Emmanuel Carr¨¨re: ¡°Estic fart de l¡¯autobiografia¡±

?s un dels secrets m¨¦s desitjats de les lletres franceses actuals. I ¨¦s aqu¨ª, en un arxiu dins de l'ordinador port¨¤til que hi ha sobre una taula del petit sal¨® de l'apartament parisenc d'Emmanuel Carr¨¨re (Par¨ªs, 63 anys), a l'abast de la m¨¤ mentre parlem amb ell de la vida i dels llibres, que si escau s¨®n indistingibles. El text secret ¨¦s la versi¨® original de Ioga, la nova novel¡¤la de l'autor que ha renovat la no-ficci¨® liter¨¤ria al segle XXI, i que Anagrama publicar¨¤, en la seva versi¨® final, el 24 de febrer en catal¨¤ i castell¨¤.

¡°Doncs no passar¨¤¡±, diu quan li expressem el desig de llegir Ioga tal com l'autor la va concebre, una versi¨® que no ha sortit mai a la llum ni es preveu que ho faci. ¡°No ¨¦s un manuscrit que es pugui cremar, ¨¦s un fitxer¡±.

?s un dilluns fred i humit; Carr¨¨re s'ha llevat, com cada dia, a les set del mat¨ª, s'ha fet un te i ha passat uns minuts en un estat de semivig¨ªlia al llit, ha fet una mica de ioga i s'ha activat. ?s la rutina di¨¤ria; cada dia, a m¨¦s, pren liti, el medicament que, com descriu a Ioga, l'ha ajudat a sortir del clot.

¡°Estic en condicions de donar not¨ªcies m¨¦s aviat bones als qui s'interessin per mi¡±, confirma, i pensa en els lectors preocupats per la seva salut, la salut d'¡°aquest vell amic una mica pesat que sempre parla d'ell i que emprenya amb les hist¨°ries sobre si un dia se sent b¨¦ i l'endem¨¤ malament¡±, segons la seva descripci¨® de si mateix.

¡°Durant uns anys, que van ser feli?os, tenia la impressi¨® d'encaminar-me cap a un estat de quietud que semblava estabilitzar-se¡±, explica. ¡°Dels anys de crisi que van venir despr¨¦s vaig aprendre que no cal refiar-se'n gaire. L'alegria no ¨¦s una il¡¤lusi¨®, per¨° la seva perman¨¨ncia s¨ª que ho ¨¦s. Cal acceptar la precarietat¡±.

¡°?s pertorbador: ha estat la qu¨ªmica la que m¡¯ha ajudat a remuntar. Ni la psicoan¨¤lisi ni la meditaci¨®¡±

Si la versi¨® de Ioga arxivada a l'ordinador de Carr¨¨re no s'ha arribat a publicar ha estat perqu¨¨ la periodista H¨¦l¨¨ne Devynck, la seva dona entre el 2011 i el 2020, li va exigir que esborr¨¦s totes les al¡¤lusions a ella i Carr¨¨re es va veure obligat a refer el llibre. Devynck podia exigir-ho en virtut d'una cl¨¤usula dels papers del divorci que li concedia el dret a vetar qualsevol passatge de les obres de l'escriptor on aparegu¨¦s. ¡°Em va dir: ¡®Per divorciar-nos has de signar aix¨°¡±, al¡¤lega Carr¨¨re. ¡°I, honestament, jo no pensava que les seves demandes serien tan radicals¡±.

Quan Ioga es va publicar a Fran?a, a finals d'agost, molts lectors van notar alguna cosa estranya. El llibre cont¨¦ diverses hist¨°ries: un ¡°llibret rialler i subtil¡± sobre el ioga i la meditaci¨®, un reportatge sobre els immigrants en una illa grega, la cr¨°nica d'uns anys en la vida d'un home amb les morts d'amics i coneguts, amb els seus amors i les seves obsessions.

Per¨° el nucli ¨¦s la caiguda del narrador en una depressi¨® profunda, una depressi¨® que el va portar a ser ingressat en un hospital psiqui¨¤tric on els metges el van sotmetre a un tractament d'electroxocs. Al final no va ser ni la psicoan¨¤lisi ni la meditaci¨® el que el van salvar, sin¨® la psiquiatria: l'ingr¨¦s a l'hospital i les pastilles de liti. ¡°En un moment de depressi¨® profunda, ¨¦s a dir, el que els psiquiatres anomenen depressi¨® malenconiosa ¡ª?malenconi¨®s no vol dir estar una mica trist, vol dir estar al fons d'un abisme¡ª, ni la psicoan¨¤lisi ni la meditaci¨® van ser un auxili¡±, diu. ¡°El que em va ajudar a remuntar va ser la qu¨ªmica. I ¨¦s pertorbador pensar-ho. Preferiria dir que tot va ser fruit d'un treball personal, d'un treball existencial, filos¨°fic i espiritual. Per¨° un s'adona que el que el fa estar millor ¨¦s una cosa en la qual no hem fet cap esfor?, i pr¨¤cticament no hi hem participat: unes mol¨¨cules que s'han injectat al nostre cervell i que fan que l'estat de la nostra consci¨¨ncia i el nostre humor s'hagi modificat i que estiguem millor¡±.

