Joan Mir¨®, un far de modernitat a la Rep¨²blica

La biografia de Joan Mir¨® assegura que durant 50 anys no va exposar a Barcelona. Que des de la seva primera mostra individual del 1918, celebrada a la galeria Dalmau, i la gran retrospectiva de 1968 a l'Antic Hospital de la Santa Creu, Mir¨® no va poder veure la seva obra en aquesta ciutat. I podria ser, perqu¨¨ les cr¨ªtiques que va rebre el pintor en la seva primera mostra van ser tan ferotges que segurament no li van quedar ganes de repetir. Per¨° no va ser aix¨ª. Entre el 1931 i el 1935 Mir¨®, en un moment crucial de la seva traject¨°ria, quan l'art oficial li continuava girant l'esquena, va exposar a la Barcelona republicana les seves ¨²ltimes creacions en cinc ocasions, abans que a cap altre lloc. Va ser en mostres celebrades a casa seva, a la de l'arquitecte i gran amic Josep Llu¨ªs Sert i a les galeries Syra i Catalon¨ªa, en les quals un grup de persones van poder veure en prim¨ªcia les noves pintures i escultures de l'artista, uns dies abans que viatgessin a Nova York, Par¨ªs o Zuric per ser exposades i venudes.

Aquest grup, format per un centenar de persones ¡ªarquitectes, artistes, fot¨°grafs, poetes, cr¨ªtics d'art, galeristes, m¨²sics, per¨° tamb¨¦ comerciants i burgesos il¡¤lustrats¡ª, era l'autoanomenat Amics de l'Art Nou (ADLAN), que van veure en Joan Mir¨® un far a seguir en els seus desitjos d'obertura i de modernitat davant de l'anomenat ¡°art antic¡±. Per la seva banda, Mir¨® va trobar en ADLAN un camp de prova de la seva recerca m¨¦s experimental i una preestrena abans de les presentacions per al gran p¨²blic. Aquesta relaci¨® i les seves implicacions centren l'exposici¨® Mir¨®-ADLAN. Un arxiu de la modernitat, que es pot veure a la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona fins al 4 de juliol.

Comissariada per Muriel G¨®mez, Jordana Mendelson i Joan M. Minguet, la mostra, que compta amb la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Banc Sabadell, posa l'¨¨mfasi en tota la documentaci¨® generada pel grup al llarg de la seva breu, per¨° intensa vida. Una documentaci¨® que va recopilar de manera conscienciosa la secret¨¤ria del grup, Adelita Lobo, i que va quedar dipositada a l'Arxiu Hist¨°ric del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya: ¨¤lbums, fotografies, documentaci¨® administrativa, i ephemera, els fullets de l'¨¨poca que tamb¨¦ va guardar Lobo i que s'han convertit en vitals per a l'estudi d'aquest grup. Els comissaris, que tamb¨¦ s'han capbussat en els arxius de la Fundaci¨® Joan Mir¨® que guarda l'abundant documentaci¨® que el pintor va conservar tota la seva vida, han reunit una selecci¨® d'obres de les cinc exposicions que Mir¨® va presentar a Barcelona.

En menys de quatre anys, entre novembre del 1932 i juny del 1936, ADLAN, amb caps visibles, a m¨¦s de Mir¨® i Sert, com la del galerista Joan Prats, el cr¨ªtic Sebasti¨¤ Gash, l'escriptor J. V. Foix i el periodista Carles Sindreu, va fer m¨¦s de mig centenar d'activitats: exposicions com les dedicades a Man Ray, Alexander Calder, Edgar Var¨¨se, Remedios Varo, Paul ?luard, ?ngel Ferrant, Salvador Dal¨ª i Hans Arp; recitals de poemes com els de Garc¨ªa Lorca. Tamb¨¦ audicions musicals, projeccions cinematogr¨¤fiques (es va poder veure el juny del 1934 la iconoclasta La Edad de Oro, de Dal¨ª i Bu?uel); confer¨¨ncies, jornades de circ i un llarg etc¨¨tera. Tamb¨¦ una exposici¨® monogr¨¤fica el 1936 de l'obra de Picasso a Espanya, que es va veure a Barcelona, Bilbao i Madrid i una aut¨¨ntica joia: el n¨²mero extraordinari de Nadal del 1934 de la revista D¡¯ac¨ª. D¡¯all¨¤ sobre l'art del segle XX, veritable compilaci¨® de les avantguardes del moment per a la qual Mir¨® va fer la portada. Tots aquests actes, malgrat ser privats, tal com destaquen els comissaris, van tenir una ¨¤mplia difusi¨® en la premsa.

Mir¨® participava de manera activa en la vida social d'ADLAN. El seu nom apareix en les llistes d'assistents que Adelita Lobo feia de forma conscienciosa per a l'¨¤lbum que va crear. En l'¨²nica foto del p¨²blic a un acte d'ADLAN que es conserva, una sessi¨® de danses comparades entre un quadre flamenc i l'actuaci¨® de Joan Marginy¨¤, que es va celebrar el 24 de mar? del 1933, es veu el pintor a tercera fila assegut al costat de la seva dona, Pilar Juncosa. Mir¨® va ser l'¨²nic soci d'honor d'ADLAN.

Una de les ¨²ltimes activitats d'ADLAN va ser el manifest i exposici¨® sobre l'art logicofobista el juny del 1936, on el grup es configura com un dels nuclis del surrealisme a l'Estat. Tamb¨¦ la idea, per l'amistat entre Mir¨® i el m¨²sic Var¨¨se, d'organitzar una Olimp¨ªada Internacional d'Artistes Creadors a Barcelona. Per¨° la Guerra Civil, que va posar fi a tantes coses, tamb¨¦ va suposar el final d'aquest grup i totes les seves iniciatives i en esclatar la guerra es va dissoldre.

ADLAN va tenir uns grans vincles amb un altre grup m¨ªtic, el Grup d'Arquitectes i T¨¨cnics per al progr¨¦s de l'Arquitectura Contempor¨¤nia (GATPAC) en el seu anhel per trencar amb la tradici¨® (modernista i noucentista) i portar l'arquitectura a la modernitat a tot Espanya. Tots dos grups van compartir objectius, membres fundadors i seu al passeig de Gr¨¤cia, 99, de Barcelona. Va ser un arquitecte, Sixte Illescas, el que va rescatar tota aquesta documentaci¨® en els ¨²ltims dies de la Guerra Civil dels locals del GATPAC i la va conservar al seu despatx professional fins que el va donar al Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya el 2008.