Kiko Amat: ¡°L¡¯odi ¨¦s una energia prim¨¤ria que es projecta contra el que tens a prop¡±

Kiko Amat (1971) ¨¦s pur nervi. Assegut a la terrassa d'un bar barcelon¨ª per parlar de la seva sisena novel¡¤la, Revancha, que publica aquests dies el segell Anagrama, l'escriptor sembla travessat per una tensi¨® el¨¨ctrica. Ha vingut a defensar la seva obra ¡°m¨¦s ambiciosa i madura¡± i ho fa amb l'energia i l'eloq¨¹¨¨ncia atropellada del punk (dos acords, tres minuts, tota la veritat), la secta sonora a la qual es va afiliar quan era adolescent a la ciutat dormitori de Sant Boi de Llobregat.

Revancha ¨¦s una novel¡¤la violenta. Hi ha una viol¨¨ncia soterrada en el seu ¨²s del llenguatge, ric en met¨¤fores abruptes i frases d'una rotunditat gaireb¨¦ pugil¨ªstica, una viol¨¨ncia crua i expl¨ªcita en la trama i els personatges, un parell de llops esteparis atordits per les cicatrius de l'experi¨¨ncia i condemnats a destruir tot all¨° que desitgen. Amat torna a un marc geogr¨¤fic i temporal que li resulta molt familiar, la comarca catalana del Baix Llobregat a finals dels anys vuitanta: ¡°Me'n vaig anar d'all¨¤ fa gaireb¨¦ 30 anys¡±, ens explica, ¡°per¨° en certa mesura continuo atrapat en aquell paisatge de la meva infantesa, aquella perif¨¨ria s¨°rdida, miserable i sense horitzons. Per aix¨° hi torno una vegada i una altra quan escric, ¨¦s d'aquest paisatge d'on trec l'energia i l'odi que s¨®n el combustible de les meves novel¡¤les¡±.

Amb el C¨¦sar i l'Amador, el justicier a sou i l'ultra futbol¨ªstic que protagonitzen Revancha, Amat comparteix tot just un paisatge i un parell de records d'infantesa: ¡°Tamb¨¦ la r¨¤bia i el ressentiment proletari, la consci¨¨ncia ¨ªntima de venir d'un entorn de merda i estar predestinats al frac¨¤s¡±, admet. ¡°Per¨° la difer¨¨ncia fonamental ¨¦s que jo soc escriptor, tinc un do que he estat capa? de desenvolupar i que ha estat el meu ascensor social, el pont cap a una vida millor o, almenys, diferent. Ells no han tingut aquesta sort, nom¨¦s s¨®n capa?os de canalitzar la seva frustraci¨® a trav¨¦s de la viol¨¨ncia¡±. L'autor reconeix que se sent particularment orgull¨®s de les seves criatures, les m¨¦s riques i complexes que ha sigut capa? de crear: ¡°Sobretot estic satisfet amb l'Amador, que em sembla m¨¦s real que moltes de les persones reals que conec¡±.

Per arribar a crear l'Amador, criminal reticent, la gran troballa de Revancha, Amat va haver de superar una aut¨¨ntica travessia del desert: ¡°Van ser sis mesos d'incertesa i angoixa en qu¨¨ vaig escriure m¨¦s de cent p¨¤gines des del punt de vista del personatge. Eren una novel¡¤la en si mateixes, per¨° al final les vaig acabar descartant. No vaig voler aferrar-m¡¯hi, perqu¨¨ una de les claus d'escriure b¨¦ ¨¦s no enamorar-te del so de la teva veu narrativa, ser capa? de distingir el que ¨¦s provisional del producte acabat que de deb¨° val la pena. Per¨° aquell esborrany rebutjat em va servir per trobar el personatge, amb tota la seva complexitat i les seves contradiccions, els seus instints cruels i tamb¨¦ el seu fons de tendresa i dec¨¨ncia. Perqu¨¨ Amador ¨¦s un mal home, un salvatge, per¨° no un psic¨°pata, i aix¨° es nota en l'ess¨¨ncia de la novel¡¤la¡±.

Amat se sent, avui m¨¦s que mai, un escriptor professional, alg¨² que s'ha demostrat a si mateix que la literatura ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un rampell o un caprici: ¡°No n'hi ha prou amb l'energia i l'entusiasme, no n'hi ha prou amb la vocaci¨®. Jo sempre he estat un narrador nat, tenia aquest instint. Ja a l'escola formava part de la meva estrat¨¨gia de superviv¨¨ncia, em va permetre fer-me respectar en un entorn cruel en el qual no destacava en res, mai he tingut gaire for?a ni talent per a l'esport. Per¨° aquesta qualitat he hagut de treballar-la a consci¨¨ncia. He hagut de desenvolupar una t¨¨cnica, passar per un proc¨¦s d'aprenentatge. Exigir-me sempre escriure m¨¦s i millor, fins i tot en els moments de frustraci¨® i des¨¤nim¡±.

