Filmin: de com la pand¨¨mia va multiplicar l¡¯¨¨xit de la casa del cinema exquisit

Sobre la paret decorada amb un cartell de la pel¡¤l¨ªcula Jules y Jim, de Fran?ois Truffaut, es veu un adhesiu amb un graci¨®s dibuix que formula la seg¨¹ent pregunta: ¡°Qu¨¨ tenen en com¨² Mad Men, Reservoir Dogs i Chaplin?¡±. La il¡¤lustraci¨® mostra Charlot amb un dels vestits del personatge de Peggy Olson de Mad Men, fumant un cigarro i subjectant una pistola davant una orella retallada. La resposta es llegeix just a sota: Filmin. ?s f¨¤cil que l'adhesiu passi inadvertit entre el colorit mobiliari, d¡¯on pengen cartells de pel¡¤l¨ªcules com Fellini 8? i Fin de siglo i apareixen en racons i passadissos prestatgeries atape?des de llibres sobre l'obra d'Anthony Mann o Alfred Hitchcock, guions de Calle Mayor o Pl¨¢cido, anuaris dels cinemes Renoir i col¡¤leccions de Costa-Gavras en DVD. Amb tot, l'adhesiu, un reclam publicitari del 2012, sembla que guarda un valor simb¨°lic, anticipant de manera gr¨¤fica el sentit del que ¨¦s avui la gran plataforma espanyola de cinema online: un fabul¨®s h¨ªbrid de pel¡¤l¨ªcules cl¨¤ssiques, films independents i s¨¨ries de prestigi amb qu¨¨ competir contra els gegants del sector com Netflix, HBO i Amazon Prime.

Davant l'adhesiu, al voltant d'una taula rodona, es troben els tres fundadors i directius de Filmin: Juan Carlos Tous, director executiu, Jaume Ripoll, responsable editorial i de continguts, i Jos¨¦ Antonio de Luna, encarregat de les relacions institucionals i desenvolupament de negoci. S¨®n la c¨²pula d'una companyia que ha tancat el millor any de la seva hist¨°ria des que es va crear el 2007, gr¨¤cies a una facturaci¨® el 2020 que ronda els 15 milions d'euros, una mica m¨¦s del doble que l'exercici anterior, i uns beneficis que superen els m¨¦s de 800.000 euros del 2019. I no nom¨¦s aix¨°. Filmin s'ha associat als fons de capital risc Nazca Capital i Seaya Ventures, accionista de Cabify i Glovo, per consolidar-se en el mercat i impulsar la seva internacionalitzaci¨®. ¡°Aquest acord dona for?a al nostre projecte, ens permet millorar la nostra tecnologia i consolidar-nos a Espanya, Portugal i altres territoris europeus i llatinoamericans que considerem v¨¤lids, perqu¨¨ hi ha espectadors que demanden els nostres continguts¡±, explica Tous. La primera conseq¨¹¨¨ncia d'aquestes bones not¨ªcies ¨¦s una altra bona not¨ªcia: Filmin far¨¤ el 2021 una s¨¨rie de producci¨® pr¨°pia.

A les oficines de Filmin, ubicades a Barcelona davant l'Hospital Plat¨®, s'entra travessant un vest¨ªbul on descansa una moto Vespa que recorda a la de Vacances a Roma. Hi ha desenes de cartells dedicats a Cameo, una distribu?dora que des dels seus comen?aments editava els DVD d'El Deseo, G¨®lem i Wanda Films, entre altres productores. Cartells de La gran bellesa, Volver i Blancanieves amb firmes dels directors o protagonistes pengen a la primera planta i, a simple vista, es percep que el nom d'aquesta empresa pionera en la distribuci¨® de cinema independent i d'autor ¨¦s clau per entendre l'origen de Filmin.

