Les sensacions irracionals

A Plantes d¡¯interior, recull de contes que venia a confirmar el que ja sabia el lector de Defensa pr¨°pia, que el plaer literari que oferia el seu autor, Borja Baguny¨¤ (Barcelona, 1982), provenia de la descodificaci¨® laboriosa que s¡¯havia de fer dels trencaclosques, els laberints obsessius i la implacable teranyina verbal que teixia, el protagonista d¡¯¡®El llibre definitiu de Katherine Mansfield¡¯ explicava el que no es trobaria en el llibre que acabava de publicar: ¡°Ni humor de patacada ni quadres de costums ni aquella psicologia vulgaritzada de desitjos reprimits i d¡¯¨¨dips mal resolts que ha fet de tots nosaltres una mena de freudi¨¤ feli? de sentir-se dir el que ja sap¡±.

'Els angles morts'

Borja Baguny¨¤
Ed. Periscopi
492 p¨¤gines
19,90 euros

Era la constataci¨® d¡¯unes l¨ªnies vermelles infranquejables, i que a la seva primera novel¡¤la, Els angles morts, encara se subratllen amb m¨¦s for?a: com si s¡¯estigu¨¦s davant de la mateixa novel¡¤la sobre els ¨²ltims anys de la vida de Herman Melville que llegeix un dels protagonistes ¡ªAntoni Morella, professor d¡¯Humanitats a la universitat¡ª, el lector tamb¨¦ es descobrir¨¤ enmig d¡¯un ¡°desert esdevenimental¡±, sense ¡°teca narrativa¡±, davant d¡¯una novel¡¤la que ¡°s¡¯entestava a demostrar la seva repulsi¨® a qualsevol noci¨® d¡¯acci¨®¡±, ¡°que no concedia cap mena de consol al lector i l¡¯obligava a digerir una quantitat ingent de detall¡±, a la recerca d¡¯¡°una esp¨¨cie de presentaci¨® completa del personatge i del tedi dels dinou anys de laberints laborals¡±, com si volgu¨¦s inscriure al cap del lector una imatge n¨ªtida ¡°dels plecs de greix que li cobrien el cos, de la manera lenta i inescapable com devia experimentar el pas del temps en aquella oficina infame, carregant la consci¨¨ncia palpable i insubornable del seu frac¨¤s¡±.

Els angles morts, en efecte, reclama molta exig¨¨ncia i concentraci¨®, arreu hi ha sembrades dissuasions de tota mena, opacitats, asf¨ªxia anal¨ªtica, s¡¯honora l¡¯exc¨¦s verbal i mental, per¨° el lector no triga a dir de Baguny¨¤ el mateix que diu el protagonista sobre l¡¯autor de la novel¡¤la que est¨¤ llegint, que ¡°aconseguia que t¡¯interess¨¦s aquell paisatge desolat de banalitats monstruoses¡±. A Els angles morts es descriu meticulosament la burocr¨¤cia universit¨¤ria i les lluites internes que es forgen al voltant dels nuclis de poder, el desencant que s¡¯apodera d¡¯Antoni Morella una vegada sap que no obt¨¦ la pla?a de catedr¨¤tic que estava en joc. O les vicissituds espantosament normals de les nits de gu¨¤rdia a la planta d¡¯obstetr¨ªcia d¡¯un hospital que viu la seva dona, la Ses¨¦. O la sensaci¨® d¡¯ofec, de caos i desordre compartit que experimenten tots dos mentre van entomant amb indifer¨¨ncia la rutina dom¨¨stica de la seva vida en parella, i de la qual no els salva ni la visita de l¡¯Olof, un nebot nord-americ¨¤ que arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.

A Els angles morts aparentment tot ¨¦s d¡¯una banalitat aclaparant ¡ªcom si els tres protagonistes fessin el mateix que la Ses¨¦, ¡°que tendia a exagerar i anticipava coses que, en realitat, no acabaven passant¡±¡ª, per¨° alhora es va imposant l¡¯evid¨¨ncia que la realitat quotidiana va perdent la seva quotidianitat, tan mal formada com la criatura, ben sana, per¨° nascuda ¡°amb la cara feta un nyap de carn¡±, ¡°tot fora de lloc¡±, ¡°el cap inflat com una crispeta d¡¯os, les orelles capiculades¡±, que no ¡°s¡¯assemblava a res que la Ses¨¦ hagu¨¦s vist abans¡±, com si de sobte ni el coneixement human¨ªstic ni el cient¨ªfic valguessin per explicar-la. O com si la realitat, a la manera d¡¯una conspiraci¨® subversiva i subterr¨¤nia que batega sota la calma i la serenitat de la vida contempor¨¤nia, hagu¨¦s adoptat la imatge d¡¯un monstre viu, i l¡¯esfor? racional per entendre¡¯l condu¨ªs nom¨¦s a una mera projecci¨® paranoide de car¨¤cter patol¨°gic.

I, davant del frac¨¤s de les Humanitats o de la Ci¨¨ncia per explicar el funcionament dels angles foscos del m¨®n, potser cal reivindicar l¡¯opci¨® que practica l¡¯Olof, que ¡°pintava un m¨®n en qu¨¨ un gat era com una morsa que era com un banquer que era com una sabata donada que era com un clix¨¦ (i la majoria de vegades se saltava tres o quatre baules i anava directament al gat com a clix¨¦)¡±, i que crea aix¨ª un m¨®n tan absurd i complex com el real. ?s d¡¯aquesta manera, tamb¨¦, com opera Baguny¨¤ a Els angles morts: gr¨¤cies als s¨ªmils, a les met¨¤fores, a l¡¯adjectivaci¨® ¡ªgr¨¤cies a la literatura¡ª aconsegueix el miracle d¡¯introduir el lector en la intensitat de la consci¨¨ncia humana i lligar les sensacions irracionals que produeix la realitat indescriptible de les coses.