Avui assumeix amb naturalitat que ¨¦s ¡°un artista¡± i que sempre ho ha estat (¡°sempre he tingut un temperament creatiu¡±), per¨° al Sant Boi on va cr¨¦ixer ¡°semblava impossible portar una vida art¨ªstica, guanyar-se la vida amb una professi¨® com la d'escriptor: senzillament, ning¨² del nostre entorn ho feia¡±. Amb 13 anys, el 1985, va guanyar la final provincial del concurs d'escriptura que patrocinava Coca-Cola. La juventud hoy, aquest era el tema del certamen. No recorda qu¨¨ va escriure, per¨° s¨ª quin va ser el premi obtingut amb aquest preco? triomf literari. Un televisor. En blanc i negre. ¡°Els meus pares van veure que aquesta qualitat meva, en principi tan poc ¨²til, em podia servir almenys per guanyar una cosa tangible, un aparell que valia uns diners, per¨° no s¨¦ dir-te si amb aix¨° em vaig guanyar el seu respecte. Suposo que van continuar pensant m¨¦s o menys el mateix, que perdia el temps llegint i escrivint.¡±

Des d'aleshores ha recorregut un llarg cam¨ª. Ha perseverat any rere any, llibre rere llibre, i sent que ha desenvolupat el seu potencial i s'ha fet just¨ªcia: ¡°Suposo que Revancha ¨¦s la mena de novel¡¤la que sempre he volgut escriure. Una hist¨°ria de personatges i situacions amb molta subst¨¤ncia narrativa en qu¨¨ l'estil no ¨¦s un ornament, sin¨® una eina. Amb les met¨¤fores passa com amb les ratlles de coca?na: cal saber dosificar-les, perqu¨¨ la primera ¨¦s la bona i la catorzena, molt probablement, sobra. Detesto els escriptors que es limiten a acumular frases brillants per pur narcisisme. Detesto les novel¡¤les que no tracten de res, els exercicis d'erudici¨® i estil en qu¨¨ tot ¨¦s melindro i alm¨ªvar¡±.

Revancha t¨¦ un cert to de western crepuscular, d'aquestes hist¨°ries d'homes solitaris que han portat una vida miserable i apareixen a l'hora decisiva perseguint una redempci¨® impossible: ¡°Hi ha al llibre escenaris molt Far West, com les ru?nes del c¨¤mping La Ballena Alegre, que ¨¦s tamb¨¦ un dels entorns kitsch de la meva infantesa¡±, concedeix Amat. ¡°Sobretot ¨¦s una novel¡¤la que es nodreix de les mitologies del Baix Llobregat de la meva adolesc¨¨ncia. Em solen preguntar per les meves influ¨¨ncies liter¨¤ries, per¨° jo no escric llibres que parlin d'altres llibres. Part de la tradici¨® oral, de les hist¨°ries de hooligans i caps rapats que compart¨ªem al meu poble quan ¨¦rem una colla de criatures desorientades que passaven les tardes mortes fent canyes. Soc d'una generaci¨® que encara sabia gaudir del lleure est¨¨ril, de la conversa i del relat¡±. Per Amat, la perif¨¨ria ¨¦s un estat de l'¨¤nima: ¡°Les meves arrels s¨®n l'¨²nica cosa a la qual no renuncio. En els ¨²ltims anys, sento que he fet un salt qualitatiu com a escriptor. He deixat anar molt llast. Ja no escric novel¡¤les pop, com Rompepistas o Cosas que hacen BUM, m'he distanciat de la meva autobiografia i fins i tot del meu personatge i de la meva veu narrativa. Al que segueixo aferrat ¨¦s al Baix Llobregat, a la meva identitat i a la meva consci¨¨ncia de classe¡±.

Amat no ent¨¦n la consci¨¨ncia de classe en clau partidista: ¡°?s m¨¦s aviat un instint: odies qui et menysprea. ?s un mecanisme de defensa, els meus amics i jo vam cr¨¦ixer odiant les quatre fam¨ªlies del barri a qui els havia anat una mica millor que a les nostres i ens miraven per sobre de l'espatlla. Potser ¨¦s cert que el veritable enemic est¨¤ en un altre lloc, per¨° l'odi ¨¦s una energia prim¨¤ria que es projecta contra qui tens a prop¡±. Fa un parell d'anys li preguntaven a les entrevistes per la forta implantaci¨® a la seva comarca natal d'un partit com Ciutadans: ¡°Avui, la perif¨¨ria taronja va cam¨ª de convertir-se en la perif¨¨ria de Vox¡±, ens diu, ¡°prefereixo no parlar de pol¨ªtica, aix¨ª que nom¨¦s dir¨¦ que no m'estranya en absolut: ¨¦s nom¨¦s un pas m¨¦s en la deriva ideol¨°gica d'una classe obrera ¨°rfena per l¡¯esquerra, una altra manera destructiva i contraproduent de canalitzar l'energia frustrada i la r¨¤bia de l'extraradi¡±.