El darrer fred

Hi ha dos moments decisius en el cam¨ª literari de Joan Margarit. El primer sorgeix quan es revela la necessitat de deixar la creaci¨® en llengua castellana per abra?ar la catalana, a cavall entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, de la m¨¤ del seu amic Miquel Mart¨ª i Pol. Resulta curi¨®s que Margarit n¡¯agaf¨¦s, anys m¨¦s tard, el testimoni de poeta nacional, figura que la cultura catalana ha tingut des de moss¨¨n Cinto. I no nom¨¦s importa l¡¯instant transcendent en el qual l¡¯escriptor de Sana¨¹ja ent¨¦n que li cal escometre aquest canvi idiom¨¤tic per avan?ar, sin¨® tot el que hi porta implicat: d¡¯una banda, la mirada sobre la realitat, que esdev¨¦ molt m¨¦s ¨ªntima, sense doblecs, potser perqu¨¨ el catal¨¤ li basteix la intimitat i l¡¯espanyol una carcassa liter¨¤ria, i de l¡¯altra la presa de consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica, d¡¯una tradici¨®, d¡¯una gram¨¤tica, d¡¯una manera, al capdavall, de pensar i anomenar el m¨®n, d¡¯ordenar-lo per tant, de farcir de sem¨¤ntica un codi imprescindible per viure i per sentir i per escriure, per aixecar estructures que ordenin ¡ªconcepte cabdal en ell¡ª el misteri.

M¨¢s informaci¨®n

Joan Margarit, de prop

El secret no ¨¦s la llengua

Recordant el mestre

La llengua li atorgar¨¤ tamb¨¦, amb els anys, una consci¨¨ncia, una moral, que pren la particularitat de l¡¯univers privat i intransferible i l¡¯estira fins a una veu que ha de ser garant, alhora, del temps, del passat i del que aquest passat representa per a la seva generaci¨®, i fins a la nostra. ¡°Jo no vaig poder escoltar mai el catal¨¤ a l¡¯escola. Aquesta repressi¨® duta a terme mitjan?ant l¡¯amputaci¨® de la parla ¨¦s de les m¨¦s duradores i cruels. Ara s¨¦ que em morir¨¦ amb aquesta por i aquesta fragilitat al voltant de la percepci¨® de la meva llengua, que vol dir, tamb¨¦, de la meva vida¡±. Parlem, doncs, de la recerca espont¨¤nia d¡¯una honestedat a trav¨¦s de la qual pots forjar la versemblan?a, el sentit, d¡¯un poema. I concebre l¡¯exist¨¨ncia com un aprenentatge, eterna novetat.

Per aix¨° trobo natural que la segona cru?lla en el seu itinerari po¨¨tic desemboqui en un gir de registres i tem¨¤tiques a partir de Llum de pluja (1986) i Edat roja (1991) per¨°, sobretot, d¡¯Els motius del llop (1993), un llibre aquest darrer on Joan Margarit diguem que ja ¨¦s, o es reconeix a si, Joan Margarit, amb tots els eixos que desenvolupar¨¤ a partir d¡¯aleshores i que l¡¯eixamplaran, fins als l¨ªmits que els seus lectors vulguin, com a autor referent.

Cal beure de qui ha escrit alguns dels poemes m¨¦s alts en catal¨¤ des d¡¯una claretat?que en ell ¨¦s excel¡¤l¨¨ncia

El pas del temps, l¡¯ombra que s¡¯allargassa des de la infantesa, amb l¡¯altra ombra de la Guerra Civil planant tothora, arreu, el sentiment d¡¯arrel desarrelada que malda per rearrelar-se en sentiments, emocions, raons i, per damunt de tot, les coses concretes on tot plegat descansa, esperant que el poeta ho accentu? en el paisatge exterior i interior, una estaci¨® de tren, un vinil, un llum en la boira, una finestra, la roba interior en un calaix, una crossa, les llars que hem deshabitat, la que haurem d¡¯habitar, si podem, despr¨¦s del poema. L¡¯amor, la mort, la mar urbana, la soledat d¡¯un entre tots.

S¨¦ que Joan Margarit, en els darrers lustres i com el poeta m¨¦s a bastament llegit de Catalunya, i potser d¡¯Espanya, en les seves autotraduccions, ha aixecat algunes retic¨¨ncies entre les generacions joves i no tan joves per motius extraliteraris o d¡¯ordre est¨¨tic, aquell que separa els poetes que recorren a la llengua com una eina per expressar una experi¨¨ncia (biogr¨¤fica, sensorial, intel¡¤lectual) i els que la utilitzen com un fi en si mateix portant-la al l¨ªmit i m¨¦s enll¨¤ i engendrant l¡¯experi¨¨ncia a partir de les fronteres verbals. Una dicotomia tan antiga com la paraula. Trobo absurd l¡¯antagonisme, perqu¨¨ una literatura com la catalana, sempre malferida, ha de beure de totes les fonts que pugui, m¨¦s si es tracta d¡¯alg¨² que ha escrit alguns dels poemes m¨¦s alts en la nostra llengua: Primer amor, La llibertat, Perdiu jove, Dona de primavera, Els ulls del retrovisor... des d¡¯una claredat que en ell ¨¦s excel¡¤l¨¨ncia. En pots fer ¨²s com alg¨² que llegeix, que busca, com alg¨² que escriu. Usar-lo. Aquest ser¨¤ el llegat interminable de Joan Margarit.

Txema Mart¨ªnez ¨¦s poeta, premi Jocs Florals de Barcelona 2020.