Segones oportunitats

Fa pocs dies, en una entrevista per a un mitj¨¤ de clara l¨ªnia editorial independentista, el jurista Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats defensors de Carles Puigdemont, diputat de Junts i nomenat recentment secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya, declarava que no era partidari de tramitar resolucions controvertides sobre el Rei o l'autodeterminaci¨®, ja que podien implicar inhabilitacions per als membres de la Mesa. Al cap de poques hores ¨Cencara que publiqu¨¦s un escrit en qu¨¨ matisava les seves paraules¨C i despr¨¦s d'un intens fogueig a les xarxes en qu¨¨ se l'acusava de ser tebi i en el qual ha participat amb especial ferotgia l'exvicepresident Josep Costa, la direcci¨® del partit l'arraconava del c¨¤rrec i la mateixa presidenta suggeria el nom d'Aurora Madaula ¨Cal centre tamb¨¦ de pol¨¨miques per una piulada en qu¨¨ expressava ¡°r¨¤bia¡± perqu¨¨ Salvador Illa va utilitzar el castell¨¤ en les seves intervencions a la Cambra catalana¨C per substituir-lo, obviant que l'elecci¨® dels membres de la Mesa la fa el ple del Parlament.

L'episodi, lluny d'estar tancat encara, de moment ha evidenciat unes quantes coses.

La primera ¨¦s que els elements de pragmatisme i inclinaci¨® a la realitat semblen actuar com a kryptonita per al partit de Puigdemont. El jurista diu una cosa ¨°bvia, fins i tot des de la perspectiva de l'independentisme m¨¦s conven?ut: ¨¦s tot menys intel¡¤ligent fer-se inhabilitar i, per tant, perdre efectius per fer pol¨ªtica per a una cosa que ¨¦s ¨²nicament simb¨°lica. Llevat que l'¨²nic pla que tinguis sigui produir simbolisme, no acci¨® pol¨ªtica. Potser, sense adonar-se de l'abast de les seves paraules, el que est¨¤ passant amb les declaracions de Cuevillas ha explicat m¨¦s i millor les intencions de Junts que moltes an¨¤lisis assenyades.

La q¨¹esti¨® ha ensenyat totes les interioritats de les armes amb les quals els de Puigdemont volen fer xantatge a Esquerra Republicana

En segon lloc, ha tornat a evidenciar ¨Cdespr¨¦s de la pol¨¨mica destituci¨® del lletrat Muro fa uns dies¨C el feble sentit de les institucions que t¨¦ la presid¨¨ncia del Parlament actual. Es fa dif¨ªcil pensar que Laura Borr¨¤s no tingui coneixement del reglament, aix¨ª que la decisi¨® de proposar sense consensuar amb ning¨² la figura de Madaula nom¨¦s es pot atribuir a una concepci¨® molt partidista de les institucions. La decisi¨® entorn d'una funci¨® clau com ¨¦s la de membre de la Mesa del Parlament ¨¦s ¨Ci hauria de ser-ho encara m¨¦s en una situaci¨® de polaritzaci¨® com la que est¨¤ vivint el sistema pol¨ªtic i institucional catal¨¤¨C el resultat d'un pacte i d'un consens el m¨¦s inclusiu possible.

En tercer lloc, l'afer Cuevillas ha destapat alhora la inseguretat i el sectarisme del funcionament de Junts. La destituci¨® fulminant del jurista de les seves funcions pocs dies despr¨¦s del seu nomenament ¨¦s un senyal de debilitat, no de for?a. O, com a m¨ªnim, de desorientaci¨®.

El fet positiu de la tempesta que han desfermat les declaracions de Cuevillas ¨¦s que proporciona una segona oportunitat

Finalment, tota la q¨¹esti¨® ha ensenyat totes les interioritats de les armes amb les quals els de Puigdemont volen (i fins ara ho han aconseguit) fer xantatge a Esquerra Republicana perqu¨¨ aquesta accepti un paper subordinat en l'acord que ¨Calmenys te¨°ricament¨C estan entestats a signar. L'amena?a de tebiesa patri¨°tica, de tra?ci¨® a l'¡°esperit de l'1 d'octubre¡± (sense saber exactament qu¨¨ vol dir), ha animat el vodevil sobre el paper del Consell per la Rep¨²blica dels dies passats i ara motiva el gest inconsiderat de l'arraconament de Cuevillas. Funcionar¨¤ una altra vegada?

Perqu¨¨, en definitiva, el fet positiu de la tempesta que han desfermat les declaracions de Cuevillas ¨¦s que proporciona una segona oportunitat als representants de la ciutadania catalana de contribuir a frenar la degradaci¨® de les institucions, que ¨¦s cada vegada m¨¦s intensa. Es va perdre el tren fa unes setmanes, en pactar-se la presid¨¨ncia de Laura Borr¨¤s i d'una Mesa que no reflecteix adequadament la diversitat de posicions a la Cambra. Els Comuns han anunciat que presentaran una candidatura, i el ple ser¨¤ qui hagi de decidir. La pilota ¨¦s al camp del PSC i, sobretot, d'ERC, que pot revalidar la majoria de la Mesa actual o moure fitxa, explorant f¨®rmules amb les quals, fins ara, simplement no s'ha atrevit. L'elecci¨® d'un membre de la Mesa no independentista, en aquest cas amb una majoria d'esquerres transversal als blocs que han congelat i congelen la pol¨ªtica catalana, i la condemnen a la decad¨¨ncia m¨¦s absoluta, seria un senyal poder¨®s, alliberadora i d'esperan?a, fins i tot m¨¦s enll¨¤ de la majoria de govern que finalment s'acabi configurant. El tren, de manera inesperada, torna a passar. Aquesta vegada ¨¦s q¨¹esti¨® de no perdre'l.