Barcelona es banya en un mar de pl¨¤stic

Si un banyista creua els aproximadament 200 metres que hi ha entre la platja de Sant Sebasti¨¤ de Barcelona i les boies que delimiten la zona de bany, el seu cos tocar¨¤, sense saber-ho, milers i milers de diminuts residus pl¨¤stics.

"Barcelona ¨¦s una de les zones amb m¨¦s concentracions de tota la Mediterr¨¤nia¡±, resumeix Anna Sanchez-Vidal, professora agregada de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable de l'equip d'investigaci¨® que, per primera vegada, ha posat xifres al nombre d'¨ªtems que s'acumulen a les aig¨¹es de les platges de la Mar Bella, Sant Sebasti¨¤, Llevant i la Barceloneta. Fins ara se sabia la quantitat de brossa que s'acumula a la sorra d'aquestes platges, per¨° no la que deambula, com un ex¨¨rcit de diminutes meduses, per les seves aig¨¹es m¨¦s properes.

M¨¢s informaci¨®n

El revers del parad¨ªs

Barcelona demana al Ministeri sorra per salvar les seves platges

Els primers resultats de l'estudi del Grup de Recerca Consolidat en Geoci¨¨ncies Marines de la UB, gr¨¤cies a les mostres obtingudes a l'octubre, novembre i desembre per l'organitzaci¨® Sufrider i un equip de voluntaris de set entitats (Anellides Serveis ambientals marins, Oceanogami, Base N¨¤utica de Barcelona, Anywhere Watersports, Blue Salt School, Ungravity Freestyle Company i Manihi Surf School), evidencien que a les aig¨¹es de les platges de Barcelona s'acumulen, depenent de la zona i el dia, entre 20.000 i 9 milions d'¨ªtems per quil¨°metre quadrat. ?s a dir, que per cada quil¨°metre (0,6 milles) que es navega hi ha, de mitjana, 700.000 residus. El 90% s¨®n micropl¨¤stics, com trossos de bosses, material de pesca i gespa artificial. Entre les quatre platges analitzades, la de Sant Sebasti¨¤ ¨¦s on n¡¯hi ha m¨¦s i la de Mar Bella, menys. La investigadora de la UB creu que aix¨° es deu en gran part a l'efecte dels espigons, que fan que els residus s¡¯hi acumulin amb m¨¦s facilitat, i a la seva orientaci¨®, m¨¦s susceptible de rebre, pel corrent, les escombraries que floten en el gran blau.

"Ens ha sorpr¨¨s que hi hagi tanta concentraci¨® de residus en una zona on la gent gaudeix tant¡±, explica Sanchez-Vidal. L'ocean¨°grafa explica que la novetat m¨¦s recent del projecte, cofinan?at per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundaci¨® Espanyola per a la Ci¨¨ncia i Tecnologia (FECYT), ¨¦s que les mostres s'han obtingut a la costa i no en alta mar, on ¨¦s m¨¦s habitual fer-ho. ¡°A la costa hi ha un risc molt elevat que els vaixells quedin encallats, per aix¨° no se sol fer¡±, especifica. Per aquest motiu, han sigut voluntaris amb taules de paddel surf els que han pentinat la zona d'estudi durant tres mesos.

Entre les primeres conclusions, la investigadora destaca l'efecte rebot dels espigons, ¨²tils per evitar la p¨¨rdua de sorra a les platges, per¨° tenen l'inconvenient que actuen com una trampa per a la brut¨ªcia. ¡°Si comparem estudis, arribem a la conclusi¨® que la zona costanera de Barcelona est¨¤ entre les cinc amb m¨¦s concentracions a la Mediterr¨¤nia, al nivell de la Llacuna de Ven¨¨cia¡±, afirma.

El projecte s'est¨¦n tamb¨¦ a set punts m¨¦s del litoral catal¨¤ i els investigadors tenen previst publicar els primers resultats a l'estiu. A Barcelona es continuaran realitzant les mostres, que, entre altres coses, permetran con¨¨ixer quant augmentar¨¤ el nombre de pl¨¤stics quan la capital es torni a omplir de turistes.