Cameo va ser creada el 2003 per Tous, un distribu?dor de pel¡¤l¨ªcules en VHS als 90 que es va aficionar al cinema quan se saltava les classes a l'escola per assistir a les sessions dobles de la sala Pelai de Barcelona i divertir-se especialment amb els westerns. El 2004 va reclutar Jaume Ripoll, el pare del qual va ser programador de cinemes a Mallorca i va obrir diversos videoclubs als 80. ¡°Amb tan sols nou anys, em passava el dia recomanant pel¡¤l¨ªcules que veia al videoclub¡±, recorda Ripoll, que va estudiar direcci¨® cinematogr¨¤fica a l'escola de cinema de Barcelona ESCAC. El 2005, despr¨¦s d'abandonar Sogecable, s¡¯hi va incorporar Jos¨¦ Antonio de Luna, un gran aficionat al cinema manga que es va fer amic de Tous durant la seva etapa a Manga Films.

Els tres van fer equip en aquella oficina de ¡°vuit metres quadrats¡± de Cameo al carrer de Calvet i es van abocar a ¡°un repte¡±. ¡°Ten¨ªem molt coneixement de cinema en l'¨¤mbit dom¨¨stic i sempre parl¨¤vem que el futur seria digital¡±, explica Tous. El repte era muntar ¡°un projecte que no hi havia a Espanya sense saber gaire b¨¦ qu¨¨ era¡±, en paraules de De Luna, qui la nit abans del seu casament va fer un pla de negoci per a aquell futur. ¡°Aix¨ª de clar ho tenia¡±, diu entre rialles. El pla anava en la mateixa direcci¨® que la realitat en altres sectors culturals, com apunta Tous: ¡°Veient el que estava passant amb Napster en el m¨®n de la m¨²sica, ens vam dir que no tardaria a passar amb el cinema i que hav¨ªem d'avan?ar-nos oferint una distribuci¨® online¡±. Per¨° fins al 2007 no va n¨¦ixer una nova empresa que prenia el seu nom d'una idea de Ripoll. ¡°Se'm va oc¨®rrer perqu¨¨ uneix les paraules film, que en angl¨¨s significa ¡®pel¡¤l¨ªcula¡¯, i in, que pot significar ¡®dins¡¯, per¨° tamb¨¦ ¡®independent¡¯¡±. Una tarda, Ripoll li va enviar per SMS el nom a Tous, que estava mirant un partit del Brasil durant el Mundial d'Alemanya, i li va respondre: ¡°Gol de Ronaldinho¡±. Ho tenien: el seu repte es diria Filmin.

Tanmateix, el gol va ser en fora de joc. Filmin, que disposava de la confian?a de productors i distribu?dors espanyols per posar les seves pel¡¤l¨ªcules sota demanda, va rebre una patacada. Entre 2007 i 2010, la plataforma xocava contra la pirateria i va consumir tots els seus recursos. ¡°No hi havia ecosistema de tecnologia streaming a Espanya i els pirates ho feien millor que nosaltres¡±, explica Tous. Necessitaven bons prove?dors dels Estats Units, per¨° no tenien diners. ¡°Est¨¤vem molt frustrats¡±, recorda Ripoll, que va arribar a redactar una carta de dimissi¨® que mai no va arribar a parar enlloc. La seva salvaci¨® va ser la Uni¨® Europea el 2012. ¡°Vam anar a Brussel¡¤les amb l'Ipad sota el bra? a explicar el nostre projecte¡±, assenyala el director de continguts. ¡°I ho van entendre, perqu¨¨ la UE sap que la cultura ¨¦s una font de riquesa. Ens van donar diners i ambici¨®¡±. Filmin es va poder assentar amb un model que permetia tant el lloguer de t¨ªtols com la tarifa plana. Tamb¨¦ van operar com a agregadora de continguts per a Movistar, Vodafone i Apple.

L'ajuda de la UE va ser la seva primera gran llan?adora d'enlairament, per¨° no l'¨²nica. Paradoxalment, l'altra va ser l'arribada de competidors. Malgrat que la plataforma estava consolidada, els n¨²meros continuaven sent vermells. El paisatge nom¨¦s va canviar amb el desembarcament de Netflix a Espanya a finals de 2015, seguir d¡¯HBO. ¡°Ells van fer gran el past¨ªs¡±, reflexiona el director executiu. Des d'aleshores, van encunyar un lema: ¡°Som el complement perfecte¡±. El 2017, despr¨¦s d'una d¨¨cada des del seu naixement i amb una cultura de streaming consolidada, aquest complement especialitzat en cinema antic i d'autor va donar beneficis per primera vegada. Per fi, econ¨°micament, la resist¨¨ncia valia la pena. ¡°Els beneficis van arribar amb una identitat ja creada¡±, assenyala Ripoll.

