Autoritarisme, prud¨¨ncia i retorn al futur

¡°Anem a un ritme que no podrem sostenir¡±. Em va xocar l'inusual to agressiu del doctor Argimon, en el retorn de la Setmana Santa, com si trasllad¨¦s als ciutadans la responsabilitat de les conseq¨¹¨¨ncies negatives de la improvisaci¨® del Govern. El recurs a l'autoritarisme teatral ha estat massa habitual en aquesta crisi. I crec que ja toca enfocar una fase nova que ens situ? en la l¨ªnia de desconfinar el futur, des de la complicitat, i assumint sempre hi haur¨¤ risc en el cam¨ª.

Dues dades em semblen reveladores abans de repassar el trajecte que s'ha recorregut: en un any, a Espanya, l'esperan?a de vida ha caigut de 84 anys a 82,4, cosa que certifica la dimensi¨® de l'impacte. I, a Catalunya, el nombre d'embarassos ha disminu?t un 25%, un indicatiu de l'estat d'¨¤nim de la ciutadania, en un pa¨ªs que ja t¨¦ una de les taxes m¨¦s baixes de natalitat del m¨®n, amb els primers embarassos per sobre dels 30 anys. L'abs¨¨ncia de futur ¨¦s aclaparadora.

Sembla que hagi passat una eternitat des que el mar? del 2020 ens van tancar a casa. Un impacte profund: de la nit al dia l'Estat, per decret llei, ens treia un dret tan fonamental com entrar i sortir del domicili quan a un li vingui de gust sense demanar perm¨ªs a ning¨². Mirant-ho en perspectiva ¨¦s gaireb¨¦ commovedor: en ple segle XXI, el desconcert provocat pel virus va ser tal que els Estats van reaccionar com els nostres avantpassats davant les pestes del segle XV. Gaireb¨¦ ning¨² va replicar: la por de perdre la vida ¨¦s el principal motor de la servitud volunt¨¤ria. Per¨° ¨¦s il¡¤lustratiu que una exhibici¨® d'autoritarisme teatral fos la primera decisi¨® pol¨ªtica davant l'emerg¨¨ncia.

Per m¨¦s que es digui que les epid¨¨mies afecten tothom per igual, aix¨° ¨¦s completament fals. El virus ha fet discriminaci¨® d'edat i de classe. La gent gran ha carregat amb el gruix de l'impacte i les conseq¨¹¨¨ncies han estat molt diferents segons els sectors laborals m¨¦s perjudicats pel tancament i la condici¨® econ¨°mica i social de cada ciutad¨¤. I, no obstant aix¨°, una vegada m¨¦s s'ha posat en evid¨¨ncia la capacitat d'adaptaci¨® dels humans. I enmig dels vaivens actuals fins i tot hi ha qui expressa malenconia respecte al gran tancament. Per la seva banda, la ci¨¨ncia ha exhibit poder amb la producci¨® en temps record de les vacunes, sense que hagi estat f¨¤cil la sincronitzaci¨® entre medicina, pol¨ªtica i ciutadania.

La segona fase ha estat la de la imprevisibilitat permanent: avui obro, dem¨¤ tanco, en la qual s'han instal¡¤lat els governs en un autoritarisme de la impot¨¨ncia, per demostrar que hi s¨®n. De sobte, obrien la m¨¤ perqu¨¨ eren conscients que la ciutadania necessitava respirar, per¨° l'alleujament acabava en frustraci¨®, en un abassegador joc de seq¨¹¨¨ncies en el qual ha resultat dif¨ªcil entendre el perqu¨¨ de cada decisi¨®. ?ltim episodi, aquesta setmana: a Catalunya, els que van obrir pista per a les vacances d'abril, tornen a tancar ara.

Al mig, l'estrena de les vacunes: per fi s'albirava el final del t¨²nel. Per¨° els governants, ansiosos com nosaltres, es van lliurar al carrusel de promeses, una nova font de frustraci¨®. Van entrar en joc la geopol¨ªtica i el negoci de les empreses farmac¨¨utiques i a Europa la van enxampar amb el lliri a la m¨¤. I, no obstant aix¨°, S¨¢nchez va i continua prometent milions de vacunes i calendaris de salvaci¨®.

El president anuncia la fi de l'estat d'alarma per al 9 de maig: ?Una estrat¨¨gia solvent ¨Cbasada en criteris cient¨ªfics¨C per posar fi gradualment a la situaci¨® d'excepci¨® i entrar en una nova fase de conviv¨¨ncia entre la vida social i un virus a la baixa; una promesa m¨¦s per alleujar moment¨¤niament el personal (preludi d'una nova frustraci¨®); o, simplement, un miserable moviment t¨¤ctic pensant en les eleccions de Madrid? Crec que cal posar fi a l'excepcionalitat com m¨¦s aviat millor i retornar la plenitud de drets als ciutadans, assumint que la prud¨¨ncia ¨¦s la virtut del que sap portar el risc al punt ¨°ptim. El joc d'obrir i tancar destrueix la confian?a amb els qui governen perqu¨¨ ¨¦s una incomprensible expressi¨® de falta de criteri. El que ning¨² es pot permetre ¨¦s una nova frivolitat, perqu¨¨ l'escalada de la frustraci¨® i del malestar seria imparable. S¨¢nchez, com Macron, posa data al principi del final d'aquest episodi. Realment, estan creades les condicions perqu¨¨ sigui sense retorn?