La cursa d¡¯obstacles ¡®verda¡¯

Catalunya es troba en la pugna territorial per captar una f¨¤brica de cel¡¤les de bateries que doni nova vida a una ind¨²stria de l'automoci¨® centrada en el cotxe el¨¨ctric. Per¨° en aquesta carrera es produeix una paradoxa: vol ser un capdavanter europeu dels vehicles zero emissions quan est¨¤ a la cua a Espanya en la generaci¨® d'energia verda. Les comarques catalanes s'han quedat molt enrere: amb prou feines tenen instal¡¤lada una capacitat de 3.500 megawatts (MW), un 7,4% de la pot¨¨ncia instal¡¤lada en el conjunt d'Espanya, molt per sota tant del seu pes en termes de PIB (19%) com de poblaci¨® (16%).

El continu debat sobre com s'havien d'implantar parcs e¨°lics i fotovoltaics van deixar endarrerida a Catalunya una activitat en la qual va arribar a ser pionera. Despr¨¦s d'anys d'aturada sense que s'aixequ¨¦s un nou parc especialment per traves administratives, el Govern va aprovar el 2019 un decret per desencallar projectes i accelerar la implantaci¨® de molins de vent i horts solars. Per¨° aquest proc¨¦s podria haver trobat ara un nou escull en l'acord d'investidura d'ERC i la CUP, en el qual s'estableix ¡°una morat¨°ria per als grans projectes d'impacte territorial negatiu¡±. El punt de partida ¨¦s un dels pitjors possibles. La comunitat amb prou feines va aconseguir el 2019 que el 9,9% del consum brut d'energia provingu¨¦s de fonts verdes, segons les estad¨ªstiques homologades de la Uni¨® Europea. ?s nom¨¦s la meitat de l'objectiu marcat per la Uni¨® Europea per al 2020. Susp¨¨s en el primer objectiu, s¡¯haur¨¤ d¡¯esfor?ar m¨¦s per abastar les seg¨¹ents fites: instal¡¤lar 10.000 MW el 2030 i 48.000 MW el 2050.

El model de renovables genera difer¨¨ncies en grups ecologistes

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami¨¤ Calvet, admet el retard. ¡°Estem molt endarrerits respecte a altres regions europees malgrat que estem fent un treball ingent¡±, diu. Des que es va modificar la normativa fa dos anys, la Generalitat ha rebut propostes per instal¡¤lar m¨¦s de 9.500 MW entre energia e¨°lica i fotovoltaica, tot i que d'aquesta pot¨¨ncia presentada, poc m¨¦s del 30% s'ha descartat definitivament per ocupar espais ja assignats per a altres projectes o espais protegits i un percentatge similar haur¨¤ d'assumir modificacions per continuar en el proc¨¦s. Catalunya ¨¦s, amb difer¨¨ncia, la comunitat amb m¨¦s zones vetades per a la implantaci¨® de centrals de renovables.

Calvet assumeix el sobreesfor? necessari especialment per ¡°gestionar les tensions territorials i log¨ªstiques¡± que suposa el repte d'assumir la transformaci¨® energ¨¨tica cap a una plena descarbonitzaci¨®. I contraposa aquest esfor? per impulsar les energies verdes amb un discurs hist¨°ric que va en la l¨ªnia d'acabar amb les centrals nuclears que hi ha a Tarragona. ¡°No ens podem permetre cap morat¨°ria [a les renovables], al rev¨¦s, hem d'accelerar¡±, afirma sobre l'acord entre ERC i CUP.

Entre 2005 i 2018, les emissions de gasos d¡¯hivernacle a Catalunya es van reduir un 23%, segons dades de la Generalitat. La lectura podria ser optimista sempre que s'obvi¨¦s la falta en el consum que va deixar la crisi iniciada el 2008. El cert ¨¦s que, a partir del 2015, la contaminaci¨® ha tornat a cr¨¦ixer i l'¨²nic estalvi en consum energ¨¨tic, defensa Jos¨¦ Enrique V¨¢zquez (president del Grup de Gestors Energ¨¨tics) ha sigut el que ha arribat de la m¨¤ de millores tecnol¨°giques, no d'un discurs social consolidat. ¡°D¨¨iem no a les nuclears i ara diem no a les renovables. L'objectiu de transici¨® energ¨¨tica de la Generalitat no es complir¨¤ i ara es planteja una morat¨°ria. El problema ¨¦s el missatge que s'est¨¤ donant¡±, diu.

