Cap a una altra legislatura fallida

Despr¨¦s de les eleccions municipals de 2019, la consellera de Presid¨¨ncia, Meritxell Bud¨®, va protagonitzar un moment estel¡¤lar quan va tenir la valentia d'afirmar en roda de premsa que l'independentisme havia guanyat a Barcelona, amb l'argument que els 15 regidors d'Esquerra i Junts eren m¨¦s que els 26 que sumaven els altres grups. Despr¨¦s de les eleccions auton¨°miques del passat 14 de febrer no s'ha de desafiar la ci¨¨ncia aritm¨¨tica per proclamar que l'independentisme va guanyar, perqu¨¨ ¨¦s cert que els 74 diputats independentistes s¨®n m¨¦s que els 61 que sumen els altres grups. Tampoc s'ha de desafiar si la unitat de mesura ¨¦s el percentatge de vots: encara que es nodreixi d'una fracci¨® de vot extraparlamentari, el 51% obtingut per les formacions independentistes ¨¦s m¨¦s que el 49% obtingut per les altres candidatures. (Una altra cosa seria sostenir que els 1,4 milions de vots obtinguts el 14-F s¨®n m¨¦s que els 2 milions del 2017, per¨° la veritat ¨¦s que fins al dia d'avui ni Bud¨® ni cap estrateg independentista ha formulat en p¨²blic una ocurr¨¨ncia com aquesta).

Dit aix¨°, els arbres de les xifres indiscutibles no haurien d'ocultar el bosc de les estrat¨¨gies divergents. Les negociacions per formar govern entre ERC i Junts estan resultant molt complicades, fins al punt que divendres passat algun mitj¨¤ les considerava ¡°encallades¡±. Als que tenim l'afici¨® de llegir programes electorals, la situaci¨® no ens sorpr¨¨n, especialment perqu¨¨ les propostes d'ambd¨®s partits per seguir el proc¨¦s (en aquest punt se situa el bloqueig) s'assemblen tant ¨Ccom es diu en catal¨¤¨C com un ou i una castanya.

Amb dos exemples n'hi haur¨¤ prou per il¡¤lustrar el dif¨ªcil encaix entre el plantejament d'uns i d'altres. El primer es refereix al paper de l'autodenominat Consell per la Rep¨²blica que presideix Carles Puigdemont all¨¤ a Waterloo. Al programa d'ERC apareixen tots els consells possibles: el Consell Catal¨¤ de l'Alimentaci¨®, el Consell Assessor de Dones del M¨®n Rural i Mar¨ªtim, el Consell Nacional de la Gent Gran, el Consell de Relacions Laborals, el Consell de Treball Econ¨°mic i Social, el Consell del Treball Aut¨°nom, el Consell de la Mancomunitat Cultural, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Consell de la Informaci¨® de Catalunya i el Consell de Cooperaci¨®. El Consell per la Rep¨²blica simplement no hi ¨¦s. (A Esquerra li ha costat, per¨° finalment ha verbalitzat que el Consell t¨¦ un ¡°biaix partidista¡±). En canvi, el programa de Junts l¡¯esmenta fins a set vegades i proposa ni m¨¦s ni menys que aprovar una resoluci¨® al Parlament per recon¨¨ixer-lo com a ¡°Autoritat Nacional¡±.

El mateix passa amb la fallida declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 27 d'octubre del 2017. Al programa d'ERC s'esmenten tres declaracions concretes: la d'emerg¨¨ncia clim¨¤tica, la de Friburg (sobre drets culturals) i la de Palma (firmada pels consellers de Cultura de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana). La declaraci¨® del 2017 no hi apareix, la qual cosa torna a contrastar amb la posici¨® de Junts, que al seu programa es compromet que el Parlament aprovi una resoluci¨® per ratificar la ¡°vig¨¨ncia¡± de la Declaraci¨® de sobirania del 2013, la Declaraci¨® d'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia del 2015 i la Declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 2017.

Ambd¨®s exemples il¡¤lustren textualment el que ja ¨¦s de domini p¨²blic. Esquerra ha decidit girar full als Fets d'Octubre del 2017 (de la mateixa manera que el 1936 va girar full a la insurrecci¨® de 1934) i, en vista de la greu crisi que assola Catalunya, el que ofereix als seus electors ¨¦s un ¡°comprom¨ªs per a la reconstrucci¨®¡±, sense renunciar, per¨°, a la seva ambici¨® independentista, que queda modulada per la necessitat de ¡°ser m¨¦s¡± i ¡°preparar-se millor¡±. En canvi, Junts continua situant la independ¨¨ncia com a objectiu prioritari de l'acci¨® de govern, en sintonia amb una suposada ¡°majoria social¡± del pa¨ªs.

En realitat, ERC ¨¦s molt m¨¦s a prop de l'extraparlamentari PDeCAT que del soci de Govern que ha elegit per a la XIII legislatura en detriment d'altres socis possibles. Al seu programa, el partit d'?ngels Chac¨®n reiterava la seva fe en la independ¨¨ncia, per¨° anunciava que el repte de la nova legislatura havia de ser ¡°gestionar el present i governar b¨¦¡±. Veient la composici¨® de la mesa del Parlament, sentint el discurs inaugural de la seva flamant presidenta i imaginant els termes de l'opaca negociaci¨® entre Junts i ERC que es desenvolupa aquests dies, el diagn¨°stic per a la XIII legislatura es resumeix en quatre paraules: no fa bona pinta.