L'autor detalla a Ioga amb una precisi¨® microsc¨°pica l'impacte de la malaltia en la seva ment i en la seva vida, per¨° en cap moment el detonant de la depressi¨®. No diu res ¡ªo en nom¨¦s fa al¡¤lusions velades¡ª de la ¡°crisi conjugal que¡±, com admet en l'entrevista, ¡°en bona part va produir tot aix¨°¡±. Hi ha un buit immens al centre del relat, una el¡¤lipsi narrativa que intrigava i desconcertava els lectors.

¡°Diguem que, en un estat anterior, hi havia al llibre coses molt m¨¦s expl¨ªcites respecte a una crisi personal que a petici¨® de la meva exdona, o m¨¦s aviat perqu¨¨ m'ho va exigir, vaig haver de tallar¡±, explica Carr¨¨re. ¡°Ho vaig lamentar. Em vaig haver d'adaptar. I acceptar que el llibre s'organitz¨¦s al voltant d'un blanc. Tot aix¨° em va portar a fer uns efectes de muntatge una mica acrob¨¤tics¡±. Quant va eliminar? ¡°Quantitativament no ¨¦s enorme. Potser una desena de p¨¤gines, i en llocs diferents. Per¨° ¨¦s aix¨ª: un llibre en el qual la regla de joc ¨¦s estranya, una regla que, d'alguna manera, no vaig subscriure jo sol¡±.

¡°El meu treball literari¡±, apunta, ¡°ha consistit a transformar una censura en una trava o restricci¨®¡±. Carr¨¨re utilitza la paraula francesa contrainte, que forma part del vocabulari de l'Oulip, el taller de literatura experimental fundat als anys seixanta per l'escriptor Raymond Queneau i el matem¨¤tic Fran?ois Le Lionnais. Un oulipi¨¤ il¡¤lustre, Georges Perec, va escriure una novel¡¤la sense la lletra e: La disparition (que en la seva traducci¨® al catal¨¤, L'eclipsi, d'Adri¨¤ Pujol, prescindia de la lletra a). Emmanuel Carr¨¨re n'ha escrit una altra sense un dels seus personatges principals.

Tot aix¨° ¡ªel contracte entre Carr¨¨re i Devynck, i la realitat que s'amagava darrere de l'el¡¤lipsi narrativa¡ª va quedar ocult fins que, a finals de setembre, Devynck va revelar en una carta a la revista Vanity Fair l'exist¨¨ncia del contracte. Llavors Carr¨¨re es va sentir lliure a partir d'aquell moment de parlar sobre el contracte i sobre les restriccions que expliquen la forma del llibre tal com s'ha publicat.

La carta acusava Carr¨¨re d'enganyar-la a ella i als lectors. A ella, recorrent a una arg¨²cia, malgrat el comprom¨ªs de no esmentar-la, consistent a citar un fragment d'un altre llibre, De vides alienes, publicat el 2009, on ella s¨ª que havia acceptat apar¨¨ixer com a personatge. I als lectors, segons Devynck, els enganyava falsejant la realitat amb personatges i episodis semificticis.

¡°L'Emmanuel i jo estem lligats per un contracte que l'obliga a obtenir el meu consentiment per utilitzar-me en la seva obra. Jo no he consentit a la publicaci¨® del text tal com ha aparegut¡±, va escriure Devynck. ¡°Aquest relat, presentat com a autobiogr¨¤fic, ¨¦s fals, arreglat per servir a la imatge de l'autor i totalment estrany al que la meva fam¨ªlia i jo hem passat al seu costat¡±.

Al cap¨ªtol de Ioga titulat "El lloc on no es menteix", Carr¨¨re dona la clau liter¨¤ria de la novel¡¤la (la clau emocional o espiritual la dona al cap¨ªtol m¨¦s musical, que porta com a ep¨ªgraf "Martha", l'aut¨¨ntic nirvana del llibre amb la polonesa Heroica, de Chopin, interpretada per la pianista Martha Argerich). ¡°Pel que fa a la literatura, o almenys al g¨¨nere que practico, tinc una convicci¨®, una de sola: ¨¦s el lloc on no es menteix. Aquest ¨¦s l'imperatiu absolut, tota la resta ¨¦s accessori, i em penso que sempre he respectat aquest imperatiu¡±, es llegeix. Unes l¨ªnies m¨¦s avall afegeix: ¡°D'aquest [llibre] no en puc dir el mateix que he dit orgullosament dels altres: ¡®Tot el que he escrit ¨¦s cert¡±.

