Aigua antiga de pluja, de cisterna

No ¨¦s prehist¨°ria sin¨® sana modernitat. ?s cert, l'aigua de naturalesa celestial, de pluja, guardada al dip¨°sit cisterna tradicional, al subs¨°l de les cases, ¨¦s invencible. Una meravella. La segona arruixada que es recull (la primera fa net de pols, terra i min¨²cies a¨¨rees), reposa calma en la foscor i el silenci, per ¨¦sser una reserva existencial.

L¡¯aigua de boca ¨¦s un no-res, un sabor neutral, fi, que refresca i complau. No t¨¦ competidor al paladar ni en el seu transc¨®rrer lent pels racons del cos.

Beure el l¨ªquid servat, privat, fresc, just devora de la font/cisterna, a la taula propera, o a 40 quil¨°metres, ¨¦s un gest de normalitat, ¨¦s natural i sostenible, en dir¨ªem ara. El plaer del glop fretur¨®s remet a costums i fidelitats particulars.

La rutina preuada del manantial clos a casa arrossega fuga?os instants d¡¯inf¨¤ncia, de llevar-se la set despr¨¦s dels jocs de carrer, el berenar amb pa de veres amb amics. Tamb¨¦ ¨¦s una imatge esquela: el got (tass¨®) cobert amb una drap brodat davant ancians o malalts sigilosos, i devots amb el rosari devora.

Una cisterna ¨¦s fosca i cambra misteriosa, fa m¨²sica, ecos de retorn de veus i fa mirall de les cares. El coll i el vas remeten a les generacions de mans i noms que la van cuidar per a mantenir net i clar l'inevitable combustible de la necessitat. L¡¯¡±aigo de cisterna¡± quasi ja ¨¦s un recurs de minories pel declivi demogr¨¤fic als pobles i el descuit de l¡¯obra excavada de tradici¨® i els terrats, tot ¨²til i pr¨¤ctic.

Les persones refan la seva naturalesa, vencen la seva set i atenen el paladar amb les reserves quasi mai sense fi de les cisternes antigues. S¨®n reserves particulars, aigua pr¨°pia, benvolguda i valorada, compartida amb ve?nats. Aigua del cel, natural, sense rastre de sals minerals, dureses, filtratges artificials i afegits invisibles. Conhorta als humans.

Les mateixes pluges que nodreixen les m¨ªnimes cisternes o grands aljubs, s'infiltren en la terra insular, entre encletxes i roques, corren i obren micro rius profunds, invisibles. Les dites venes que formen aq¨¹¨ªfers dels quals s'extreu l'aigua per a regar o embotellar, i en diuen mineral. L¡¯aigua dels pous perforats a venes o bosses subterr¨¤nies -o micro embassaments- ¨¦s la que flueix fins a l¡¯aixeta urbana, amb controls i agregats.

Aigua del cel, de pluja, de corriola, de font, ¨¦s la de la cisterna, rec¨® clos, individual i casol¨¤. Era la primera obra de qualsevol casa, abans que els fonaments, s'excavava el recipient en la terra o la roca. Sense crulls, ben referida perque no es perdi l¡¯aigua, que no es tudi deien el vells. (A IB3 en Carles Oliver, l¡¯arquitecte de les vivendes p¨²bliques amb cisternes, sostenibles, predica sovint dels terrats amb us a?llant de posid¨°nia seca, ¡®alga¡¯ en deien.)

L¡¯ aigua capturada i reposada, havia de ser extreta a pols, amb una cadena fina -les cordes vegetals humides deixaven gust o es podrien. Sempre s¡¯usava una galleda met¨¤l¡¤lica, poal de zinc, generalment amb un forat al fons, al cul. El recipient una vegada descarregat, quasi sempre quedava mitg buit, degotava o regalimava dins la cisterna de bell nou durant uns minuts, fent una sonata de frescor, rialles de gotes d¡¯aigua en altura, un renou for?at de l'ex pluja que d¨®na vida a la reserva h¨ªdrica ancestral.