L'oficina de Filmin transmet la seva identitat. No nom¨¦s pels cartells de pel¡¤l¨ªcules, sin¨® per una altra classe de detalls, com la picada d'ullet a una catifa vermella que a l¡¯ascensor per pujar a la segona planta, on hi ha molts televisors i un projector per a una pantalla gegant a tall de sala, o per la informaci¨® visible en gr¨¤fics sobre un cat¨¤leg de 15.000 t¨ªtols, del qual el 65% ¨¦s cinema europeu. I d'aquest 65%, un 16% ¨¦s cinema espanyol. La resta ¨¦s cinema independent d¡¯arreu del m¨®n, ¡°un cinema no tan comercial i de crispetes¡±, en paraules de Ripoll, que explica com a fites l'adquisici¨® de les pel¡¤l¨ªcules de Metre Goldwyn Mayer, Universal i Sony. ¡°Vam n¨¦ixer com una plataforma per fer caure clix¨¦s del cinema independent¡±.

Un dels senyals m¨¦s caracter¨ªstics de Filmin s¨®n les seves col¡¤leccions, que agrupen pel¡¤l¨ªcules entorn d'una idea, com moltes playlists de Spotify. En total, s¨®n m¨¦s de 250 a fi de ¡°fer atractiu el que a priori podria no ser-ho per a un usuari¡±. A Filmin els agrada dir que treballen amb ¡°algoritmes de peus i de cap¡±, aix¨° significa que tot el cat¨¤leg dep¨¨n de Ripoll i el seu equip, que creen categories segons l'actualitat, les efem¨¨rides i fins i tot l¡¯estat d'¨¤nim. Sobre la paret m¨¦s gran de la segona planta, un gr¨¤fic mostra les 45 col¡¤leccions m¨¦s vistes. El r¨¤nquing es mesura amb globus que s'enlairen segons el percentatge de consum de l'usuari. El globus m¨¦s elevat correspon a la col¡¤lecci¨® Las 50 mejores pel¨ªculas del siglo XXI. Li segueixen globus subjectes a Top descubrimientos 2018, Cult movies, Cuentos de verano i Las favoritas de Pedro Almod¨®var. En un altre passad¨ªs, una pissarra t¨¦ un tortell dibuixat amb m¨¦s col¡¤leccions. Algunes de les m¨¦s variades i que han funcionat b¨¦ s¨®n Ecos y reflejos de Rosal¨ªa, Cine de tacitas, Lo que ve Joker i Suspiros de primavera. Qualsevol que bussegi pel seu cat¨¤leg pot trobar-ne m¨¦s: des de Pel¨ªculas cortas fins a Escenas a la italiana. Al tancament de l'edici¨® d'aquest reportatge, les ¨²ltimes a incorporar-se van ser Los dandis, a prop¨°sit d¡¯Anatom¨ªa de un dandy, el documental sobre Francisco Umbral i Homenaje a Jean-Claude Carri¨¨re, despr¨¦s de la mort del guionista i actor franc¨¨s, estret col¡¤laborador de Bu?uel. ¡°Vam plantejar Filmin com un espai acollidor on navegar sigui enriquidor. La idea ¨¦s que passejar pel cat¨¤leg sigui com passejar per una llibreria c¨¤lida¡±, explica Ripoll. Aquesta llibreria, a m¨¦s, t¨¦ el seu propi diari digital: The Filmin Times, una aplicaci¨® web que vincula el set¨¨ art i la hist¨°ria contempor¨¤nia amb la idea d'ampliar l'abast del cinema europeu. I tamb¨¦ t¨¦ la seva pr¨°pia fira: des del 2010, Filmin est¨¤ darrere de l'Atl¨¤ntida Film Fest, un festival de cinema alternatiu i d'autor que se celebra a Mallorca i que l'any passat va commemorar la seva desena edici¨® amb una versi¨® a internet a causa del coronavirus.

