La nena que va il¡¤luminar les aig¨¹es

El fulgor d'una nena de 16 anys va il¡¤luminar el depauperat esport espanyol als Jocs Ol¨ªmpics de M¨¨xic 68. En aquells anys, la mera condici¨® de sentir-se esportista era singular per a qualsevol dona espanyola i aconseguir la condici¨® d'ol¨ªmpica era un fet ins¨°lit. En aquest context, la classificaci¨® de Mari Pau Corominas per a la final ol¨ªmpica i el seu set¨¨ lloc als 200 esquena va ser tota una proesa. En homes, Santiago Esteva es va convertir tamb¨¦ en el primer finalista en uns Jocs, a M¨¨xic, i va acabar cinqu¨¨ als 200 esquena.

La irrupci¨® de Corominas, sense precedents i en paral¡¤lel amb les comptades figures de llavors, Manuel Santana en el tennis per exemple, va ser una mica fortu?ta i alhora resultat de molt¨ªssima superaci¨® personal. Es va iniciar a la piscina de l'escola Betania de Barcelona. Es va capbussar i es va sentir com peix a l'aigua. ¡°Si vaig fer 40 segons, la segona en va fer 50. Van veure que tenia una facilitat immensa¡±, recorda la barcelonina ara, als 68 anys. ¡°A mi ning¨² em va ensenyar a nedar. ?rem sis germans i en vam aprendre tot sols. A la meva fam¨ªlia es practicava molt esport recreatiu. An¨¤vem a esquiar, a la muntanya, es jugava a tennis¡±. El monitor de l'escola va parlar amb el seu pare, que portava una empresa t¨¨xtil a Sabadell. All¨¤, al primer club que va contractar un entrenador estranger, l'holand¨¨s Kees Oudusgest, es va forjar ella amb un grup de nedadors destacats. ¡°En el meu primer any, vaig quedar tercera d'Espanya¡±, explica. ¡°I l'any seg¨¹ent, campiona. Ho vaig ser cinc vegades seguides i vaig arribar a tenir nou r¨¨cords, ja no nom¨¦s d'esquena, la meva especialitat, sin¨® de cross, estils i relleus¡±. El 1966, a Utrecht, va ser la primera finalista espanyola en uns Campionats d'Europa.

L'esport era un vedat mascul¨ª. L'equip que va representar Espanya a M¨¨xic 68 estava compost per 122 homes i nom¨¦s dues dones, ella i una altra nedadora, Pilar Von Carsten, del Real Canoe, germana de Mercedes, que no va entrar a l'equip per falta de pressupost. Res d'estrany. Espanya sumava vuit medalles ol¨ªmpiques, totes aconseguides per homes, i nom¨¦s havia tingut una m¨ªnima representaci¨® femenina en tres Jocs: dues dones a Par¨ªs 24, 11 a Roma 60 i tres a T¨°quio 64. El set¨¨ lloc de Corominas en la final dels 200 esquena a M¨¨xic 68 va suposar un abans i un despr¨¦s, encara que va caldre esperar fins a Sidney 2000 per veure una nedadora espanyola en un podi ol¨ªmpic, Nina Jivanesvkaia, bronze als 100 esquena.

La nedadora catalana atribueix l'endarreriment de l'esport femen¨ª a les condicions socials de l'¨¨poca. ¡°En la nataci¨® sempre ens van tractar molt b¨¦ i vam tenir igualtat d'oportunitats. El que passava ¨¦s que la societat no facilitava que la dona fes esport com l'home. La meva mare m'explicava que les seves amigues li deien: ¡®Com pots deixar que la teva filla faci tant d'esport! Es posar¨¤ musculada, exageradament dura¡¯. La meva mare els responia: ¡®No hi ha problema¡±.

Amb instal¡¤lacions molt prec¨¤ries, gaireb¨¦ sense figures ni grans ¨¨xits, els esportistes espanyols es veien molt lluny de l'elit internacional. ¡°Els referents eren els tennistes com Santana. Amb Gisbert i Arilla va comen?ar la gran saga del tennis. En noies, hi havia esquiadores com Conchita Puig, i alguna gimnasta. L'esport femen¨ª per equips gaireb¨¦ no existia. En la nataci¨®, ja als Jocs de T¨°quio, el 1964, hav¨ªem tingut dues nedadores, Isabel Casta?¨¦ i Rita Pulido, una can¨¤ria simp¨¤tica i guapa. Campionat on anava, campionat que li donava el premi a la m¨¦s guapa. Perqu¨¨ cada campionat tenia una miss. Aix¨°, ara, seria terrible. I tamb¨¦ hi havia Miquel Torres, que havia competit als Jocs de Roma¡±.

Els retalls de premsa, revistes i objectes que la seva mare va col¡¤leccionar amb cura aviven la seva mem¨°ria. ¡°No vaig ser conscient de la import¨¤ncia del que faria. Ho assimiles amb el temps. Quan vam tornar de M¨¨xic vam tenir una bona rebuda, i ens ho van agrair. Fins i tot vam anar a veure Franco. Tampoc ¨¦s que fos una rebuda meravellosa perqu¨¨ no va haver-hi medalles. Per¨° vaig comen?ar a ser coneguda. Ens convidaven a recepcions, et donaven diplomes¡­¡±. Dues vegades va ser triada la millor esportista espanyola, el 1966 i el 1968.

