Contra la petita burgesia

Hermida Editores acaba de publicar el volum XII de la Com¨¨dia humana, de Balzac, on el lector trobar¨¤ una novel¡¤la rara, per¨° d¡¯all¨° m¨¦s simptom¨¤tica, Los peque?os burgueses, en magn¨ªfica traducci¨® d¡¯Aurelio Garz¨®n (Madrid, 2021). No ¨¦s f¨¤cil trobar-la solta en llengua original, i menys en llengua de traducci¨®, rom¨¤nica o altra. ?s una obra inacabada (encara que un amic de Balzac va escriure¡¯n una continuaci¨®), amb un argument oscil¡¤lant i una ¨²ltima part que es desvia de l¡¯argument principal per entrar en una altra hist¨°ria: potser l¡¯autor n¡¯hauria fet una novel¡¤la a part. Per¨° el gros de l¡¯obra mant¨¦ una relativa coher¨¨ncia: no la t¨¦ segons el fil argumental (per¨° aix¨° li passava sovint, a Balzac, que escrivia a raig fet), per¨° la t¨¦ tota si ens cenyim al prop¨°sit de fons de l¡¯autor franc¨¨s: rebentar els costums i l¡¯esperit mesqu¨ª de la petita burgesia.

Balzac (1799-1850) va n¨¦ixer poc despr¨¦s de la Revoluci¨®, per¨° va con¨¨ixer, en vida, la gran transformaci¨® de la societat francesa durant el primer Imperi, la restauraci¨® borb¨°nica (Llu¨ªs XVIII i Carles X, descomptant-hi els 100 dies del retorn de Napole¨®) i la dinastia d¡¯Orl¨¦ans, ef¨ªmera, representada per aquell que era anomenat ara ¡°le roi bourgeois¡±, ad¨¦s ¡°le roi citoyen¡±: no va ser un mal rei, gr¨¤cies al seu ministre Guizot, home culte. La Segona Rep¨²blica i la figura de Llu¨ªs Napole¨® nom¨¦s les va viure un parell d¡¯anys; menys encara va con¨¨ixer el que vindria a ser l¡¯apoteosi dels costums burgesos a la Fran?a del XIX, que ell ja blasma, per endavant, en la novel¡¤la d¡¯avui: ¨¦s a dir, la transformaci¨® de Llu¨ªs Napole¨® en emperador per fundar el segon Imperi (1852-1870), que va inspirar les cr¨ªtiques salvatges de la burgesia francesa de mitjan segle, en especial les que llegim en Flaubert i Baudelaire; tamb¨¦, m¨¦s endavant, a les de Lautr¨¦amont i Rimbaud... i aix¨ª fins a Antonin Artaud o Jean Genet, i fins als nostres dies: la meitat dels francesos enyoren el prestigi de la Fran?a del Grand Si¨¨cle i del Segle de les Llums, i l¡¯altra meitat lamenta que les revolucions de 1830, de 1848 i de la Comuna, en comptes de fer emergir una s¨°lida classe treballadora revolucion¨¤ria, refermessin la solidesa d¡¯aquella burgesia triomfant de 1789, a la qual ni un sol ciutad¨¤ de Fran?a no ha deixat d¡¯aspirar a ascendir.

Tendim a creure que Flaubert o Baudelaire van ser els grans cr¨ªtics d¡¯aquesta classe social; per¨° nom¨¦s cal llegir Les petits bourgeois, de Balzac, per adonar-se que va ser ell, a gran difer¨¨ncia dels rom¨¤ntics (quasi tots ben situats i somiatruites), qui va diagnosticar la mis¨¨ria de la classe petitburgesa. Els anys de vida de Balzac van ser de transici¨®: no es pot dir que la classe burgesa fos encara universal o tan potent com dos decennis m¨¦s tard. Fran?a assistia a una deixia del poder dels nobles (reviscolats per Napole¨® i els ¨²ltims Borbons... i despr¨¦s per Proust), i als moviments d¡¯una classe molt escampada de petitburgesos que anhelaven convertir-se en el que van ser m¨¦s endavant: burgesos de deb¨°, amb grans fortunes. L¡¯espectacle que va obsessionar Flaubert, el d¡¯una burgesia est¨²pida, ignorant i oportunista, es va covar als anys de Balzac, que, al llibre d¡¯avui, rebenta els que es trobaven justament cam¨ª de l¡¯ascensi¨® social i econ¨°mica.

La novel¡¤la tamb¨¦ explica com l¡¯administraci¨® francesa (encara avui una de les m¨¦s eficaces i s¨°lides del continent) va permetre a molts parvenus ordir una carrera en el camp del servei p¨²blic enormement din¨¤mica (l¡¯Estat no parava de fundar c¨¤rrecs administratius) i de for?a ¨¨xit. D¡¯aix¨° parla Los peque?os burgueses: de personatges (el m¨¦s important, Th¨¦odose de La Peyrade, advocat jove amb tanta ambici¨® com Lucien de Rubempr¨¦, buscant casament i negoci en la fam¨ªlia Thuillier) que entren en un joc de maniobres econ¨°miques, trampes, estafes, fraus, falsificacions i mauleries per ascendir des d¡¯una petita burgesia tirant a pobra a una burgesia negociosa i cada cop m¨¦s opulenta. Naturalment els diners, que tenen molta import¨¤ncia en l¡¯obra de Balzac (i en la seva vida), tamb¨¦ presenten aqu¨ª un paper intens i t¨¨rbol, i ¨¦s un leitmotiv de l¡¯obra que s¡¯hi parli de rendes o accions, i, doncs, del capital de cada fam¨ªlia. Com que Balzac va comen?ar aquesta novel¡¤la el 1843, aquesta frase del llibre resumeix tot el que hem dit: ¡°L¡¯esperit republic¨¤ de 1793 ¨¦s el mot¨ª, el Terror, la llei agr¨¤ria. L¡¯element democr¨¤tic ¨¦s el desenvolupament de la petita burgesia¡±. Una classe que Balzac va rebentar en molts llibres i tamb¨¦ en aquest: novel¡¤la inacabada per¨° cabdal per entendre l¡¯evoluci¨® d¡¯una classe, encara insignificant, cam¨ª de la prosperitat i la fortuna a la Fran?a del XIX.