La pand¨¨mia ha estat, precisament, un moment decisiu en el creixement de Filmin. El confinament decretat el mar? del 2020 va disparar el consum de cinema i s¨¨ries per streaming. Va ser un veritable canvi de paradigma. ¡°Va arribar molt¨ªssim espectador nou i vam haver de fer molta inversi¨® i adaptar molt r¨¤pidament la nostra arquitectura¡±, explica Tous. ¡°Vam passar de zero a cent¡±, afegeix De Luna. Des del 2017 van anar sumant r¨¨cords hist¨°rics de subscriptors cada mes, per¨° despr¨¦s de l'esclat del coronavirus van fer ¡°un salt brutal¡±. Segons el responsable de negoci, el sector del v¨ªdeo sota demanda es va convertir per a l'espectador ¡°en una via d¡¯escapament molt important en una situaci¨® dram¨¤tica¡±, per¨° tamb¨¦, amb els cinemes tancats o a mig gas, ¡°en una via essencial de distribuci¨® per a la ind¨²stria audiovisual¡±. Tant ¨¦s aix¨ª que l'¨²ltim any, alguns festivals espanyols i europeus, com el Festival de Cinema de Sevilla, Sitges o My French Film Festival, han estrenat les seves pel¡¤l¨ªcules a la plataforma.

Tanmateix, com a la resta de les companyies de s¨¨ries i cinema digitals, no es faciliten les dades de subscriptors. Ells es defensen. ¡°Si l'actor m¨¦s gran del mercat no el dona i no ¨¦s transparent, la resta no el podem donar si no sabem la nostra dimensi¨® real¡±, explica el director executiu de Filmin. L'actor m¨¦s gran ¨¦s Netflix, que compta amb 4,17 milions de subscriptors de pagament, segons un informe de la consultora Digital TV Research. ¡°A m¨¦s, vam competir en un mercat en qu¨¨ Netflix i Amazon no s¨®n el mateix. Com a companyies s¨®n diferents¡±. De Luna comenta que als productors i distribu?dors se'ls donen les dades de consum dels seus productes, per¨° que, a difer¨¨ncia dels mitjans de comunicaci¨®, que faciliten els seus nombres de lectors i subscriptors, aquest mercat visual a internet no est¨¤ sotm¨¨s a les exig¨¨ncies de la publicitat. ¡°Si tingu¨¦ssim publicitat, no hi hauria cap dubte que estar¨ªem totes auditades i subjectes a aquesta informaci¨® perqu¨¨ d'aix¨° dependria l'inter¨¨s dels anunciants. Seria un mercat m¨¦s esportiu¡±. I tots tres afegeixen una cosa m¨¦s: Filmin, amb seu a Barcelona, tributa a Espanya i est¨¤ obligada a donar tota la informaci¨® a la Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC), regulador del sector. Netflix, HBO, Amazon Prime, Sky i altres serveis de televisi¨® de pagament a la xarxa no han de retre comptes al regulador sobre la seva activitat ni paguen cap impost. Una circumst¨¤ncia que, segons est¨¤ previst, corregir¨¤ la nova Llei General de la Comunicaci¨® Audiovisual, presentada pel Govern espanyol, que iguala les companyies de v¨ªdeo en web amb les televisions privades en la producci¨® audiovisual, de manera que hauran d'aportar el 5% dels seus ingressos operatius per finan?ar el cinema europeu i el 3% dels seus ingressos bruts per a RTVE. De fet, Netflix ha comen?at a tributar a Espanya des de l'1 de gener d'aquest any.

Filmin ¨¦s un ¨¦sser menor davant d'aquests gegants, toti que ja els mira ¡°sense por¡± i amb orgull de la seva identitat, ¡°aquesta combinaci¨® de Frankenstein¡±, en paraules de Ripoll, il¡¤lustrada a l'adhesiu que conjuga Chaplin, Mad Men i Reservoir Dogs. A prop d'aquest adhesiu, un plaf¨® mostra els perfils dels principals usuaris de Filmin. S¨®n fitxes informatives, amb els seus gustos i costums, preparades amb un toc d'humor, en les quals es destaquen quatre: cin¨¨fils joves, hipsters, moderns senior i cl¨¤ssics. Uns p¨°stits indiquen que cal sumar-hi nous perfils, com per exemple els estudiants de cinema. Tot apunta que el 2021, amb el fenomen de Filmin creixent, s'hi hauran d'afegir uns quants p¨°stits m¨¦s.