El Mediterrani, ¨¤gora del coneixement

El Mediterrani passa per un moment transcendental per als 500 milions de persones que habiten a les seves ribes. Mentre Europa s'estanca demogr¨¤ficament, a la riba sud la poblaci¨® augmenta r¨¤pidament i ho continuar¨¤ fent durant les properes d¨¨cades. L'economia dels pa?sos meridionals no progressa al ritme suficient, i aix¨° es tradueix en una disminuci¨® de la seva riquesa per c¨¤pita i en la conseg¨¹ent pressi¨® migrat¨°ria cap a Europa.

La necessitat d'aigua, aliments, energia i ocupaci¨® creix amb for?a a tota la regi¨®. Els pa?sos mediterranis han exportat aliments durant segles i avui, no obstant aix¨°, importen el 50% del que necessiten. El canvi clim¨¤tic t¨¦ un impacte molt sever. Es calcula que l'augment de temperatura a la zona ¨¦s un 20% superior al de la resta del m¨®n, fet que agreuja l'escassetat d'aigua dol?a, destinada principalment (80%) a usos agr¨ªcoles. L'augment de la temperatura marina i l'abocament de contaminants estan reduint les poblacions pisc¨ªcoles i vegetals del mar. Aix¨ª mateix, avancen sense fre la desertificaci¨® i la p¨¨rdua de biodiversitat.

Abordar aquests problemes suposa un repte maj¨²scul en tots els ¨¤mbits: pol¨ªtic, financer, cultural, educatiu i, en definitiva, social. Cap pa¨ªs per si sol pot resoldre'ls i abordar-los. L'acci¨® multilateral ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria que mai compartint dificultats i objectius comuns de sostenibilitat. A m¨¦s, la regi¨® t¨¦ potencialitats que cal desenvolupar i evitar tamb¨¦ migracions massives infrahumanes fruit de la fam i de la falta de futur. La poblaci¨® del sud del Mediterrani ¨¦s majorit¨¤riament jove i es pot beneficiar r¨¤pidament de la transformaci¨® digital per esdevenir un competidor de primer ordre en l'economia digital global. Els nostres agricultors, ramaders i pescadors tenen una llarga tradici¨® i coneixement de m¨¨todes per mitigar les condicions atmosf¨¨riques adverses que el canvi clim¨¤tic exacerba.

La regi¨®, a m¨¦s, t¨¦ bones condicions per al desenvolupament d'energies renovables (la solar i l'e¨°lica, especialment) i gaudeix d'una gran biodiversitat (el 7% de les esp¨¨cies marines en nom¨¦s el 0,8% de tots els oceans). Tenim una dieta saludable, que contribueix a fer que molts pa?sos riberencs tinguin una llarga esperan?a de vida, per¨° el fet que s'abandoni aquesta dieta, sobretot entre la poblaci¨® m¨¦s desfavorida i en els infants, est¨¤ provocant un augment molt important del sobrep¨¨s i l'obesitat.

La ci¨¨ncia ¨¦s el millor pont per a les activitats multilaterals. Els cient¨ªfics parlen un llenguatge com¨², treballen d'una manera similar, i estan acostumats a col¡¤laborar amb col¡¤legues d'altres pa?sos. La millor mostra en l'¨¤mbit global ha estat el r¨¤pid desenvolupament de les vacunes per combatre la covid-19.

PRIMA (Associaci¨® per a la Investigaci¨® i la Innovaci¨® al Mediterrani), amb seu a Barcelona, es va crear amb aquest objectiu. ?s una iniciativa de 19 pa?sos riberencs, 11 de la UE i 8 no europeus que ha finan?at ja el treball de 1.200 equips cient¨ªfics. Amb un pressupost de 500 milions d'euros provinents de les contribucions dels seus membres i de la UE, finan?a projectes de recerca i innovaci¨® en l'¨²s eficient de l'aigua en l'agricultura i l'alimentaci¨® sostenible. Tots els projectes han d'incloure, necess¨¤riament, equips europeus i no europeus.

Est¨¤ a les nostres mans que el Mare Nostrum torni a ser un espai de progr¨¦s a partir de la col¡¤laboraci¨® i la transmissi¨® de coneixement. La ci¨¨ncia ¨¦s la nostra millor arma per adaptar-nos i reduir l'impacte del canvi clim¨¤tic.

Octavi Quintana ¨¦s director de PRIMA.