Imitaci¨® d¡¯It¨¤lia

Sota la fascinaci¨® de la trencadissa, Donald Trump era fins fa ben poc la figura inspiradora m¨¦s o menys oculta. Dels uns, els qui m¨¦s s¡¯hi assemblen en tot, i dels altres, sense aparents semblances per¨° amb aut¨¨ntiques sintonies amb els seus instints contra l¡¯statu quo, el deep state i els m¨¨todes disruptius. Pels nostres trumpistes de dretes, els aut¨¨ntics, i pels excel¡¤lents emuladors que s¨®n els nostres trumpistes d¡¯esquerres. Els resultats s¨®n a la vista. El trumpisme destrueix les institucions i la democr¨¤cia i acabar¨¤ destruint-se ell mateix, despr¨¦s de dividir i enfonsar en la viol¨¨ncia la societat que l¡¯ha fet n¨¦ixer.

Ara, en front de Trump, respirem quan Mario Draghi esdev¨¦ la nova figura inspiradora per abordar la doble emerg¨¨ncia, la sanit¨¤ria i l¡¯econ¨°mica de la reconstrucci¨®. El govern itali¨¤ que presideix ¨¦s el que t¨¦ la base m¨¦s ampla des dels temps de la unitat nacional antifeixista a les acaballes de la guerra. Draghi no vol posar-hi adjectius. ?s ¡°simplement un govern de pa¨ªs¡±. ¡°El creixement d¡¯una economia ¨Cens adverteix¨C no dep¨¨n tan sols de factors econ¨°mics, sin¨® de les institucions i que els ciutadans hi confi?n, de les esperances i dels valors compartits¡±.

El moment itali¨¤, com el moment espanyol i catal¨¤, ¨¦s d¡¯una emerg¨¨ncia extrema que Draghi compara exactament amb els anys de la reconstrucci¨® despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial. La societat italiana, les nostres societats, s¡¯enfronten a una emerg¨¨ncia, la m¨¦s severa dels darrers 80 anys, en la qual es juguen el futur sencer. En el cas catal¨¤, a l¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria i l¡¯emerg¨¨ncia de la reconstrucci¨® econ¨°mica s¡¯afegeix una emerg¨¨ncia de pa¨ªs. Una part de la c¨²pula dirigent nacionalista ¨¦s a la pres¨® o a l¡¯estranger. I les institucions d¡¯autogovern han estat malmenades i paralitzades per unes pol¨ªtiques divisives que han fracassat, err¨°nies en tot, en l¡¯an¨¤lisi del qual partien, en les estrat¨¨gies i en la seva aplicaci¨®. Catalunya no sap cap on va.

Si hi ha una societat europea que necessita pol¨ªtiques d¡¯unitat i fins i tot un govern amb la base parlamentaria m¨¦s ample possible, potser fins i tot d¡¯unitat nacional, ¨¦s la nostra. Les paraules de Draghi respecte a la relaci¨® entre It¨¤lia i Europa, dedicades a esvair les temptacions euroesc¨¨ptiques i les idees extravagants d¡¯abandonar l¡¯euro, les podem aplicar al cas catal¨¤ en la seva relaci¨® amb Espanya. Com els italians, els catalans hem d¡¯estar orgullosos de la contribuci¨® al creixement i als avan?os de la Uni¨® Europea, i en el nostre cas d¡¯Espanya. Sense Catalunya no hi ha Espanya, per¨° fora d¡¯Espanya no hi ha Catalunya.

Exactes tamb¨¦ s¨®n les sent¨¨ncies m¨¦s universals: ¡°No hi ha sobirania en la soledat. Nom¨¦s hi ha l¡¯engany del que som, l¡¯oblit del que hem estat i la negaci¨® del que podr¨ªem ser¡±. I plenament aplicables aqu¨ª: no farem res nosaltres sols, amb la soledat est¨¨ril del nostre trumpisme. Tampoc farem res amb una identitat est¨¤tica que ens menteix i ens paralitza. Ni amb la tergiversaci¨® revisionista del cam¨ª extraordinari que hem recorregut tots junts, catalans, espanyols, europeus, els darrers 50 anys. Aix¨ª no gosarem recuperar la prosperitat, l¡¯estabilitat i la conviv¨¨ncia que les nostres societats es mereixen.

Qui pot fer aquesta tasca a Catalunya? Quin ¨¦s el govern que pot aixecar tanta esperan?a com el de Draghi entre els catalans? Ha de ser, abans que res, un govern que no persisteixi en la divisi¨® de la societat en dos hemisferis incompatibles, definits pels vetos i les l¨ªnies vermelles. No podria ser, encara que ho permetessin les urnes, un govern constitucionalista, que, capgirant la definici¨®, seria el govern del 155. Per¨° tampoc un govern independentista, definit precisament pel programa i l¡¯estrat¨¨gia que no han aconseguit la secessi¨® d¡¯Espanya per¨° que han portat a la secessi¨® interior dels catalans.

Les seves tasques s¨®n ben clares. La pand¨¨mia abans que res. No hi ha dubte que un govern d¡¯ample base, sense rivalitats internes com les que tenim ara encara, podria gestionar molt millor el combat contra el virus. El mateix es pot dir de la reconstrucci¨®, centrada sobretot en el fons europeu de la pr¨°xima generaci¨®, de gesti¨® centralitzada a la Moncloa, que requerir¨¤ l¡¯autoritat i la capacitat de di¨¤leg que nom¨¦s un ampli acord entre les forces pol¨ªtiques, econ¨°miques i socials catalanes pot donar.

La tasca m¨¦s pr¨°pia d¡¯aquest govern ¡°itali¨¤¡± dels catalans es la superaci¨® de la divisi¨® i la reconciliaci¨®. La meitat dels catalans donen suport als qui diuen que nom¨¦s es pot aconseguir amb l¡¯amnistia i el refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, mentre que l¡¯altra meitat pensa que ¨¦s exactament el contrari: nom¨¦s ser¨¤ possible amb la lleialtat a la constituci¨®, el respecte a la divisi¨® de poders i la ren¨²ncia a tota unilateralitat. Cal, per tant, un govern amb capacitat de fer les dues coses contradict¨°ries: buidar les presons de pol¨ªtics catalans i obrir de nou les portes del pa¨ªs al lliure retorn dels dirigents que van fugir, pas previ a l¡¯obertura de la taula de di¨¤leg dins la legalitat constitucional ja acordada en el pacte d¡¯investidura de Pedro S¨¢nchez entre el PSOE i Esquerra.

No ¨¦s f¨¤cil dibuixar el govern ¡°itali¨¤¡± per a Catalunya. Dins de cadascun dels hemisferis separats en qu¨¨ es constitueix la societat catalana hi ha dos pols extrems massa forts i paralitzats per la in¨¨rcia i el trauma dels darrers deu anys. Per¨° a dins tamb¨¦ hi ha dos pols, encara m¨¦s forts, que ho serien m¨¦s si anessin units. En lloc del govern d¡¯unitat independentista que ha demostrat ja la seva esterilitat i que divideix la societat catalana, cal un govern d¡¯unitat nacional basat en l¡¯ampla majoria del tripartit, Esquerra, Comuns i PSC, la base parlament¨¤ria m¨¦s pr¨°xima a la que Draghi ha aplicat a It¨¤lia.

Haur¨ªem de fer cas al premier itali¨¤: ¡°La unitat no ¨¦s una opci¨®, ¨¦s un deure¡±.