Una ombra a la biblioteca

Ni tan sols la batalla contra el pop gegant. El que em subjugava de Vint mil lleg¨¹es de viatge submar¨ª era que en aquella m¨¤quina, condemnada al moviment infinit en els fons abissals, el joc de coberts i plats portessin la inicial de l'amfitri¨®, aturats al menjador de roure i ban¨²s. I, ¨¦s clar, els 12.000 volums de la biblioteca, que deixa aclaparat el convidat for?¨®s, el professor Aronnax. ¡°S¨®n els ¨²nics lla?os que em lliguen a la terra¡±, li confessa el capit¨¤ Nemo. Em passa el mateix. I comparteixo tamb¨¦ amb el misantrop mar¨ª que de les meves lleixes est¨¤ proscrita tota obra d'economia pol¨ªtica, cansats dels temps i esp¨¨cimens que ens han tocat en aquest viatge.

Tinc tres edicions diferents de la novel¡¤la de Verne. Una ¨¦s pura nost¨¤lgia: ¨¦s de 1970, amb sospitosa coincid¨¨ncia entre adaptador (S. Soriano) i il¡¤lustrador (Soriano!), a la biblioteca juvenil Roma de l'Editorial... Roma!, en una altra no menys inquietant concomit¨¤ncia. Hauria d'haver-ne sospitat, per¨° tenia set anys i era el meu primer Verne. L'¨²ltima edici¨®, amb les il¡¤lustracions cl¨¤ssiques de Riou, em va permetre desfer el greuge que vaig arrossegar durant anys: creia que havia llegit l'obra fins que, en veure aquesta, em vaig adonar que entre una i l¡¯altra distaven 480 p¨¤gines. No, no m'he desfet de la primera: ¨¦s un moment de la meva vida i t¨¦ unes coordenades espec¨ªfiques d'espai i temps i esperit. I aix¨ª amb tots els llibres, motiu que explica que alguns hagin mudat ja sis vegades de pis amb mi.

Aquesta mateixa ra¨® ¨¦s la que fa que tingui quatre o cinc d'un autor que avui em sorpr¨¨n que em sedu¨ªs. El seu temps va passar per a mi, per¨° per respecte a la data que poso al final de quan els he llegit, despr¨¦s d¡¯uns segons de dubte tornen a la lleixa, despr¨¦s de bufar-ne la pols i remoure¡¯n els fulls. Despr¨¦s d'aix¨° solen apar¨¨ixer retalls de premsa sobre autor i obra, dibuixos furtius dels meus fills o fins i tot una ploma de les que es posen a la mona de Pasqua. Potser no recordo aspectes de la trama, per¨° puc fixar amb exactitud d'entom¨°leg malalt¨ªs si va ser regalat o adquirit i quan, on i en quines circumst¨¤ncies an¨ªmiques el vaig llegir.

La conservaci¨® dels exemplars i el seu assentament per qualsevol rac¨® de la casa pot intel¡¤lectualitzar-se

La conservaci¨® dels exemplars i el seu assentament per qualsevol rac¨® de la casa fins i tot es pot intel¡¤lectualitzar. Per exemple: per qu¨¨ vull dues edicions del Tristram Shandy de Laurence Sterne? Doncs perqu¨¨ davant de la versi¨® de Joaquim Mallafr¨¦ o la de Javier Mar¨ªas m'¨¦s impossible discernir la millor i descartar l'altra. ?s irresoluble. Ergo, es queden les dues... I aix¨ª, fins on vulguin a partir d'edicions originals, amb o sense pr¨°legs o notes, il¡¤lustrades o no...