Carr¨¨re no explicava al llibre per qu¨¨ havia decidit trencar amb la regla d'or de la seva literatura des que l'any 2000 va abandonar la ficci¨® amb L'adversari, la cr¨°nica sobre Jean-Claude Romand, el fals metge que durant gaireb¨¦ dues d¨¨cades ?va portar una vida doble i va acabar matant els seus familiars m¨¦s propers. Ara ho sabem, i ell sost¨¦ que tot ve del contracte de divorci i de la imposici¨®, per part de Devynck, de desapar¨¨ixer de Ioga.

¡°?s un inconvenient quan un escriu un llibre autobiogr¨¤fic sobre uns anys de la seva vida i la persona m¨¦s important en aquesta vida durant aquell moment diu: ¡®Vull desapar¨¨ixer del llibre¡±, admet Carr¨¨re en l'entrevista. ¡°Per¨° despr¨¦s un es diu: ¡®El llibre ser¨¤ aix¨ª. Haur¨¦ d'arreglar-me-les amb aquesta raresa¡±.

I aix¨ª ¨¦s com la ficci¨® s'infiltra a Ioga. Un personatge s'esfuma, s'altera la cronologia, canvia algun nom. ¡°I la ficci¨® porta a la ficci¨®. ?s com una contaminaci¨® per la ficci¨®¡±, resumeix. ¡°Com si, a partir del moment en el qual vaig comen?ar a fer-ho, hagu¨¦s tingut aquesta mena d'autoritzaci¨® per continuar¡±.

El resultat ¨¦s un llibre en el qual el lector no est¨¤ segur de qu¨¨ va passar i qu¨¨ no, quina part ¨¦s real i quina ¨¦s inventada. La premissa que ¡°la literatura ¨¦s el lloc on no es menteix¡± i que ¡°tot el que he escrit ¨¦s cert¡± ¡ªmarca de la casa a Carr¨¨re¡ª s'enfonsa. ¡°En certa manera dic la veritat en dir que no tot ¨¦s veritat en aquest llibre¡±, somriu. ¡°L'important¡±, continua, ¡°¨¦s que el lector conegui la regla del joc, i la regla del joc aqu¨ª ¨¦s una mica flotant¡±.

Per¨° el nou llibre, el Ioga que podem llegir, que podr¨ªem anomenar Ioga 1, ¨¦s millor o pitjor que el Ioga 0 primigeni, sense eliminacions? ¡°Hi ha moments que em dic ¡ªper¨° potser m'ho dic perqu¨¨ em conv¨¦¡ª que aquesta manera d'organitzar el llibre entorn de l'abs¨¨ncia d'alg¨² ¨¦s una manera de dir alguna cosa sobre la fi d'un amor¡±, respon. ¡°Per a mi el llibre ¨¦s aix¨ª i aix¨ª ¨¦s com m'agrada. M'agrada amb la seva raresa, i veig en aquesta raresa alguna cosa m¨¦s singular i forta del que tenia a l'origen¡±.

Quan ha pronunciat aquestes paraules, sona el timbre de l'apartament. Un home porta unes caixes de cartr¨®. Dins hi ha les cintes amb 150 o 200 hores que Carr¨¨re i el seu equip van rodar per al documental Regreso a Kotelnitch, estrenat el 2003. ?s un documental trist i dur: el retrat d'una ciutat a 800 quil¨°metres a l'est de Moscou i de les vides min¨²scules dels seus habitants en les quals un dia irromp la trag¨¨dia. La hist¨°ria d'aquest rodatge era un dels eixos d'Una novel¡¤la russa, llibre publicat el 2007 que es pot llegir com la primera part d'una trilogia autobiogr¨¤fica que completarien De vides alienes i Ioga.

Carr¨¨re explica, mentre obre les caixes, que les cintes s'havien perdut i que uns dies abans la productora del documental les va trobar i li va preguntar si s'havien de llen?ar a les escombraries o si les volia guardar. No ho va dubtar ni un instant. ¡°La idea que potser hi ha una altra pel¡¤l¨ªcula aqu¨ª dins, o altres pel¡¤l¨ªcules, encara que mai les far¨¦, fa impossible llen?ar-ho a les escombraries¡±, afirma aquest escriptor, que, a m¨¦s de reporter, tamb¨¦ ¨¦s cineasta, i li agrada estructurar els seus relats com una pel¡¤l¨ªcu?la. Per aix¨° parla de muntatge quan es refereix a la manera de manipular la mat¨¨ria bruta de la seva vida per transformar-la en un llibre com Ioga.

