El vergem¨°bil, Berlanga i l¡¯ull de Martin Parr

Bravo per dues exposicions valencianes excel¡¤lents, la dedicada al MuVIM a l¡¯enorme Luis Garc¨ªa Berlanga en el seu centenari i la retrospectiva del sempre incisiu fot¨°graf angl¨¨s Martin Parr a la sala Carlos P¨¦rez al Centre del Carme valenci¨¤. Ll¨¤stima que la pand¨¨mia hagi impedit a l¡¯angl¨¨s viatjar a la ciutat, que en aquests dies de falles que per segon any no s¨®n viu un espectacle que a Parr li encantaria i que potser es queda sense documentar en tota la seva esplendor i subst¨¤ncia berlanguiana i parriana en aquests temps dif¨ªcils per a la subsist¨¨ncia professional de fot¨°grafs locals: la Mare de D¨¦u dels Desemparats, la Geperudeta, patrona de Val¨¨ncia, recorre la ciutat en un vergem¨°bil, una furgo adequada perqu¨¨ se la vegi b¨¦, amb la megafonia a tota pastilla al ritme del seu himne virginal. Aix¨ª estar¨¤ tota aquesta setmana de les falles-que-no-s¨®n. Una iniciativa dels fallers i de l¡¯arquebisbe Ca?izares, a la qual no s¡¯han resistit ni el Govern auton¨°mic socialista ni l¡¯alcalde de l¡¯esquerra Comprom¨ªs. Ni amb administracions de la dreta m¨¦s recalcitrant patides durant anys pel Pa¨ªs Valenci¨¤ no s¡¯havia arribat mai a tant. Un espectacle digne del gran Berlanga i alhora digne de Parr.

?s una ll¨¤stima que Martin Parr no pugui viatjar aquests dies a Val¨¨ncia per documentar amb la seva gr¨¤cia i ironia el vergem¨°bil i els seus fidels

De Berlanga, expo al MuVIM, oberta aquest mes. El sensacional cineasta, autor de tantes pel¡¤l¨ªcules que ens retraten, encara avui, faria els cent el 12 de juny. Ens retraten Bienvenido, Mr. Marshall (1953) ara que esperem fons covid europeus; Pl¨¢cido (1961), tamb¨¦ coneguda per ¡°Posi un pobre a taula¡±, avui que tants conciutadans han d¡¯acudir a buscar menjar en organitzacions caritatives; El verdugo (1963) i els ecos actuals que desperta sobre la postguerra franquista; Tama?o natural (1974) i els embats mascles davant les dones del moment; la saga de La escopeta nacional (1977-1982), que tradueix en imatges les relacions entre administracions que avui s¨®n auton¨°miques; i Todos a la c¨¢rcel (1993), per descomptat. I el 12 de juny s¡¯obrir¨¤ i es donar¨¤ a con¨¨ixer el seu llegat dipositat a l¡¯Institut Cervantes el 2008, en una cosa anomenada Caja de Letras que fins ara desconeixia que exist¨ªs en aquesta instituci¨®, un document del qual no se sap res, un misteri berlangui¨¤ que em moro per con¨¨ixer.

Cal revisitar, doncs, Berlanga en aquesta expo valenciana, a c¨¤rrec de l¡¯excel¡¤lent periodista cultural Joan Carles Mart¨ª. Els cartells de les pel¡¤l¨ªcules al llarg de quatre d¨¨cades es combinen amb attrezzo original dels films: el tractor de Bienvenido Mr. Marshall, la carraca de Pl¨¢cido, el coet de Calabuig.

I enlla?ar aquest retorn al m¨®n berlangui¨¤ i el que diu a nous espectadors, tan ben exposat, amb el Parrathon del Centre del Carme, que ofereix una retrospectiva de Martin Parr. Ha estat muntada tamb¨¦ amb ganxo pels comissaris de la mostra, Nacha Soler i el director del Centre del Carme, Jos¨¦ Luis P¨¦rez Pont, amb gandules al claustre que porta a la sala Carlos P¨¦rez i a dins, que reprodueixen motius il¡¤lustres de Parr. En el passeig d¡¯un museu a l¡¯altre pot ser que tinguis la sort de tenir per companyia aquesta setmana el vergem¨°bil i l¡¯himne de la Geperudeta. Tot lliga, tot quadra, tot ens ajuda, des de l¡¯art i la propaganda entrecreuats, a elaborar el sentit del que ens passa. Bravo per Val¨¨ncia.

Berlanga reviu en una expo que mostra ¡®attrezzo¡¯ original dels seus films, com el tractor de ¡®Bienvenido, Mr. Marshall¡¯ i la carraca de ¡®Pl¨¢cido¡¯

La Geperudeta recorria la seva pla?a de la Verge entre crits un dia l¡¯any, el segon diumenge de maig. Doncs res, aix¨° era abans. Aquest any ho far¨¤ durant set dies de mar?.

Tornem a Parr, que per desgr¨¤cia no podr¨¤ veure el vergem¨°bil. L¡¯expo aplega m¨¦s de 200 fotos i 168 imatges del seu collage Common Sense. Procedeix de Rennes i despr¨¦s anir¨¤ a B¨¨lgica i Corea. El recorregut internacional ha fet potser renunciar al fot¨°graf, que sempre decideix qu¨¨ exposa, a les fotos de Benidorm, i en part ¨¦s una ll¨¤stima. Tot i que no treu m¨¨rits a aquest rep¨¤s de la seva obra des del 1975. Gr¨¤cies sobretot al seguiment que ha fet de la vida quotidiana de les classes obrera i mitjana de vacances, Martin Parr ens ha ajudat a veure-hi m¨¦s, a percebre el que no volem veure, tot el que ¨¦s lleig i alhora preci¨®s en la seva sobirana realitat. La gent a la platja, turistes o locals, s¨®n ara, a m¨¦s, una de les millors cr¨°niques dels temps anteriors a la pand¨¨mia. De la mateixa manera que la seva cr¨°nica visual de la convenci¨® republicana del 2016 continua sent el millor retrat col¡¤lectiu dels Estats Units que van donar el triomf a Trump, i que encara hi s¨®n.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.