Fel¨ªcia Fuster, la poeta que va n¨¦ixer amb 63 anys

No ¨¦s mai tard per a la poesia. Es va comprovar, per exemple, el 1983, quan al premi Carles Riba s'hi va presentar Una can?¨® per a ning¨² i trenta di¨¤legs in¨²tils. Aquell any va guanyar un t¨ªtol tamb¨¦ llarg, La trista veu d¡¯Orfeu i el Tornaveu de T¨¤ntal, de Valeri¨¤ Pujol, per¨° aquell poemari tenia tanta for?a i va deixar tan sorpr¨¨s el jurat, especialment Maria Merc¨¨ Mar?al, que es va recomanar tamb¨¦ la seva publicaci¨®. Apareixeria el 1984 i era el primer compendi l¨ªric d'una desconeguda Fel¨ªcia Fuster, una aut¨¨ntica revelaci¨® que debutava amb¡­ 63 anys.

Des de llavors, m¨¦s una poeta de poetes que una veu reconeguda popularment. ¡°Hem de fer d'altaveu i dinamitzar l'estudi de la seva obra¡±, proposa la fil¨°loga i estudiosa Llu?sa Juli¨¤ com a objectiu de l'Any Fel¨ªcia Fuster, que, promogut per la Generalitat per commemorar el centenari del seu naixement, ella mateixa comissaria des del vessant literari juntament amb la cr¨ªtica d'art Pilar Parcerisas, que vetllar¨¤ per la difusi¨® de la faceta pict¨°rica de Fuster, que tamb¨¦ en va tenir.

Segurament, aquesta tardana veu po¨¨tica t¨¦ el seu origen en la particular vena art¨ªstica que Fuster va desenvolupar ja de petita al barri de la Barceloneta, on va n¨¦ixer el 1921 envoltada dels martells, claus i frontisses de la ferreteria familiar, la qual cosa va facilitar les seves habilitats manuals. L'afici¨® al dibuix del seu avi matern reblaria una primera inclinaci¨® que va estar banyada del catal¨¤ particular que sentia dels mariners que freq¨¹entaven la botiga. Aix¨ª es va encaminar cap a l'Escola Massana d¡¯Arts i Oficis mentre cursava batxillerat i piano, uns estudis art¨ªstics que reprendria despr¨¦s de la Guerra Civil.

Una exposici¨® col¡¤lectiva a la prestigiosa Galer¨ªas Syra de Barcelona el 1947, amb els seus companys de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on s'havia graduat, i amb els quals va formar l'ef¨ªmer grup avantguardista Los ?ltimos, va significar la seva estrena. Malgrat haver rebut una medalla a l'Exposici¨® Nacional d'Arts Decoratives de Madrid, el 1949, Fuster va iniciar ¡°una mena d'exili volgut i molt personal¡±, segons Juli¨¤, instal¡¤lant-se a Par¨ªs el 1951. Tenia 30 anys i aqu¨ª va ampliar estudis i va contactar amb els ¨²ltims corrents abstractes, fins que es va casar el 1954 i va interrompre tota activitat art¨ªstica.

Despr¨¦s de divorciar-se el 1960 i treballar a Publicidad, va anar recuperant la seva faceta art¨ªstica, que havia iniciat en l'art del vidre i que va ampliar a la pintura i els collages, movent-se entre l'expressionisme i l'abstracci¨®. Per¨° Fuster sempre havia escrit, des de petita: ¡°Soc una dona faber¡±, s'autodefinia ir¨°nicament, amant de tots els oficis i arts. Aix¨° ho sabia molt b¨¦ el seu amic arque¨°leg Miquel Tarradell, que havia llegit els seus versos i la va animar a presentar-los al premi Carles Riba. All¨ª es va creuar amb Mar?al, que va prologar el poemari d'aquesta ¡°dona enriolada, activa, viva, comunicativa¡±, com la va retratar.

Emergia aix¨ª una nova veu po¨¨tica, molt experimental, que sorprenia per ser fins i tot massa moderna per a una dona de la seva edat i que gaireb¨¦ ning¨² va saber qualificar. Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s), tots dos del 1987, continuaven incidint en una esp¨¨cie de mon¨°legs po¨¨tics de regust avantguardista. Per¨° Fuster encara tenia dificultats per trobar editorials que acceptessin els seus originals: seguir vivint a Par¨ªs i aquest timbre inclassificable tampoc van facilitar-li la tasca, situaci¨® que es van obstinar a revertir tant Mar?al com l'estudi¨®s Sam Abrams, que es van esfor?ar a moure els seus llibres.

Plaques commemoratives

¡°Necessitem materials d'estudi sobre Fuster¡±, insisteix Juli¨¤. Per aix¨°, el programa incorpora sengles jornades sobre l'obra de la polifac¨¨tica creadora a la Universitat de Perpiny¨¤ (maig) i les que promouran la Universitat de Barcelona amb l'Institut d¡¯Estudis Catalans (octubre). A m¨¦s de les inevitables plaques commemoratives (al carrer Sant Miquel, 64, de la Barceloneta, on va n¨¦ixer, i una altra al seu estudi a Par¨ªs, on va morir el 2012), hi haur¨¤ reedicions d'alguns dels seus set poemaris i algun t¨ªtol m¨¦s del seu no gaire extensa bibliografia, com Poesia japonesa contempor¨¤nia, antologia que va traduir i mostra de la seva evoluci¨® des de les avantguardes europees fins a abra?ar la tradici¨® oriental.

Des del vessant pict¨°ric es far¨¤ el mateix amb una exposici¨® central a l'Arts Santa M¨°nica (Plurivisions, 21 de mar?) i un cat¨¤leg raonat de la seva obra a la tardor a la fundaci¨® que la mateixa Fuster va crear el 2005 per promocionar l'art i la poesia, potser perqu¨¨ no els pass¨¦s a d'altres el que ella va viure.

Per celebrar el Dia Mundial de la Poesia el 21 de mar?, la Generalitat, a trav¨¦s de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, ha triat un poema de Fel¨ªcia Fuster, No em despulleu, del qual s'editar¨¤ un opuscle amb versions en 22 idiomes d'una composici¨® que acaba: ¡°I encara s¨¦:/ nom¨¦s el que s¡¯esborra/ t¨¦ import¨¤ncia¡±.