨¦s quan per fi ha aconseguit el seu grial: la presid¨¨ncia de la Generalitat. De fet, ERC procurar¨¤ que aquesta vict¨°ria pels p¨¨ls sigui l'inici d'un cicle llarg de diverses legislatures. Si no s'autodestrueix la possibilitat la t¨¦.

A partir d'ara tot dependr¨¤ de l'evoluci¨® del di¨¤leg i dels moviments a favor de la distensi¨®. Nom¨¦s en dos dies hem vist el recurs del fiscal contra el tercer grau dels presos (val la pena llegir-lo per comprovar fins a quin punt el seu contingut ¨¦s pol¨ªtic) o el xocant empresonament d'un raper per un delicte d'opini¨®. El Govern espanyol ha de tenir la fortalesa i pres¨¨ncia d'¨¤nim suficient per treure els presos de la pres¨® i resistir les provocacions que li arriben de l'interior mateix de les estructures de l'Estat. Si va per aquest cam¨ª l'efecte ser¨¤ bals¨¤mic. Si no, serem molts els que ens preguntarem qu¨¨ vol dir ¡°passar p¨¤gina¡±. Cal pensar, a m¨¦s, que, vista des d'Europa, aquesta actuaci¨® ser¨¤ aplaudida i que, en canvi, la visi¨® d'un Govern acovardit davant de Vox nom¨¦s transmetr¨¤ una imatge inquietant de feblesa.

Si tot plegat arriba a bon port s'obriria la possibilitat d'avan?ar, de manera compassada, en els dos f¨°rums rellevants: el Congr¨¦s i la taula de di¨¤leg a Catalunya. En aquesta ¨²ltima el Govern catal¨¤ ha d'evitar, en una primera fase, la par¨¤lisi que es derivaria de posar per davant les reivindicacions m¨¤ximes. Ha de concentrar-se en negociacions substancials sobre temes importants, aquells que si no progressen causaran una gran decepci¨® als ciutadans m¨¦s inclinats a buscar una entesa. Per exemple, els temes relacionats amb les transformacions econ¨°miques que poden impulsar els fons europeus, o els que constitueixin avan?os cap a una organitzaci¨® de l'Estat que, com proposa el Cercle d'Economia, s'assembli m¨¦s a Alemanya que a Fran?a. La recomanaci¨® per al Govern espanyol ¨¦s la sim¨¨trica: ¨¦s essencial que es progressi en aquests temes importants.

Una ¨²ltima consideraci¨®. Tamb¨¦ en paral¡¤lel a la taula de di¨¤leg conv¨¦ que el futur Govern catal¨¤ conversi cont¨ªnuament amb el PSC i En Com¨²-Podem. Una situaci¨® de semialian?a al Congr¨¦s i d'oposici¨® a Catalunya mai ¨¦s f¨¤cil de manejar, per¨° ho ser¨¤ m¨¦s si es practica el tacte i la bona diplom¨¤cia.

Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia de la Generalitat (2010-2016), ¨¦s economista i professor a la Universitat Pompeu Fabra.