Un megaparc e¨°lic mar¨ª desafia l¡¯Empord¨¤

Uns vuitanta molins de vent d'uns 260 metres d'altura surant al Mediterrani a uns 13 quil¨°metres del golf de Roses, un dels paratges m¨¦s reconeixibles de l'Empord¨¤. Aquesta imatge forma part d'un projecte impulsat per les companyies Blue Float Energy i Sener i ¨¦s tot un desafiament per a Girona, zona superdependent energ¨¨ticament: ni un parc e¨°lic o fotovoltaic; les centrals de cicle combinat (gas) i les nuclears s'han quedat sempre m¨¦s al sud, o al nord, a Fran?a. En aquestes comarques tot just hi ha alguna planta de cogeneraci¨® vinculada a instal¡¤lacions industrials. ?s en aquest oasi de generaci¨® el¨¨ctrica on est¨¤ previst impulsar un projecte que, per si sol, en dues fases, podria arribar als 1.000 megawatts de pot¨¨ncia i generar prop del 90% de la demanda d'electricitat a la prov¨ªncia.

Sergi Ametller ¨¦s un dels responsables del projecte, anomenat Parc Tramuntana pel vent que s'ha convertit en un emblema empordan¨¨s. Est¨¤ conven?ut de la viabilitat del projecte ¨C¡°?s una de les poques zones viables a Espanya i si volem arribar als objectius per lluitar contra el canvi clim¨¤tic ho haurem d'assumir¡±, defensa¨C malgrat els ¡°milers de milions d'euros¡± que costar¨¤, i que ha guanyat probabilitats de tirar endavant gr¨¤cies a la pluja de recursos que s'espera dels fons Next Generation.

Els promotors, no obstant aix¨°, hauran de superar un escull que no ¨¦s trivial: l'oposici¨® del territori. Plataformes ciutadanes i alguns municipis que ja han mostrat el seu rebuig a veure trastocada l'actual visi¨® de la costa. El director general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, Manel Torrent, va mostrar la seva oposici¨® a aquest activisme fa tot just uns dies, quan va dir: ¡°Tenim m¨¦s plataformes antirenovables que molins instal¡¤lats¡±.

Ametller intenta relativitzar l'impacte visual que tindr¨¤ el parc en el cas que acabi instal¡¤lant-se. Segons la seva opini¨®, al llarg del litoral entre Cadaqu¨¦s i Begur ¡°els molins semblaran mastelers de velers¡±. Per¨° aquests mastelers en realitat tindran 258 metres d'altura, als quals s'han d'afegir unes pales de 236 metres de longitud. ¡°En l'e¨°lica marina es posen pocs molins, per¨° molt grans¡±, assenyala, en refer¨¨ncia a les experi¨¨ncies ja conegudes al mar del Nord i a la costa escocesa. Al principi, els responsables del projecte volien instal¡¤lar aquests molins en una franja que s'allunyava entre 10 i 22 quil¨°metres de la costa. Les primeres converses amb els municipis han fet recular tot el projecte tres quil¨°metres mar endins i tot apunta que podria haver-hi m¨¦s ren¨²ncies per aconseguir un acord.

La ubicaci¨® se situaria en una zona de veda a la pesca i el parc quedaria delimitat per diferents zones d'especial sensibilitat ambiental. A l'oest hi ha una zona d'especial protecci¨® d'aus (ZEPA) i un corredor de cetacis i al nord un lloc d'import¨¤ncia comunitari (LIC). Malgrat quedar encaixonat, ¨¦s un lloc privilegiat per la qualitat i la quantitat del vent: 4.000 hores l'any.

¡°Buscarem el consens¡±, assegura Ametller, que considera b¨¤sic que hi hagi una interlocuci¨® directa amb els pescadors per facilitar la implantaci¨® definitiva del projecte. Torrent aplaudeix la recerca de consensos per la qual estan optant els promotors: ¡°Ho estan fent b¨¦ perqu¨¨ estan parlant amb tothom. I ¨¦s un projecte positiu per al territori, perqu¨¨ a m¨¦s de ser d'energia renovable no ocupa espai sobre el territori¡±.

En marxa el 2026

El projecte est¨¤ en ple proc¨¦s de promoci¨® i l'alian?a empresarial no preveu sol¡¤licitar al Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica la llic¨¨ncia fins a l'estiu per avan?ar en els acords. A partir d'aqu¨ª, tot hauria de ser molt r¨¤pid si es vol optar als fons comunitaris. El desembre del 2026 hauria d'estar en marxa almenys la primera fase de tot el projecte, que preveu entre 30 i 40 molins instal¡¤lats per aconseguir els 500 megawatts de pot¨¨ncia.

Una altra q¨¹esti¨® que amena?a el projecte ¨¦s el desig dels ajuntaments que la connexi¨® el¨¨ctrica una vegada surti del mar sigui soterrada, la mateixa opci¨® que es va seguir per a la l¨ªnia de molt alta tensi¨® a Girona davant de l'oposici¨® local. Aquesta tecnologia acaba sent molt m¨¦s cara per a un projecte car a causa de la necessitat que els molins surin. El motiu no ¨¦s un altre que la morfologia del fons mar¨ª del Mediterrani, amb una gran profunditat pocs centenars de metres despr¨¦s de la costa. Per aquest motiu s'ha optat per molins flotants i no els cl¨¤ssics enclavats a la plataforma marina.