Els estudiants a favor dels graus de tres anys: ¡°?s una manera d¡¯accelerar l¡¯etapa universit¨¤ria¡±

El campus de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) est¨¤ inusualment buit. La pand¨¨mia ha enviat bona part dels estudiants a les classes telem¨¤tiques, i els que es passegen pels passadissos s¨®n els que van o venen de la biblioteca, cansats d'estar a casa. Ha passat molt de temps ¡ª12 anys¡ª des de les grans mobilitzacions estudiantils contra el Pla Bolonya, que pretenia equiparar els sistemes universitaris europeus. Una de les claus era avan?ar cap a la f¨®rmula 3+2 (graus de tres anys i m¨¤sters de dos), que comen?ava a imperar a la resta de pa?sos europeus. A Espanya es va permetre la conviv¨¨ncia entre aquesta f¨®rmula i la del 4+1, per¨°, segons va avan?ar EL PA?S la setmana passada, el Ministeri d'Universitats ha decidit eliminar les carreres curtes.

Quan Matt O¡¯Malley, de 21 anys, va acabar els estudis obligatoris a Calif¨°rnia, tenia dues opcions si volia continuar estudiant: endeutar-se, com els seus compatriotes, per pagar les altes taxes de les universitats nord-americanes, o b¨¦ anar a estudiar fora. Va triar la segona, i va acabar fent el grau de Global Studies de la UPF, de vocaci¨® internacional, impartit en angl¨¨s, i d'una durada de tres anys. ¡°L'hauria fet igualment si fos de quatre, per¨° ho vaig veure com una manera d'estalviar per fer un m¨¤ster i tamb¨¦ per accelerar la meva etapa universit¨¤ria¡±, explica. Ara s'ha matriculat en un m¨¤ster a dist¨¤ncia a la Universitat d'Oxford, que va ser juntament amb la de Cambridge la que va inspirar el model 3+2 de Bolonya. Tot ha estat f¨¤cil. Als Estats Units el sistema ¨¦s de 4+1, per¨° O¡¯Malley no creu que aix¨° sigui un problema si vol tornar: ¡°El m¨¦s important no s¨®n els anys, sin¨® el que demostris que has estudiat. Un any m¨¦s em semblaria for?at¡±.

La imminent prohibici¨® d'aquestes carreres curtes ha estat objecte de debat entre estudiants i professors. Malgrat estar permesos, nom¨¦s hi ha graus de tres anys a 15 de les 81 universitats espanyoles, i la majoria s¨®n a Catalunya, en universitats p¨²bliques com la Pompeu Fabra, per¨° sobretot en privades. Docents i experts assenyalen que amb aquesta decisi¨® es perd l'oportunitat d'atreure m¨¦s estudiants estrangers i d'equiparar-se a Europa, i apunten al fet que el problema de la difer¨¨ncia de cost amb els m¨¤sters s'hauria d'abordar amb un millor finan?ament i no en detriment d'uns graus amb una efic¨¤cia que? encara no s'ha avaluat.

El company de carrera d'O¡¯Malley, Aris Dougas, de 21 anys, que tamb¨¦ es va graduar l'any passat i ara estudia un m¨¤ster a Graz (?ustria), considera ¡°ideal¡± que carreres generalistes com la seva siguin de tres anys. ¡°Aix¨ª pots especialitzar-te abans¡±, diu. Dougas considera que un dels problemes del sistema espanyol ¨¦s la difer¨¨ncia de preu entre els graus (entre 518 i 1.660 euros per curs) i els m¨¤sters (entre 590 i 2.800), per aix¨° va marxar a ?ustria, on s¨®n gratu?ts. ¡°Si volen abordar el tema d'una manera seriosa, els haurien d'abaixar¡±. Nat¨¤lia Garc¨ªa, de la mateixa edat, est¨¤ cursant tercer d'aquest mateix grau. ¡°Sempre havia pensat que quatre anys era massa, i que volia invertir m¨¦s temps en els m¨¤sters¡±. Cursar¨¤ un postgrau en pol¨ªtiques europees al centre de Sciences Po, a Par¨ªs.

Demanda de les empreses

A la Universitat Ramon Llull hi ha quatre graus curts, el 10% de l'oferta. Artur Alcoverro, de 22 anys, estudia el de T¨¨cniques en aplicaci¨® de programari de La Salle, instituci¨® membre de la Llull. ¡°Vinc d'un grau superior de FP i volia tirar per la via universit¨¤ria. Vaig pensar que amb aquest acabaria abans, i que tocaria moltes tecles de la programaci¨®¡±. ¡°Les carreres de tres anys et preparen molt b¨¦ per al m¨®n laboral¡±, explica. El director d'innovaci¨® educativa de La Salle, Xavier Canaleta, creu que ¡°el disseny dels graus de tres anys ¨¦s molt professionalitzador¡±. ¡°Ho vam fer perqu¨¨ es demana al mercat, especialment d'empreses tecnol¨°giques que necessiten desenvolupadors¡±, explica. Ara el preocupa com adaptaran aquest tipus de carreres als quatre anys decretats pel ministeri. ¡°?s clar que es pot allargar, per¨° potser desvirtuem la seva ess¨¨ncia¡±.

Per a alguns estudiants, els graus curts presenten m¨¦s inconvenients que no pas avantatges. La idea d'estudiar nom¨¦s tres anys va ser ¡°temptadora¡± per a Mat¨ªas Oliver, de 20 anys. ¡°Per¨° una vegada dins em vaig adonar que els continguts s'havien comprimit, que hi ha molt poc temps per fer Erasmus, pr¨¤ctiques, el treball final o les optatives que et permeten pensar en qu¨¨ et vols especialitzar¡±, sost¨¦ l'estudiant de tercer curs del grau en Art per a videojocs i jocs aplicats, del centre ENTI, adscrit a la Universitat de Barcelona. A m¨¦s, opina que l'alumnat t¨¦ incertesa a l'hora d'anar al mercat laboral nom¨¦s amb un grau de tres anys, i que aix¨° els obliga a estudiar un m¨¤ster.

El debat del cost del m¨¤ster i l¡¯harmonitzaci¨® amb Europa

Universitats ha decidit eliminar les carreres curtes per frenar la creaci¨® d'estudis molt professionals que s'adeq¨¹en m¨¦s a una FP que no pas a un grau, i per garantir quatre anys de formaci¨® a preu de grau i no abocar els alumnes a dos anys a preu de m¨¤ster. Nom¨¦s a Catalunya, si un alumne cursa un grau de tres anys, el primer de m¨¤ster t¨¦ el mateix cost. ¡°La universitat espanyola est¨¤ infrafinan?ada, i els m¨¤sters s¨®n una via per aconseguir finan?ament extra, per¨° per solucionar-ho fa falta m¨¦s pressupost i regular els preus¡±, explica Antonio Cabrales, expert en el marc de Bolonya, que demana no barrejar el debat del cost amb les necessitats d'organitzaci¨®. Considera ¡°trist¡± no haver avaluat la seva efici¨¨ncia. ¡°Era una oportunitat per harmonitzar sistemes¡±, assenyala Ismael Sanz, professor a la Universitat Rey Juan Carlos. Aquest expert assenyala que hi ha estudis que mostren que els graus curts redueixen la taxa d'abandonament.