¡°Jo vaig obrir una porta¡±, concedeix. ¡°Despr¨¦s va venir una ¨¨poca m¨¦s decadent. Molts r¨¨cords meus van durar vuit o deu anys. Fins que Silvia Fontana en va batre alguns¡±. La precarietat de mitjans comen?ava per la manca de professionals que els assessoressin i els donessin suport. ¡°L'entrenador en aquella ¨¨poca assumia les tasques per les quals ara es disposa de tot un equip. Llavors, ell era el psic¨°leg, el dietista, el pseudofisioterapeuta, qui ens deia qu¨¨ hav¨ªem de menjar i quant hav¨ªem de dormir. Ens feien un parell de revisions m¨¨diques l'any i punt. No reb¨ªem compensaci¨® econ¨°mica, nom¨¦s ens pagaven els despla?aments i hotels¡±, precisa.

Es va adonar que la seva progressi¨® s'estancava. Va demanar una beca per entrenar-se als Estats Units. La va aconseguir gr¨¤cies a l'ajuda de Santi Esteva i del seu pare, que va avan?ar uns diners que no li van reemborsar fins al cap d'un any. ¡°Tot era molt amateur. Sort de la fam¨ªlia que tenia!¡±. Es va traslladar als Estats Units per entrenar-se a les ordres de Doc Counsilman, un dels millors t¨¨cnics de la hist¨°ria, i juntament amb el llegendari Mark Spitz, guanyador de quatre medalles a M¨¨xic 68, preludi dels seus set llegendaris ors a Munic 72. ¡°Em va costar molt. M'entrenava molt fort. Era l'¨²nica dona. Acabava cada entrenament esgotada. Cada vegada que escrivia una carta a la meva fam¨ªlia els deia: ¡®Em fan mal les cames, no puc m¨¦s¡¯. Al cap de 14 dies, el temps que trigava el correu d'anada i tornada, m'arribava la resposta: ¡®Pren-te aspirines!¡¯ Tenia moltes rampes. M'arribava a prendre quatre o cinc aspirines al dia. Aix¨° ara seria un disbarat perqu¨¨ provoquen nafres d'est¨®mac, per¨° no ten¨ªem dietista. ?rem en una ciutat d'Indiana (Bloomington) i feia un fred que pelava. Al febrer, quan sort¨ªem de l'aigua, se'ns congelaven els cabells¡±. All¨¤ va millorar els seus temps i el seu angl¨¨s. ¡°Quan vaig tornar i vaig participar als Europeus (el 1970, a Barcelona), vaig veure que no havia millorat tant com havia pensat. Aix¨ª que, amb 18 anys, em vaig retirar. Ning¨² va venir a preguntar-me per qu¨¨ deixes la nataci¨®, o ¡®t'ajudem¡¯, o ¡®et donem una beca¡¯. Era l'¨²nica nedadora que estava fent alguna cosa en l'¨¤mbit internacional. Si no tenies alg¨² al costat que t'an¨¦s motivant i acompanyant, no tenia cap ra¨® de ser. Una satisfacci¨® per a mi sola no em compensava. Vaig comen?ar el meu primer any de carrera (Econ¨°miques) i vaig veure que era for?a incompatible entrenar-se amb l'elit i estudiar. Poden estar segurs que no ens van regalar res¡±.

Ara, s'ho passa b¨¦ comprovant l'excel¡¤lent nivell d'algunes nedadores. ¡°La Mireia (Belmonte), la Jessica (Vall), les noies de la sincro¡­ ?s per treure's el barret, tenen un nivell alt¨ªssim. Ara, dono m¨¦s import¨¤ncia al que vaig fer. Segurament nosaltres vam obrir la porta perqu¨¨ hi hagu¨¦s bones nedadores despr¨¦s, s¨ª. M'he trobat amb Mireia Belmonte, per¨° jo crec que no sap ni qui soc. ?s que ja fa 50 anys¡­¡±.

Els Jocs de M¨¨xic van deixar un relat esportiu i pol¨ªtic per a la hist¨°ria. Va haver-hi r¨¨cords llegendaris de Bob Beamon, Jim Hines, Tommie Smith i Lee Evans, la innovaci¨® de Dick Fosbury en el salt d'altura, l'aparici¨® de Mark Spitz, i Tommie Smith i John Carlos van aixecar el puny al podi en contra del racisme. ¡°Si vaig arribar a la final va ser en part per la bona programaci¨® que va fer el Comit¨¨ Ol¨ªmpic Espanyol. Va fer possible que f¨®ssim a M¨¨xic cinc setmanes abans per aclimatar-nos a l'altitud (2.240 metres sobre el nivell del mar). Altres nedadores que ens superaven no es van aclimatar. En la final, la veritat, em sentia for?a petitona al costat de les americanes, les russes, les alemanyes. M'imposaven, no tenia la seva constituci¨®¡±.

Aquells Jocs tamb¨¦ van ser convulsos per la situaci¨® pol¨ªtica i social que es vivia a M¨¨xic. Deu dies abans de l'inici, es va produir la Matan?a de les Tres Cultures, on desenes d'estudiants que protestaven van perdre la vida a les mans de l'ex¨¨rcit i de mil¨ªcies paramilitars. ¡°Ens en vam assabentar de segones. Ens van tenir tres dies a la Vil¡¤la Ol¨ªmpica sense poder sortir, per¨° mai ens van explicar el que havia passat. No en vaig ser conscient fins que vaig tornar a Espanya. Van estar a punt de suspendre els Jocs, per¨° tots els esportistes ja eren a M¨¨xic i al final es va decidir que se celebressin. Ens van posar policia a la Vil¡¤la Ol¨ªmpica. No vaig arribar a passar por. Als 16 anys no eres gaire conscient de si all¨° aniria a m¨¦s¡±.