Moments d¡¯inflamaci¨®

Cada cert temps, el foc i la f¨²ria s'apoderen dels carrers de Barcelona i altres ciutats de la m¨¤ de joves irats que arremeten contra la policia i el mobiliari urb¨¤. Primer va ser en suport del moviment okupa, despr¨¦s contra les pol¨ªtiques d'austeritat, el 2017 en suport de l'independentisme, el 2019 contra la sent¨¨ncia del proc¨¦s i ara per l'empresonament del raper Pablo Has¨¦l. Els mateixos protagonistes amb diferents banderes. En els ¨²ltims anys, aquestes protestes s'han fet cada vegada m¨¦s freq¨¹ents i m¨¦s violentes. Contenidors cremant com a s¨ªmptoma d'una patologia estructural: el malestar i la r¨¤bia que senten molts joves contra un sistema que els ha deixat sense expectatives i que perceben com a profundament injust.

Les protestes dels ¨²ltims dies en defensa de la llibertat d'expressi¨® s¨®n l'¨²ltim episodi d'un bucle que va comen?ar el 2008. La llei que ha portat Pablo Has¨¦l a la pres¨® forma part de la involuci¨® democr¨¤tica impulsada pel PP com a resposta a les mobilitzacions contra les pol¨ªtiques d'austeritat, que, a m¨¦s d'agreujar les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi, va penalitzar especialment les generacions m¨¦s joves. L'objectiu de la llei mordassa era dificultar i desincentivar les mobilitzacions per la via de criminalitzar les protestes i ho ha aconseguit ¨Cs'han recaptat m¨¦s de 400 milions d'euros en sancions emparades en aquesta llei ¨C, per¨° a costa de fer-les m¨¦s virulentes i imprevisibles.

Aquest marc legal ha condu?t a la paradoxa, c¨ªnica i insuportable als ulls de molts joves: que mentre es tanquen investigacions judicials sobre la suposada corrupci¨® del Rei em¨¨rit es porti a la pres¨® qui l'ha criticat en les seves can?ons. De molt mal gust, sens dubte, per¨° can?ons, al cap i a la fi, que expressen una opini¨® i que mai no haurien d'haver estat considerades delicte, per molt menyspreables que ens semblin les seves lletres. Joaqu¨ªn Ur¨ªas, professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional, ha aclarit on es troba la frontera del delicte: ¡°Si expresses les teves idees pol¨ªtiques sempre ¨¦s llibertat d'expressi¨®. Si utilitzes les paraules per amena?ar, insultar o animar a delinquir, mai ¨¦s llibertat d'expressi¨®¡±.

L'empresonament ha sigut la metxa, per¨° hi ha altres factors de fons que alimenten aquestes sobtades febrades de f¨²ria a les quals s'afegeixen col¡¤lectius molt diversos de joves amb ganes de fer una puntada de peu al tauler. Alguna cosa deu tenir a veure amb tot aix¨° el fet que la taxa d'atur hagi pujat fins al 40,7% entre els menors de 25 anys i que la precarietat laboral sigui el dest¨ª dels que han empalmat dues crisis econ¨°miques en deu anys. Si quan va esclatar la del 2008 el col¡¤lectiu amb m¨¦s risc de pobresa eren els majors de 75 anys, ara s¨®n els joves de 16 a 24 anys. I el segon, els menors de 16 anys. Aix¨ª ho constata l'estudi La pobresa a Espanya i Europa: els efectes de la Covid-19, de N¨²ria Bosch i Llu¨ªs Ayala.

Sense pol¨ªtiques destinades a revertir la bretxa generacional, molts joves es veuen abocats a augmentar les files dels exclosos. Quan el sistema no integra, sin¨® que expulsa, no ha d'estranyar que sorgeixin revoltes antisistema. El que preocupa ¨¦s que cada vegada hi hagi m¨¦s viol¨¨ncia.

Viol¨¨ncia contra la policia, com a s¨ªmbol de l'Estat que els exclou, i contra certs b¨¦ns privats, com oficines banc¨¤ries o seus de grans corporacions. Per¨° tamb¨¦ contra el mobiliari urb¨¤ i l'espai p¨²blic, fet que revela el poc valor que concedeixen aquests joves als b¨¦ns col¡¤lectius. I ¨²ltimament tamb¨¦ amb saquejos de comer?os populars, un patr¨® que ja vam veure a les protestes que el 2011 es van iniciar al barri de Tottenham de Londres. Aquesta vegada han cremat, a m¨¦s, moltes motos i cotxes de gent que no t¨¦ res a veure amb les injust¨ªcies per les quals protesten, com va oc¨®rrer als suburbis de Par¨ªs el 2007 i en les revoltes de les armilles grogues a Fran?a.

Els col¡¤lectius que promouen aquestes protestes han interioritzat la idea que el poder nom¨¦s se¡¯ls escolta quan hi ha viol¨¨ncia. ¡°?s l'¨²nica manera que ens facin cas¡±, deia a TV3 una jove que semblava molt raonable. Alguna cosa falla en la nostra democr¨¤cia si una part de la joventut est¨¤ conven?uda que protestar pac¨ªficament no serveix de res, que si no ¨¦s amb viol¨¨ncia, ning¨² els t¨¦ en compte. ?s una situaci¨® molt pertorbadora que ens interpel¡¤la a tots. Correm el risc que la viol¨¨ncia de carrer i la socialitzaci¨® del mal que representa la crema de motos i cotxes nom¨¦s serveixin per despertar les pulsions autorit¨¤ries d'una societat atemorida. Per alimentar el discurs dels que aposten per solucions repressives i de limitaci¨® de les llibertats. La m¨¤ dura de la dreta de sempre.