Toni Hill: ¡°Escrivim com si la nostra realitat encara fos la dels anys vuitanta¡±

Toni Hill (Barcelona, 54 anys) ¨¦s un escriptor privilegiat. ¡°Tenir tres anys per fer una novel¡¤la ¨¦s un luxe¡±, reconeix. ?s el temps que ha passat des de l¡¯aparici¨® de la premiada Tigres de vidre, una hist¨°ria sobre la mem¨°ria, els abusos i un cert classisme ambientada al Cornell¨¤ dels anys setanta i l¡¯actual, i L¡¯obscur adeu de Teresa Lanza (Rosa dels Vents; Grijalbo, en castell¨¤) la seva darrera novel¡¤la, en la qual toca un munt de temes d¡¯actualitat arran de la mort d¡¯una jove llatinoamericana que treballava en tasques dom¨¨stiques en diverses cases de Castellverd, una urbanitzaci¨® benestant (i inventada) de prop de Barcelona.

Pregunta. Parla de classisme, de racisme, d¡¯abusos de tota mena... ?s una hist¨°ria inspirada en la realitat?

Resposta. Els personatges i la hist¨°ria me¡¯ls invento, per¨° tot plegat est¨¤ inspirat en la realitat de quan sortim al carrer. Comen?ant per la protagonista, que ¨¦s la morta. Tinc la sensaci¨® que totes les novel¡¤les que llegeixo d¡¯autors d¡¯aqu¨ª, i m¡¯hi incloc, estan protagonitzades per gent blanca, vull dir europea, per entendre¡¯ns, com si la nostra realitat continu¨¦s sent la dels anys vuitanta. Llavors vaig pensar a centrar-me en un personatge que no fos origin¨¤riament d¡¯aqu¨ª. Tampoc he pret¨¨s analitzar el fenomen migratori, senzillament fer que la protagonista sigui una noia d¡¯Hondures, que neteja cases, cuida gent gran... ?s part d¡¯una realitat que es reflecteix poc a les novel¡¤les si no ¨¦s per tractar el tema en concret: els immigrants que arriben en pastera, les seves condicions de vida, la precarietat... Aqu¨ª hi ha un contrast entre les seves vides i la seva invisibilitat: mirem sense veure perqu¨¨ ens resulta molt m¨¦s c¨°mode. Hi ha coses en aquest m¨®n que no volem veure i les tenim aqu¨ª al costat.

P. Se sent representat en la novel¡¤la negra?

R. Crec que hi ha una novel¡¤la negra can¨°nica: hi ha un crim i s¡¯ha de resoldre amb pistes; en realitat, tot Netflix gira al voltant d¡¯aix¨°! I es fa amb un estil senzill, perqu¨¨ el lector hi queda atrapat igual, es fan trampes en el sentit que es planteja un horror i es resol perqu¨¨ puguis quedar-te tranquil. Per¨° hi ha una altra novel¡¤la negra que va m¨¦s enll¨¤, on ¨¦s m¨¦s complicat tot, on tampoc et quedes tranquil quan enxampen el culpable... No ¨¦s una cr¨ªtica: les tres novel¡¤les meves de l¡¯investigador H¨¦ctor Salgado s¨®n aix¨ª, gaireb¨¦.

No s¨¦ si hauria pogut escriure novel¡¤la negra si no hagu¨¦s llegit altres tipus d¡¯autors, com Cheever, Yates...

P. Ha estat etiquetat com a escriptor de ¡°novel¡¤la negra mediterr¨¤nia¡±.

R. Ai, s¨ª... I jo soc zero mediterrani! Tamb¨¦ em van dir que era l¡¯evocador de la novel¡¤la negra n¨°rdica... No en faig cas. Qu¨¨ vol dir, aquesta etiqueta? De Markaris, per exemple, ni vaig acabar la primera novel¡¤la. Buscar referents em posa molt nervi¨®s. A Miqui Otero el converteixen en el nou Mars¨¦; a Jenn D¨ªaz, en la nova Matute i, despr¨¦s, en la nova Rodoreda... Sisplau, volem agafar la gent tal com ¨¦s? Volem deixar de pensar que els nostres referents han de ser com si nom¨¦s lleg¨ªssim obra original en castell¨¤ o en catal¨¤? Esclar que hi ha V¨¢zquez Montalb¨¢n, esclar que hi ha Mendoza, per¨° tamb¨¦ Dennis Lehane, Ruth Rendell, Dashiel Hammett... Al meu p¨°sit hi ha tot aix¨°: les novel¡¤les del Club del Misterio que llegia als 15 anys, Agatha Christie i molts altres g¨¨neres. No s¨¦ si hauria pogut escriure Teresa Lanza si no hagu¨¦s llegit Cheever o Yates...

P. Segueix la cr¨°nica de successos per documentar-se o inspirar-se?

R. Soc un malalt de l¡¯actualitat. Dels successos tamb¨¦, el que passa ¨¦s que s¨®n sempre molt m¨¦s terribles del que jo vull escriure. Hi ha mons on no em vull endinsar. Per¨° segurament em queden de fons.

P. Comen?ant per la premsa, hi ha molt¨ªssima cr¨ªtica a Teresa Lanza...

R. No faig una cr¨ªtica al periodisme sin¨® al circ medi¨¤tic, sobretot el televisiu. A aquests programes que l¡¯¨²nic que fan ¨¦s generar un rum-rum. Creen culpables, especulen. I l¡¯especulaci¨®, que ara es porta tant, ¨¦s molt perillosa perqu¨¨ crea corrent d¡¯opini¨®. Abans era la tele, per¨° ara les xarxes socials, incontrolables, han entrat en la realitat i, per tant, en la literatura. A la meva novel¡¤la fins i tot fan un hashtag que culpabilitza un personatge!

P. ?s conscient que en Rom¨¢n, un dels personatges de la novel¡¤la, abusador sexual en tota regla, ha agafat un protagonisme inesperat arran de l¡¯esc¨¤ndol de l¡¯Institut del Teatre?

R. A veure, jo no coneixia ni el nom del senyor Oll¨¦, eh? ?s un altre aspecte de la realitat que salta a la novel¡¤la. El Rom¨¢n ¨¦s un xulo i aquest llibre va de privilegis i de poder. El poder del Rom¨¢n per impressionar, diguem-ne, joves actrius; el de la X¨¨nia, una estrella d¡¯una s¨¨rie de televisi¨®, que torna al teatre; el de la Lourdes, una editora consagrada, quan ha de publicar un llibre...

P. Hi ha moltes pressions a l¡¯hora de concedir un premi literari, com reflecteix el llibre?

El circ medi¨¤tic televisiu ¨¦s molt perill¨®s perqu¨¨ especula amb la realitat i crea corrent d¡¯opini¨®

R. Les coses van aix¨ª. Jo no veig tant un autor trucant a l¡¯editora, com a la novel¡¤la, per¨° s¨ª la seva agent pressionant-la. A m¨¦s, l¡¯editora ¨¦s una dona, i l¡¯aspirant, un home. Honestament crec que, durant molts anys, entre una candidata a un premi i un candidat guanyava el senyor; potser ¨¦s hora d¡¯equilibrar les coses. I si el nombre femen¨ª fos m¨¦s alt, seria per pura l¨°gica: elles llegeixen m¨¦s i escriuen m¨¦s. Per¨° hi ha un grup de senyors, segurament de la meva edat, que se senten amena?ats, n¡¯estic segur.