¡°Suposo que ho guardar¨¦ al soterrani¡±, diu mirant-se les caixes. M¨¦s tard afegeix: ¡°Penso que aix¨° acabar¨¤ en un arxiu estrany al costat de les caixes de Jean-Claude Romand¡±. Carr¨¨re es refereix als milers de p¨¤gines del sumari judicial que va servir de base per a la redacci¨® de L'adversari. Romand, condemnat a cadena perp¨¨tua el 1996, va lliurar les caixes a Carr¨¨re. L'escriptor havia de guardar-les fins que l'assass¨ª sort¨ªs de la pres¨®. Aix¨° va passar el juny del 2019, per¨° des de llavors Romand no ha donat senyals de vida, i les caixes, que han acompanyat Carr¨¨re en successius trasllats durant tots aquests anys, segueixen en un armari.

Carr¨¨re obre l'armari, i el lector fetitxista podria pensar que descobrir¨¤ l'origen de tot, el nucli ¨ªntim dels seus abismes existencials. I, no obstant aix¨°, aqu¨ª no hi ha res m¨¦s que aix¨°: unes caixes de cartr¨® vell i vulgar, una cosa ¡°macabra i voluminosa¡±, diu l'autor de L'adversari, ¡°com un moble que no ens agrada gaire, per¨° ¨¦s dif¨ªcil desempallegar-se'n¡±.

En el fons, segons Carr¨¨re, no ¨¦s tan diferent el sumari de Romand de les gravacions a Kotelnitch: la massa informe amb la qual s'elabora l'objecte art¨ªstic. Tampoc ¨¦s tan diferent dels cinc anys de vida que serveixen de base per a Ioga, ni dels arxius al seu ordinador que constitueixen la versi¨® del llibre que un dia ell va voler publicar i no va poder, la que no veurem mai, la que algun dia un estudi¨®s recuperar¨¤ per a una tesi doctoral o una edici¨® cr¨ªtica.

No n'escriur¨¤ un ep¨ªleg? Que potser no hi ha una novel¡¤la en la baralla p¨²blica entre Carr¨¨re i Devynck despr¨¦s de la seva publicaci¨® i en el que s'ha conegut despr¨¦s? ¡°Un dia, qui ho sap¡±, respon Carr¨¨re. ¡°Per¨° el llibre est¨¤ acabat, ¨¦s com ¨¦s, l'accepto tal com ¨¦s. No em ve de gust afegir-hi una altra capa de pintura, sin¨® fer alguna cosa absolutament diferent¡±.

¡°Estic fart de l'escriptura autobiogr¨¤fica en aquest moment¡±, confessa. ¡°No em posar¨¦ a fer un altre llibre autobiogr¨¤fic, no en tinc ganes, per¨° aix¨° no vol dir que no en torni a fer un altre d'aqu¨ª a uns anys¡±. La decisi¨® ¡ª?precisa¡ª no es deu als problemes que li ha implicat Ioga, sin¨® al fet que ja fa una d¨¨cada i mitja que es dedica a l'examen i la descripci¨® del jo ¡ªdes d'Una novel¡¤la russa¡ª i li ve de gust canviar d'aires.

Els riscos del m¨¨tode de Carr¨¨re s¨®n evidents. A Una novel¡¤la russa va disgustar la seva mare, la historiadora i secret¨¤ria perp¨¨tua (o presidenta vital¨ªcia) de l'Acad¨¨mia Francesa, H¨¦l¨¨ne Carr¨¨re d¡¯Encausse, i a la seva parella de llavors, la Sophie. Quan va escriure De vides alienes, va decidir deixar llegir el llibre a tots els protagonistes, que li van donar el vistiplau. A Ioga, la relectura va ser per contracte, encara que ell assegura que, fins i tot sense contracte, hauria respectat els desitjos de la seva exdona.

¡°Crec que no tenim dret a fer mal conscientment¡±, diu. ¡°Quan s'escriuen llibres sobre persones vives cal tenir en compte la seva voluntat i sotmetre-s'hi¡±.

I la seva parella actual, no vol revelar-ne la identitat? Tem convertir-se un dia en protagonista d'un llibre? Li ha demanat garanties o la signatura d'un contracte? ¡°No, no, no¡±, respon. Despr¨¦s d'un silenci, aclareix: ¡°Ella fa pel¡¤l¨ªcules. Em diu: ¡®Si me'n fas alguna, sortir¨¤s en una pel¡¤l¨ªcula meva¡±.

¡®Ioga¡¯. Emmanuel Carr¨¨re. Traducci¨® de Ferran R¨¤fols Gesa. Anagrama, 2021. 336 p¨¤gines. 20,90 euros. Es publica el 24 de febrer.