Aquesta subst¨¤ncia caiguda dels n¨²vols que acaba al ventre vell i fosc d¨®na enorme valor a moltes de les cases conservades tal qual eren, amb les teulades adesades, terrats i canalitzacions cuidats, nets. Una vegada a l'any, despr¨¦s d'un temporal i la segona ploguda, l'aigua guardada ¨¦s m¨ªnimament tractada i analitzada.

Es conta que es llan?ava una anguila a la cisterna per a ca?ar possibles larves d'intrusos. S'expliquen aparicions d'exemplars gegants, cecs, en buidar i netejar el dip¨°sit. Tirar-se a la cisterna era un su?cidi at¨¤vic, generalment femen¨ª, documentat a Felanitx. Als habitatges i cases gran hi pot haver-hi: cisterna, pou de vena, aljub (de les aig¨¹es d¡¯enterra) pel bestiar i safareig.

En la cuina familiar la cisterna, la seva aigua, era o ¨¦s necessitat absoluta des del biber¨® i el caf¨¨ fins a l'¨²ltim glop per a calmar la set de qui es va sense voler. L¡¯aigua ¨¦s vida. Guisats, llegums, brous, arrossos i infusions, no tenen bon gust sense la mare aigua vella. La de l¡¯aixeta duu qu¨ªmica i sals.

L'aigua cau del cel, la pluja pausada, i entra per a quedar a les cases -amb cisterna- amb un rumor agradable, notici¨®s, per¨° que no at¨¦n el dictat del desig. El soroll de l'aigua contra aigua ¨¦s tranquil¡¤la alegria en el sud. La pluja moderada o intensa, constant, sorpr¨¨n escassos dies a l'any a les illes seques. Els recursos h¨ªdrics sorgeixen de les precipitacions o surten de la mar amb les f¨¤briques d'aigua artificial.

El murmuri de la pluja recollida, filtrada amb reixetes o plantes espinoses, ¡®coixinets¡¯, atrapada en canals i g¨°bies, per a reposar i omplir el ventre baix de les cases ¨¦s -era- agra?t i amable perqu¨¨ relaxa i conforta les necessitats dom¨¨stiques dels habitants. Es tracta d'un ress¨° del raig d'aigua de pluja que cau a les altures de la casa, entre teules o s¨°l blanquejat, precipitant-se sense parar fins la reserva, la cisterna.

Per l¨°gica necessitat un habitatge s¡¯al?a sobre un dip¨°sit segur per l'aigua de boca. (Ara s¨®n multitud les piscines).Tota l'exist¨¨ncia insular es va organitzar al voltant de les fonts, basses, albellons, les poblacions van subsistir contra l'escassetat d'aigua, la fam i les pestes.

L'estima per l'aigua de cisterna va ser evident amb un tr¨¤fec massiu urb¨¤-rural en la segona meitat del segle XX. L¡¯aigua urbana era un pecat salobr¨®s o dur. Els diumenges, al capvespre, en retornar les fam¨ªlies al seu domicili a Palma des de les seves cases i dels parents del pobles, dels cotxes sortien bidons d'aigua de cisterna, aigua bona, per a cuinar, rentar-se la cara, les dents i el cabell. Tamb¨¦ arribaven guisats i congelats materns per al men¨² infantil i familiar, provisions.

En temps de sequera i cat¨¤strofe de gesti¨® l'aigua d'aixeta era dura, amb cal? i gaireb¨¦ salobre. El fons de les olles i les cafeteres quedaven destrossats per les closques de cal? del cabal del subministrament municipal. En 1995 es va abastir a Mallorca amb aigua del riu Ebre, duita en grans vaixells graners i amb tancs repintats on es va degradar el l¨ªquid. El primer carregament es va tirar a la mar. Despr¨¦s van arribar les desaladores i la seva aigua rara.