En principi, la biblioteca no hauria d'expandir-se infinitament com l'univers, per¨° ho fa. Malgrat que hi ha un centenar d'exemplars encara embolicats en cel¡¤lofana, ¨¦s a dir, no nom¨¦s per llegir, sin¨® per estrenar. La teoria que esgrimeixo quan ja no me¡¯n deixen

entrar m¨¦s a casa ¨¦s doble. Una ¨¦s que m¡¯estic esfor?ant en els arcans del tsundoku (l¡¯art japon¨¨s de comprar molts llibres i no llegir-los). No sol colar. L'altra: que ¨¦s tan o m¨¦s important posseir el llibre que es consumir¨¤ immediatament com un que tardar¨¤ a ser-ho. Tinc comprovat que arribar¨¤ el seu moment. ?s a dir, estem per la compra impulsiva i compulsiva, sobretot quan, sovint, un exemplar podria no tornar-se a creuar en la teva vida. I aix¨ª haurem perdut la possibilitat d'entendre'ns una mica m¨¦s a nosaltres mateixos.

Tot aix¨° ve a tomb perqu¨¨, en dues setmanes, l'atzar m'ha enfrontat amb la necessitat d'ordenar i jivaritzar tant la biblioteca professional com la personal. En el primer cas, per facilitar la neteja de l'oficina per als companys, entranyables liquidadors de Txern¨°bil que han decidit tornar, enyorats, a la redacci¨®. Per resumir, la ra¨® sanit¨¤ria s'ha imposat a l'argumentari que m'era dif¨ªcil desprendre-se'm de res perqu¨¨ no sabia quan em podria ser ¨²til.

A casa ha estat diferent: es tractava de for?ar el fill gran a fusionar la seva ja notable biblioteca amb la del seu progenitor. L'operaci¨® havia de ser r¨¤pida i permetre una purga de t¨ªtols repetits. Res. Al frac¨¤s en el primer objectiu va contribuir que no hi ha exemplar que no tingui marques. Lluny d'un sacrilegi, ¨¦s un homenatge: els llibres ens ensenyen a viure, s¨®n manuals d'¨²s de l'exist¨¨ncia i ens diuen qu¨¨ som, de qu¨¨ patim. Projecten la nostra ombra. Ho va dir millor el poeta Jos¨¦ Emilio Pacheco: ¡°No llegim a d'altres; ens llegim en ells¡±. I perqu¨¨ no ho volem oblidar, ho subratllem. Els codis de les meves empremtes de lectura han canviat: vaig comen?ar amb una respectuosa, gaireb¨¦ invisible, subratllada; despr¨¦s, com Borges, notes en lletra min¨²scula a les guardes. Amb els anys, l'atreviment a aplaudir (via asteriscs) o a un m¨ªnim di¨¤leg amb l'autor, als marges de les p¨¤gines.

Tot el que es ressalta, que aviat no es recorda, sembla justificat i vital. ¡°L'heroic no ¨¦s un acte, ¨¦s la const¨¤ncia; no ¨¦s un punt llumin¨®s, sin¨® una fina l¨ªnia indestructible en la seva mod¨¨stia¡±, vaig ressaltar del Victus de S¨¢nchez Pi?ol. ¡°Necessito tractar amb bones persones¡±, vaig destacar del pobre pr¨ªncep Mixkin de L¡¯idiota, de Dostoievski... Vaig mirar a l'atzar. ¡°En suma, la vida t¨¦ un element de diab¨°lica coincid¨¨ncia que les persones massa inclinades cap al prosaic no arribaran a percebre mai¡±, fa reflexionar Chesterton al pare Brown. Pura casualitat trobar-ho ara. O no: potser ¨¦s la prova de la coher¨¨ncia de tota biblioteca, del di¨¤leg secret que els llibres d'un mantenen entre si.

Un inventari aleatori constata 11 llibres de Graham Greene, 12 de Kafka, 18 de Mars¨¦, 22 de Pla i 41 (lleixa monogr¨¤fica, doble fons) entre els ve?ns Vargas Llosa i V¨¢zquez Montalb¨¢n. No s¨¦ qu¨¨ diu d'alg¨² tot aix¨°. En qualsevol cas, contemplar-la em recorda qui vaig voler ser, qui soc i on he estat i, quan tingui temps (dues terceres parts estan per llegir), m'indicar¨¤ on vull anar i en qu¨¨ m'haur¨¦ equivocat fins ara.

No vaig fer purga. Tampoc vaig acabar unint les dues biblioteques: en cas d'executar-ho, hauria difuminat la personalitat del fill gran. Li dec una altra disculpa.