Catalunya podria quedar-se fora de les inversions en xarxes el¨¨ctriques

¡°L'Administraci¨® t¨¦ clara quina ha de ser la l¨ªnia d'actuaci¨® i el sector privat, tamb¨¦. Entre la ciutadania falta conscienciaci¨®: cal pensar en conjunt¡±, defensa Esther Izquierdo, presidenta del Cl¨²ster de l'Energia Eficient de Catalunya, tamb¨¦ pessimista. ¡°Som lluny¡±, diu respecte a la possibilitat d'aconseguir els objectius dictats per Brussel¡¤les. Izquierdo enumera una llarga llista d'actuacions en les quals cal incidir: des de treballar l'efici¨¨ncia energ¨¨tica en el parc residencial fins a impulsar les cobertes fotovoltaiques en la ind¨²stria i impulsar la mobilitat sostenible, que tamb¨¦ passa pel transport p¨²blic.

La unitat que reclama Izquierdo ¨¦s fins i tot un dels punts febles dels moviments ecologistes, que tenen corrents interns contraposats sobre la necessitat d'accelerar o no la implantaci¨® d'energies renovables. Ecologistes en Acci¨® celebrar¨¤ a l'abril una reuni¨® per intentar arribar a un punt de consens entre els grups que han defensat hist¨°ricament el tancament de les nuclears, m¨¦s proclius a la instal¡¤laci¨® de molins de vent, i els que incideixen m¨¦s en la protecci¨® paisatg¨ªstica i de la fauna, m¨¦s reticents a una implantaci¨® massiva. ¡°Sobretot volem que les decisions es prenguin per i per a la ciutadania. Volem un model descentralitzat, basat en l'autoconsum i petites i mitjanes plantes de generaci¨® en les quals es prioritzin les comunitats energ¨¨tiques locals ciutadanes i es tingui en compte el cost social i ambiental de les noves instal¡¤lacions. Cal aprofitar per canviar el model energ¨¨tic, mes enll¨¤ de la transici¨® de les fonts d'energia. Per¨°, m¨¦s encara, ¨¦s indispensable plantejar un debat profund sobre el model econ¨°mic¡±, explica Lourdes Berdi¨¦, d'Ecologistes en Acci¨®.

¡°?s incompatible parlar d'emerg¨¨ncia clim¨¤tica i pensar que actuar ser¨¤ neutre. S'haur¨¤ de transformar el paisatge. Sembla que encara hem d'arribar al punt de maduresa que tenen els pa?sos als quals ens volem assemblar¡±, contraposa Calvet.

El retard acumulat durant anys, tanmateix, complica el fet de mantenir reflexions massa prolongades. No nom¨¦s per les obligacions marcades des de la Uni¨® Europea, sin¨® pels processos de construcci¨® d'infraestructura el¨¨ctrica que fixa Red El¨¦ctrica Espanya. El director general d'Energia de la Generalitat, Manel Torrent, ho explica aix¨ª: ¡°Si no instal¡¤lem energies renovables amb certa agilitat, arribarem al punt en qu¨¨ el conjunt de l'Estat espanyol complir¨¤ els seus objectius en aquest ¨¤mbit sense la participaci¨® de Catalunya. Aix¨° implica que no faran falta m¨¦s centrals e¨°liques ni fotovoltaiques i, per tant, tampoc s'invertir¨¤ en noves infraestructures per evacuar renovables a la xarxa. En conseq¨¹¨¨ncia, ja no es podrien implantar m¨¦s renovables a Catalunya i haur¨ªem de fer la transici¨® energ¨¨tica important l'electricitat. ?s possible que comencem a veure projectes d'instal¡¤lacions de renovables en comunitats lim¨ªtrofes que vinguin a evacuar en subestacions de Catalunya¡±.