Molts principis, aix¨° s¨ª

Si un es pren la mol¨¨stia de no saltar-se les not¨ªcies relatives al proc¨¦s, troba de vegades coses sorprenents. En una mateixa p¨¤gina, l'altre dia, se'ns informava que Jaume Alonso-Cuevillas proposa no admetre (des de la Mesa del Parlament) totes les propostes que comportin inhabilitaci¨®. Ha hagut de ser nomenat membre de la Mesa per arribar a aquesta conclusi¨®, i els seus ja l'han fet fora per dir-ho, per¨° als lletrats del Parlament (i al seu secretari general) han estat anys dient-los de tot des de l'independentisme per simplement dir la veritat de les coses. Alhora, en aquest final de Setmana Santa, hem vist l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) plantejar dues de les seves brillants propostes. La primera, ¡°ampliar¡± el Consell per la Rep¨²blica amb un comit¨¨ en el qual hi hauria Junts per Catalunya, l'ANC, ?mnium, fins a un total de set persones, i al qual es convidava cordialment Pere Aragon¨¨s. ?s a dir, sis contra un. L'altra proposta de l'ANC, crear una ¡°bicef¨¤lia Waterloo-Ginebra¡± a la qual es convida igualment Aragon¨¨s. De principis, en tenen, perqu¨¨ tot el que s'escapa d'aquest gui¨® es deu, segons el seu parer, a un d¨¨ficit de principis democr¨¤tics.

Si anem a les hemeroteques, que no perdonen, podem repassar la llista d'¨°rgans, organismes i comit¨¨s que s'han creat en nou anys. Com que tenen tants principis, cal produir estructures d'Estat, i si no, estructures d'alguna cosa. Recordo amb nost¨¤lgia el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, en el qual el professor Pi-Sunyer anunciava que hi havia¡­ cinc maneres diferents d'aconseguir la independ¨¨ncia. Cinc. Hi havia una sectorial de Defensa, que havia de negociar amb l'OTAN, la Xina havia d'invertir al port de Barcelona, i Israel havia de finan?ar un cr¨¨dit pont per a la nova Catalunya, i al Consell s'enfrontaven els militaristes (l'Ex¨¨rcit catal¨¤ tindria un pressupost anual de 8.000 milions d'euros) i els antimilitaristes de tota la vida. Observeu que totes les hemeroteques ens narren tot aix¨°, per¨° en canvi l'actual relat independentista comen?a, literalment, l'1 d'octubre del 2017. Tota la literatura independentista anterior desapareix en la boira.

Com que tenen tants principis, cal produir estructures d'Estat, i si no, estructures d'alguna cosa

Molts es pregunten, de bona fe, com s'aguanta tot aquest embolic quan, a m¨¦s, dia a dia ¨¦s m¨¦s obvi que els seus protagonistes es menyspreen i en algun cas directament s'odien. Perqu¨¨ nom¨¦s estan d'acord en dues coses: un ¡°horitz¨® estrat¨¨gic¡± sense data, que com l'horitz¨® a l'oce¨¤ mai ¨¦s assolible. I una altra cosa molt m¨¦s important: mireu el pressupost actual de la Generalitat, del Govern, de les diputacions provincials, de TV3, de Catalunya R¨¤dio, del CAC, i un llarg etc¨¨tera, i a m¨¦s la quantitat de c¨¤rrecs (mireu els sous dels alts c¨¤rrecs) que penja de tot aix¨°, i entendreu millor aix¨° d'¡°antes part¨ªos que doblaos¡±.

Tot aix¨° fins aqu¨ª narrat passa en un petit poblat gal del nord-est de la Hisp¨¤nia romana, en el qual un grapat d'irreductibles (i no s¨®n els bascos) continua lluitant pels seus principis i els seus m¨²ltiples organismes i comit¨¨s. Mentrestant, s'anuncia que a Sant Joan Desp¨ª la planta farmac¨¨utica Reig Jofre produir¨¤ un mili¨® de dosis de la vacuna Janssen, i a aquest esdeveniment hi assisteixen el comissari de la UE del ram i la ministra del Govern espanyol a c¨¤rrec del tema. Del Govern, ning¨², i ¨¦s que tenen principis. Tamb¨¦ fa poc s'anunciava que Seat, a la planta de Martorell, impulsar¨¤ un cotxe el¨¨ctric en el marc d'un pla vinculat als fons europeus. Venen la plana major de Volkswagen, el Rei i el president S¨¢nchez, no ¨¦s poca cosa. Del Govern, ning¨², tenen principis. I aix¨ª un dia s¨ª i l'altre tamb¨¦. Fa l'efecte que quan Artur Mas anunciava, en el seu moment, que ¡°les empreses europees es barallaran per venir a Catalunya¡± (s'entenia que a una Catalunya independent), no s'imaginava que les coses anirien aix¨ª. I ¨¦s que realment ha canviat el paradigma, durant uns anys, sobretot gr¨¤cies a les manifestacions realment impressionants lligades a la Diada, ocasionalment a l'exterior es parlava de Catalunya. Per¨° avui aquest tema no interessa a gaireb¨¦ ning¨², i sobretot, no impressiona a ning¨². Aragon¨¨s t¨¦ la missi¨® primordial de defensar les institucions catalanes, davant de tant comit¨¨ i tant Waterloo. La l¨°gica parlament¨¤ria dona per a molt. Perqu¨¨, entre altres coses, ara ja se sap que la vida econ¨°mica i social segueixen el seu curs, la gesti¨® de la pand¨¨mia amb els seus alts i baixos, tamb¨¦, i ¨¦s que quan ¡°el m¨®n ens mira, es nota. I quan no, encara m¨¦s¡±¡­

Aragon¨¨s t¨¦ la missi¨® primordial de defensar les institucions catalanes, davant de tant comit¨¨ i tant Waterloo