La vida de Julia Otero fora de les ones

Julia Otero va anunciar fa una setmana al seu programa de r¨¤dio que t¨¦ c¨¤ncer. Ho va fer des de Julia en la Onda, en antena des del 2007. ¡°Cal dir les coses pel seu nom¡±, va afirmar. Amb l'aplom de qui ha passat per diverses intervencions ¨Cva tenir un tumor abdominal amb 19 anys¨C, la periodista va voler relatar als oients amb la seva pr¨°pia veu que ha de fer una aturada a causa de la malaltia, per¨° que no pret¨¦n que sigui gaire llarga, ja que el seu metge li ha recomanat que de tant en tant es deixi caure per l'estudi. El seu pron¨°stic ¨¦s bo. De fet, continua en contacte diari amb el seu equip, segons explica la subdirectora del programa, Carmen Juan, que s'ha posat al davant del micr¨°fon des de fa un parell de setmanes.

Amb 61 anys, Otero ¨¦s una de les periodistes m¨¦s rellevants d'Espanya i la seva traject¨°ria, forjada entre els micr¨°fons de la r¨¤dio i les c¨¤meres de la televisi¨®, ho demostra. Els qui hi han treballat asseguren que ¨¦s senzilla i honesta. Evita que el seu nom destaqui massa en el seu programa, fidel com ¨¦s a la defensa del treball en equip i dels professionals que han estat durant anys al seu costat. No l'entusiasma que el seu espai es digui Julia en la Onda, per aix¨° l'anomena Jelo, escur?ant-lo. Reconeix que prefereix noms m¨¦s impersonals, com a 3x4, La Luna, La Columna o Las Cerezas, alguns dels t¨ªtols que la van portar a entrar a les llars de tots els espanyols a trav¨¦s de la televisi¨®.

Una d'aquestes col¡¤laboradores ¨¦s Juan, que la coneix des de fa 40 anys. ¡°Dirigeix de forma transversal, sap escoltar, t¨¦ talent i un profund olfacte¡±, afirma sobre la seva cap, a qui tamb¨¦ est¨¤ molt unida personalment. Destaca la seva enorme curiositat pel m¨®n i les persones. ¡°?s molt aut¨¨ntica, molt persona¡±, emfatitza, i bona mostra d'aix¨° ¨¦s ¡°l'ona d'afecte i estima¡± que ha desencadenat l'anunci de la seva malaltia.

Comunicadors com Carles Francino, Pepa Bueno, Dani Rovira, Jordi ?vole o Ana Pastor, pol¨ªtics de diferents partits com Pablo Casado, In¨¦s Arrimadas i Ada Colau i fins i tot el president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, i una infinitat de persones an¨°nimes han enviat missatges de suport a la periodista, coincidint a assenyalar que ¨¦s una de les veus m¨¦s importants i indispensables de la comunicaci¨® a Espanya. La subdirectora del programa reconeixia que estan molt agra?ts per les mostres d'afecte que els arriben per diferents vies. Francino, per exemple, li va enviar una abra?ada a ¡°una persona amb qui cada dia ens barallem a aquesta hora per aconseguir l'atenci¨® i l'afecte dels oients¡±.

El seu carisma davant de la pantalla ¨¦s un dels aspectes que n'han destacat aquests dies els seus seguidors. Sergi Schaaff, que era director de programes de TVE a Catalunya, explica que quan la va con¨¨ixer va ser un ¡°enamorament professional¡±. De seguida es va adonar que serviria per a la tele, ¡°per la seva manera de parlar i la seva fotog¨¨nia¡±, apunta. Animal de r¨¤dio, va passar pels serveis informatius de Radio Miramar i la Cadena Cope, per arribar a Onda Cero el 1991, l'ona on acumula m¨¦s programes. Primer amb La radio de Julia i des del 2007 amb Julia en la onda.

Amb un programa de quatre hores cada tarda, Otero acompanya milers d'oients en les seves tasques laborals o dom¨¨stiques, i aix¨° ¨¦s una proximitat que va fent forat. Ara, un buit per als seus fans. Per¨° ella ja ha avisat que tornar¨¤ aviat, que quan el tractament l'hi permeti tornar¨¤ a "donar la tabarra¡±. De fet, Juan explica que no s'ha desvinculat gens i que, des casa, en companyia de la seva gosseta Frida, per qui tamb¨¦ demostra passi¨® a les xarxes i a la mateixa redacci¨®, quan rep la seva visita, segueix en contacte diari amb el seu equip.

Una de les facetes m¨¦s aplaudides de la seva manera de fer periodisme. Ha tingut al davant tot tipus d'entrevistats, des de Mario Conde fins a Paul McCartney, per¨° mai ha disparat. El seu art segueix els dictats de la seducci¨®, d'aconseguir respostes interessants construint un ambient proper, perqu¨¨ l'entrevistat se senti com a casa i es deixi anar. Confessa que no ¨¦s gens mit¨°mana, per aix¨° potser no es fa enrere en l'art de preguntar. A La Luna (1989) de TVE va comen?ar a mostrar els seus dots. Per¨° el programa que la va llan?ar a la fama va ser 3x4 (1988), un concurs amb el qual es va fer popular fins al punt de crear tend¨¨ncia amb el seu serrell de punxa, un estil que va marcar una ¨¨poca.

Nascuda a Monforte de Lemos (Lugo) el 1959, Otero va arribar a Catalunya quan tenia tres anys amb els seus pares, ell trompetista i ella mestressa de casa. Va estudiar Filologia Hisp¨¤nica i la m¨²sica ha format sempre part de la seva vida, per¨° el dest¨ª la va portar a la comunicaci¨®. No ha dubtat a mostrar la seva afici¨® per cantar al plat¨®, com quan va interpretar Blue Moon al programa Telepasi¨®n espa?ola el 1990. Per¨° la seva can?¨® preferida de tots els temps ¨¦s My way, en la versi¨® de Nina Simone, segons va explicar en una entrevista a Onda Cero.

Molt unida a la seva tradici¨® cultural gallega, les vaques s¨®n un dels seus animals preferits, i al seu poble natal tamb¨¦ ha arrelat arreglant-se la casa del seu avi, un rec¨¦s de pau. S'escapa sempre que pot a Monforte, on l'han nomenat filla predilecta. Com a professional de la comunicaci¨®, ha obtingut cinc Premis Ondas, dos premis Micr¨°fon d'Or per la seva feina a la r¨¤dio i a la televisi¨® televisi¨® o el Premi Jos¨¦ Couso de Llibertat de Premsa. Discreta amb la seva vida privada, viu a l'acomodat barri de les Tres Torres de Barcelona i s'escapa a la Cerdanya els caps de setmana. De qui no s'ha resistit a presumir ¨¦s de la seva filla, Candela Otero, que amb 24 anys ¨¦s metgessa i est¨¤ fent el MIR. A les xarxes, l'ha mostrat anant a treballar en plena pand¨¨mia amb les seves mascaretes de protecci¨®. La seva relaci¨® m¨¦s medi¨¤tica va ser amb el periodista Ramon Pellicer, amb qui va estar casada sis anys i mantenen una bona relaci¨®. Per¨° la parella televisiva no va funcionar i fa m¨¦s de 20 anys que comparteix vida amb Josep Mart¨ªnez, que ¨¦s metge. T¨¦ un gran suport fora de les ones, i davant del micr¨°fon, una audi¨¨ncia que li ha demostrat molta estima.