Wittgenstein segons Jaume Asens

Aquests dies, en els quals es torna a parlar tant sobre tensions ideologicopol¨ªtiques al si del Govern, m'ha tornat al cap una petita an¨¨cdota que va passar fa poc m¨¦s de tres mesos. Havia comen?at a llegir el titular d'una entrevista a Jaume Asens a La Vanguardia quan no recordo quina conting¨¨ncia em va obligar a interrompre la tasca. Nom¨¦s vaig arribar a la lectura de la frase: ¡°El PSOE ha de passar als fets¡±, a la qual seguien dos punts. Resolta la conting¨¨ncia, vaig tornar a l'entrevista amb ganes de saber a quins fets es podia referir el president del grup d'Unides Podem al Congr¨¦s, ja que, com resulta evident, hi ha molt per escollir. Es podria haver referit a la q¨¹esti¨® del futur de les pensions, a la de la necessitat de refor?ar de manera decidida la sanitat p¨²blica, especialment en aquests moments dram¨¤tics, d'escometre d'una vegada per sempre la transici¨® ecol¨°gica o a tants altres fets als quals, per la seva import¨¤ncia, calia parar esment i als quals, suposadament, el PSOE hauria de passar.

Per a Wittgenstein, certament, el perill d'acabar perdent la realitat de vista sempre aguaita qui filosofa

Per¨° no. El fet m¨¦s important per al nostre entrevistat era la reforma del delicte de sedici¨®. No entrar¨¦ ara en aquest assumpte en concret, sobre el qual no em sento t¨¨cnicament qualificat per opinar, sin¨® en el que s'ha apuntat en el par¨¤graf anterior. Com ¨¦s ben sabut, a Ludwig Wittgenstein li agradava repetir als seus estudiants ¡°no pensis, mira¡±, per destacar la necessitat que no quedessin atrapats en les mediacions m¨¦s o menys especulatives, desatenent la realitat. Certament, el perill d'acabar perdent-la de vista sempre aguaita qui filosofa (i, en menor mesura, qualsevol que pensi en general).

No obstant aix¨°, resultaria engany¨®s suposar que les coses s¨®n tan simples, com si la realitat fos aquest ¡°m¨®n exterior¡± al qual es refereixen algunes filosofies, i al qual n'hi ha prou amb mirar per comen?ar a con¨¨ixer. Com si teoria i realitat fossin dues coses n¨ªtidament diferenciades que de tant en tant cal sincronitzar perqu¨¨ el coneixement continu? funcionant correctament. Com si no sab¨¦ssim a hores d'ara que fins i tot la nostra pr¨°pia mirada est¨¤ mediada pels nostres coneixements i opinions, de manera que veiem el que sabem i som cecs davant del que ignorem, per m¨¦s que ho puguem tenir davant mateix dels ulls.

Per¨° la cosa no s'acaba aqu¨ª. Fins i tot encara que Wittgenstein tingu¨¦s ra¨® en la seva recomanaci¨®, oblidava una cosa, que no ¨¦s gens menor ni irrellevant. En efecte, qualsevol d'aquests estudiants que l'autor del Tractatus instava a funcionar en els termes assenyalats li podria haver replicat: ¡°D'acord, pensar¨¦ menys i mirar¨¦ m¨¦s, per¨° cap on he de mirar exactament?¡±. Perqu¨¨, com tamb¨¦ va quedar apuntat, hi ha moltes coses cap on es pot dirigir la mirada. La hipot¨¨tica pregunta de l'estudiant retorna a la q¨¹esti¨® inicial, ja que el que resulta molt important en filosofia ¨Cseleccionar de manera adequada l'objecte¨C podem considerar-ho directament transcendental en el cas de la pol¨ªtica.

?s cert que en la majoria d'ocasions els responsables pol¨ªtics tendeixen a expressar-se en termes enganyosos, com si no hi hagu¨¦s cap decisi¨® per la seva banda a l'hora de decidir els assumptes dels quals s'ocuparan, donant a entendre que es limiten a recollir les demandes i reivindicacions que la ciutadania els fa arribar i que equivaldrien a aquests fets presumptament inequ¨ªvocs del principi. Per aquest motiu una de les formulacions m¨¦s del seu grat ¨¦s que ells es preocupen per aquelles q¨¹estions que ¡°realment importen la gent¡±.

Es pot instar a passar als fets sense especificar quins, i amb quins criteris, s¨®n realment prioritaris?

Per dilucidar si aix¨° ¨¦s cert, busquem un exemple ben recent, si pot ser no gaire allunyat dels plantejaments del mateix Asens, que il¡¤lustra el que estem dient. Es pot afirmar, sense entrar en una contradicci¨® flagrant, que una idea (la rep¨²blica) que a m¨¦s es proposa com a horitz¨® (l'horitz¨® republic¨¤) i que ¨¦s definida per qui ho fa (Pablo Iglesias) com un significat buit, expressa all¨° que de deb¨° se suposa que importa a la gent? Cal considerar representativa de les aut¨¨ntiques preocupacions dels ciutadans una proposta que resulta incapa? d'especificar qu¨¨ aniria millor en la vida real d'aquests si la forma d'Estat a Espanya fos la republicana? O, per tornar al plantejament wittgensteini¨¤, es pot mirar cap a un lloc inexistent? En definitiva, es pot instar a passar als fets sense especificar quins, i amb quins criteris, s¨®n realment prioritaris?

Manuel Cruz ¨¦s fil¨°sof i expresident del Senat. Acaba de publicar El virus del miedo (La Caja Books).