Catalunya intensifica els seus vincles art¨ªstics amb It¨¤lia

Encara que l'afinitat cultural entre Espanya i It¨¤lia ¨¦s un t¨°pic ¨¤mpliament repetit, no sempre els intercanvis art¨ªstics entre els dos pa?sos han estat tan fluids i intensos com se suposaria i creuria. Tanmateix, sembla que la t¨°nica est¨¤ canviant, almenys pel que fa a les institucions catalanes, que han tancat diversos acords de col¡¤laboraci¨® amb les seves hom¨°logues italianes. La Fundaci¨® La Caixa acaba d'inaugurar a Tor¨ª Cut a rug a round square, un ambici¨®s projecte previst per a l'estiu passat que es va haver d'ajornar pel coronavirus. La mostra, concebuda espec¨ªficament per a l'antic complex industrial seu del centre OGR (Officine Grandi Riparazioni), estableix un di¨¤leg entre les obres de la Col¡¤lecci¨® La Caixa i de la Fondazione per l'Arte Moderna e Contemporanea-CRT de Tor¨ª, de la m¨¤ de l'artista nord-americana Jessica Stockholder. ¡°La idea era treballar el tema de la pintura expandida des d'un punt de vista in¨¨dit. Stockholder va plantejar la mostra com si es tract¨¦s d'una de les seves grans instal¡¤lacions, creades en relaci¨® amb l'espai arquitect¨°nic, la qual cosa era especialment important en un espai tan peculiar¡±, indica Nimfa Bisbe, responsable de la col¡¤lecci¨® d'art de La Caixa, al¡¤ludint al centre d'art situat als grans hangars on es reparaven els trens, que representa un dels exemples d'arquitectura industrial del segle XIX m¨¦s importants de la ciutat. Per a la mostra, que es podr¨¤ veure fins al 2 de maig, han viatjat a Tor¨ª obres de Robert Mangold, Guillermo P¨¦rez Villalta, Marlene Dumas, Richard Tuttle, Tracey Emin i un fresc minimalista de Francesco Clemente comprat als Estats Units que s'exposa a It¨¤lia per primera vegada. ¡°L'artista ha transformat tota la mostra en una obra d'art que evoca la trobada entre el cercle i el quadrat, s¨ªmbols del xoc productiu entre racionalitat i imaginaci¨®¡±, continua Bisbe, que subratlla l'ambient immersiu que involucra l'espectador i que li proporciona fins i tot un ring de boxa elevat perqu¨¨ pugui apreciar tot l'espai alhora d¡¯un sol cop.

Malgrat haver participat a la Biennal de Ven¨¨cia del 1978 i tenir una obra conceptual que connecta amb l'art pol¨ªtic itali¨¤, Fina Miralles (Sabadell, 1950) ¨¦s gaireb¨¦ una desconeguda a It¨¤lia. Una falta que reparar¨¤ la magn¨ªfica exposici¨® Fina Miralles. Soc totes les que he sigut, que s'inaugurar¨¤ al MADRE (Museu d'Arte Contemporanea Donnaregina) de N¨¤pols a finals d'any. A m¨¦s de les obres, que encara es poden veure al Macba fins al 5 d'abril, la mostra incorporar¨¤ un quadern de dibuixos que Miralles va fer durant un viatge al nord d'It¨¤lia a finals dels anys vuitanta. ¡°Sempre que una exposici¨® viatja a un altre pa¨ªs m'agrada establir un di¨¤leg amb la creaci¨® local, com vam fer, per exemple, amb la mostra de Joan Brossa a Buenos Aires. En aquest cas, m'agradaria plantejar una relaci¨® amb determinades obres d'artistes italians. Ja he passat llista al MADRE, per¨° encara no conec la disponibilitat i el pressupost que tenim¡±, explica Teresa Grandas, conservadora del Macba i comiss¨¤ria de l'exposici¨®, que fa uns anys va presentar a Tor¨ª, entre altres ciutats estrangeres, la mostra dedicada a Carol Rama. ¡°Segons la quantitat d'obres italianes que pugui aconseguir decidir¨¦ si posar-les en una sala totes juntes o si barrejar-les en el recorregut de Fina Miralles¡±, afegeix Grandas, que est¨¤ buscant peces d'artistes com Maria Lai (1919-2013) i Tomaso Binga, alter ego de l'escriptora Bianca Menna, que indaga des de fa m¨¦s de 40 anys les subtils relacions entre la poesia i la pintura.

Caldr¨¤ esperar un any m¨¦s per veure, abans al Prado i despr¨¦s al MNAC (del juliol a l'octubre del 2022) i finalment al Palau Barberini de Roma, els frescos de la capella Herrera d'Annibale Carracci, que van ser arrencats, traspassats a tela i repartits entre diferents museus entorn del 1830. Des d'aleshores, ¨¦s la primera vegada que es veuran tots junts amb l'afegit d'una selecci¨® de dibuixos i la taula de l'altar de l'esgl¨¦sia romana de Santa Maria de Montserrato, tamb¨¦ obra del taller de Carracci. Sense la covid, la mostra hauria comen?at el seu periple a Madrid el juny passat.

Les galeries s¡¯alien per ser a Londres

La Sala Par¨¦s i Artur Ramon Art, galeries de refer¨¨ncia en l'¨¤mbit de la pintura hist¨°rica, s'han aliat amb la londinenca Colnaghi per posicionar la pintura catalana de finals del segle XIX i principi del XX al lloc que consideren que li correspon a l'estranger, com una de les millors escoles art¨ªstiques de l'Europa de l'¨¨poca. La nova alian?a es materialitza amb la inauguraci¨®, a la seu de Colnaghi, a Londres, de Spanish Modern Landscapes, una selecci¨® de 22 paisatges d'artistes tan representatius com Santiago Rusi?ol, Joaquim Mir, Isidre Nonell i Anglada Camarassa, entre d'altres. La mostra, que s'obre el 17 de mar?, ¨¦s la continuaci¨® ideal de The Golden Age of Spanish Modern Art, una mostra introduct¨°ria a l'art de l'¨¨poca que Colnaghi va celebrar el juliol passat.