Distopia Now

Tri?n vost¨¨s la seva postal dist¨°pica preferida: sigui la del toc de queda, la dels artistes i els pol¨ªtics empresonats, la de la f¨²ria incendi¨¤ria de certes manifestacions, la de la quantitat ingent de joves depressius i su?cides o la de la llarga espera de La Vacuna. Tenim prou indicis de la Fi del M¨®n com perqu¨¨ cadasc¨² de nosaltres pugui sostenir la seva imaginaci¨® escatol¨°gica on m¨¦s li abelleixi. Ens falta futur i ens falta present, per¨° en canvi, no sembla que ens reconeguem del tot en una distopia. No s¡¯han acabat de saquejar prou supermercats, potser. No hi ha hagut cap abans de cap despr¨¦s.

Si dic aix¨° dels supermercats i dels abans-i-despr¨¦s ¨¦s perqu¨¨ la imaginaci¨® dist¨°pica en qu¨¨ ens hem educat (m¡¯ho feia veure la M¨ªriam Cano l¡¯altre dia), feta de novel¡¤les, pel¡¤l¨ªcules i s¨¨ries, ens ha conven?ut que les distopies comencen a partir d¡¯un punt ben identificable: la propagaci¨® d¡¯un virus que transforma la poblaci¨® en zombis amfetam¨ªnics (o ens for?a a abandonar la superf¨ªcie i viure sota terra) o l¡¯impacte d¡¯una bomba que inaugura un bonic hivern nuclear. O, pedrolianament, l¡¯atac alien¨ªgena a qu¨¨ amb prou feines sobreviuen un grapat de persones. En aquestes figuracions de l¡¯apocalipsi, la B¨¨stia t¨¦ nom, i el primer dia del postcalendari es grava a foc o a sang. Potser per aix¨° estem tan despistats, ara. No prev¨¨iem la possibilitat que l¡¯entrada a la distopia fos gradual ni que l¡¯accept¨¦ssim de tan bon grat.

No vull dir amb aix¨° que la nostra sigui una realitat dist¨°pica, ni dic tampoc que no ho sigui. El que m¡¯interessa subratllar ¨¦s el car¨¤cter de consol que tenen totes aquestes ficcions que emfasitzen amb tanta insist¨¨ncia l¡¯evid¨¨ncia puntual del detonant dist¨°pic. Com que no hi ha hagut cap gran qu¨¨, pensem, la distopia encara no ha arribat. Confiem que ens n¡¯adonarem, quan arribi, perqu¨¨ ens han omplert la imaginaci¨® de mil abans-i-despr¨¦s.

Alhora, contemplar la possibilitat que el detonant dist¨°pic ja hagi succe?t, i que ja faci temps que vivim en un m¨®n postapocal¨ªptic, ens facilita la mirada intempestiva de qu¨¨ parlava Nietzsche, quan s¡¯autoobligava a considerar com a profundament pernici¨®s all¨° que una ¨¨poca determinada celebra. Llavors ser¨¤ tasca de cadasc¨² detectar el que hi ha de dist¨°pic en tot aix¨°, i oposar-hi alguna mena de resist¨¨ncia. ?s una de les grandeses de la imaginaci¨® apocal¨ªptica: que eixoriveix la nostra musculatura ut¨°pica. O, si no ut¨°pica, com a m¨ªnim ens fa entrar en contacte amb alguna mena de principis fonamentals, sobre els quals nom¨¦s ens permetem de pensar davant de ficcions pessimistes.

Ara b¨¦, si ens posem a llegir aquest present ensopit com el dia a dia d¡¯un m¨®n postapocal¨ªptic, potser que en busquem el detonant, no per passar l¡¯estona, sin¨® amb l¡¯esperan?a que tot aix¨° sigui nom¨¦s un exercici de columnista i encara hi siguem a temps.