Ca?m Riba: ¡°Vaig acceptar que podia morir¡±

Podria haver estat un himne del confinament. A la ciutat ¨¦s una can?¨® senzilla i tendra que en to ¨ªntim reflecteix les millors sensacions d'aquells dies en qu¨¨ l'atrafegament va donar pas a la calma, per¨° s'ha publicat mesos despr¨¦s d'aquella frenada. ¡°Estava sense discogr¨¤fica i fent el disc, a m¨¦s m'agrada publicar discos m¨¦s que can?ons, aix¨ª que no la vaig publicar¡±, diu l¡¯autor, Ca?m Riba (Formentera, 1974). Estava convalescent d'una operaci¨® que li va extirpar un tumor molt agressiu que el podia haver enviat a l¡¯altre barri, i en plena recuperaci¨® va arribar el confinament. ¡°Tot va coincidir a dir-me que m¡¯agaf¨¦s les coses amb calma, que ¨¦s el que vaig fer. Em vaig emportar instruments a casa i vaig seguir treballant, per¨° amb tranquil¡¤litat¡±. El disc, Llunes de Plut¨®, tercer de la seva discografia, ja ¨¦s al carrer i es presenta el dia 9 a Barcelona, el 10 a Fornells i l'11 a Tarragona.

I ¨¦s un disc molt vitalista, reflex de com es pren la vida l¡¯autor: ¡°Em va caure molta merda a sobre i no tenia ganes de recrear-me en la desgr¨¤cia, necessitava alegria, esperan?a i fer m¨²sica alegre, no introspectiva¡±, aclareix. No s'apunta a la suada autoajuda ni al t¨°pic de la reconsideraci¨® vital despr¨¦s dels ensurts de salut ¡°la malaltia em va fer veure la vida d'una altra manera, m¨¦s aviat ha refor?at el meu car¨¤cter¡±, prossegueix abans d'afirmar l'evident: ¡°Soc dels que no s'ofusquen amb els contratemps i les desgr¨¤cies, procuro acceptar-los i pensar que les coses podrien ser pitjors¡±. Va pensar que podria morir?, ¡°¨¦s clar, vaig procurar mentalitzar-me i vaig acceptar que podia morir, pensant que almenys no tenia 20 anys i que ja havia fet bastantes coses en la vida, entre elles 3 fills¡±. En les lletres del disc, aquesta acceptaci¨® esperan?ada es reflecteix en can?ons com ¡°Em sembla b¨¦¡± en qu¨¨ afirma ¡°sentir-me sol i caure malalt ¨¦s pot ser el millor que tinc¡­ i ja em sembla b¨¦¡±.

Aquest ¨¦s el to general d'un disc sense ambici¨® m¨¦s enll¨¤ d'una sinceritat aclaparadora que proposa acceptar les coses tal com venen per mitj¨¤ de can?ons transparents amb l'amor i la bellesa com a agafadors. En aquestes composicions Ca?m toca tots els instruments, ¡°¨¦s un disc reflex del que puc fer amb els meus mitjans, una barreja d'instruments ac¨²stics i electr¨°nics, que ¨¦s el que sempre m'ha atret. Ara es porta molt, per¨° jo ho feia abans que s'accept¨¦s¡±, afirma amb orgull un Ca?m que malgrat el seu nom no pot ocultar la seva bonhomia: ¡°S¨ª, m'ho diuen, em diuen que soc massa bo, per¨° he comprovat que aix¨° no t¨¦ premi¡±, diu rient. I com es porta dir-se Ca?m? ¡°De petit malament, moltes bromes a l'escola, on durant tot un any em van anomenar Ra?m¡±, diu somrient per prosseguir ¡°per¨° de gran molt b¨¦, molta gent diu que ¨¦s un nom bonic i sens dubte ¨¦s singular. He hagut de firmar documents per declarar que no m'ha suposat cap problema. Sens dubte ¨¦s menys pesat que ser fill de Pau Riba, et canses que la gent s'apropi a tu per explicar-te una vegada i una altra batalletes que ja coneixes. Al final els acostumo a dir, ¡®escolta, que est¨¤s parlant amb mi, no amb el meu pare¡¯¡±. El Ca?m s¡¯ho agafa amb relativisme, com tot en una vida la filosofia de la qual batega a Llunes de Plut¨®, un disc sense falsedats.