Urg¨¨ncies catalanes

Catalunya ha caigut des de fa una d¨¨cada en mans d¡¯una classe dirigent ben particular. Despr¨¦s d¡¯uns anys apressats en els quals calia posar data i l¨ªmits perqu¨¨ no era possible esperar ni un minut m¨¦s per resoldre el desafiament al qual ens havia sotm¨¨s la hist¨°ria, ara ens veiem instal¡¤lats en un perpetu apla?ament, un temps susp¨¨s, sense presses, sense govern, potser fins i tot amb repetici¨® electoral, a l¡¯espera ja sigui d¡¯un ¡°eixamplament de la base¡±, ja sigui de l¡¯oportunitat d¡¯un nou i improbable ¡°embat contra l¡¯Estat¡±, l¡¯expressi¨® de moda.

Paraules buides, sense relaci¨® amb les aut¨¨ntiques urg¨¨ncies visibles a qualsevol ciutad¨¤ que no estigui encegat. Just quan tenim pressa de deb¨°: aturar la pand¨¨mia abans de res, la reconstrucci¨® econ¨°mica a la vegada i sobretot la recuperaci¨® del prestigi de Catalunya i del funcionament de les seves institucions d¡¯autogovern, malmenades pels mateixos que havien estat encarregats de dirigir-les, desviats de les seves responsabilitats per tal d¡¯atendre les demandes sect¨¤ries i partidistes i els capricis de les seves utopies ideol¨°giques.

Cal evitar les trampes al solitari, el que m¨¦s saben fer els dirigents independentistes, amb Quim Torra al capdavant: l¡¯amnistia i l¡¯autodeterminaci¨® no s¨®n objectius que es puguin obtenir, ni tan sols s¨®n aut¨¨ntiques urg¨¨ncies, sin¨® les dues ¨²ltimes i m¨¦s perverses mentides que coronen l¡¯immens castell de mentides aixecat pacientment durant deu anys. Serveixen per desviar l¡¯atenci¨® respecte al desinter¨¨s i la ineptitud per governar de la sencera c¨²pula independentista. Pretenen, encara que no ho aconsegueixen, mantenir viu el que ja est¨¤ mort, el proc¨¦s i els seus variats i difunts fulls de rutes i falses institucions, incl¨°s el buit i in¨²til llegat de l¡¯1 d¡¯octubre, el cart¨®-pedra del consell de la rep¨²blica i la fantasmal casa de Waterloo.

L¡¯amnistia i l¡¯autodeterminaci¨® s¨®n els dos bra?os d¡¯una ruptura que no es produir¨¤, mers eufemismes per assenyalar la vict¨°ria somniada sobre l¡¯Estat constitucional espanyol. Talment fos possible culminar el proc¨¦s com si no s¡¯haguessin produ?t els actes unilaterals del 2017, per tant, amb l¡¯autoritzaci¨® impl¨ªcita a una repetici¨®, per part de la Generalitat o de qualsevol altre govern o entitat, i a la celebraci¨® a m¨¦s d¡¯un aut¨¨ntic refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® vinculant i autoritzat per les Corts espanyoles, com en els casos de les independ¨¨ncies com a conseq¨¹¨¨ncia de la descolonitzaci¨®.

Que molts ciutadans de bona fe combreguin amb les rodes de mol¨ª de dues mentides no les converteix en veritats. No ho serien encara que fossin majoria. De tota manera, les mentides no es formulen en el buit, les raons hi s¨®n. Passar p¨¤gina del Gran Disbarat, tamb¨¦ penalment, ¨¦s imprescindible per tal d¡¯escometre les urg¨¨ncies: la pand¨¨mia, la recuperaci¨® econ¨°mica i la revitalitzaci¨® de les institucions. Tamb¨¦ caldr¨¤, no pas ara, que la ciutadania catalana s¡¯expressi sobre un nou consens pol¨ªtic i institucional respecte al seu autogovern: el desastre de l¡¯Estatut del 2006 i de la sent¨¨ncia del Constitucional obliguen a portar a les urnes una f¨®rmula que curi i tanqui les ferides aleshores obertes. S¡¯ent¨¦n, per tant, la facilitat per les dues mentides: l¡¯amnistia i l¡¯autodeterminaci¨® s¨®n les propostes radicals i quim¨¨riques que expressen dues necessitats indefugibles, sabent que no hi ha possibilitat d¡¯obtenir-les i, per tant, amb la seguretat que el negoci i la festa del proc¨¦s seguir¨¤ en benefici dels qui en viuen i se n¡¯aprofiten.

La pressa ara ¨¦s tenir un govern que governi, que faci pol¨ªtica i no s¡¯entretingui enredant amb nous relats i amb la fantasia d¡¯uns in¨²tils invents institucionals. Sobretot, que digui la veritat als ciutadans. El proc¨¦s s¡¯ha acabat. No hi haur¨¤ amnistia, com a m¨¤xim indults. No hi haur¨¤ autodeterminaci¨®, si de cas una taula de negociaci¨® i unes reformes estatut¨¤ries i potser constitucionals que hauran d¡¯acabar passant per les urnes. Cal vacunar r¨¤pidament i amb efic¨¤cia. Cal invertir molt b¨¦ per recuperar el paper de Catalunya com a motor econ¨°mic espanyol. Cal que els ciutadans tornin a confiar en les institucions: el Parlament, el Govern, la seva policia, els seus mitjans de comunicaci¨®...

Cap programa tindria m¨¦s suport ara mateix al Parlament i entre la ciutadania. Fins i tot dins l¡¯independentisme. ?s el que Esquerra voldria si gos¨¦s, si no fos un partit tan subm¨ªs. ?s el que faria fins i tot el m¨®n postconvergent si les urnes no li haguessin pres la progenitura independentista. Nom¨¦s la CUP, amb la seva teatral puresa revolucionaria, t¨¦ tots els arguments per oposar-s¡¯hi, amb la for?a que li donen la seva hegemonia ideol¨°gica dins l¡¯independentisme i una capacitat de direcci¨® molt per sobre del seu pes electoral.

La CUP ¨¦s l¡¯organitzaci¨® que m¨¦s ha influ?t i menys ha pagat en repressi¨® sobre els seus dirigents, la que m¨¦s rendiments ha tret de l¡¯operaci¨® independentista i la que sembla m¨¦s disposada a seguir-ne traient, a costa, naturalment, de mantenir el desgovern a Catalunya i la inestabilitat a Espanya, que ¨¦s el que li interessa. El que no ¨¦s l¨°gic ¨¦s que la resta de l¡¯independentisme, especialment Esquerra Republicana, prefereixi mantenir-se sotmesa a la CUP a costa de la par¨¤lisi del pa¨ªs en lloc de treure les conclusions m¨¦s pr¨¤ctiques i assenyades dels resultats electorals.

Els resultats de les urnes permeten al menys dues f¨®rmules de govern, les dues amb Esquerra com a for?a central. Certament, ¨¦s dif¨ªcil esperar una mica de coratge c¨ªvic i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica dels que no n¡¯han demostrat gens fins ara. Res sembla m¨¦s normal que la llarga cadena d¡¯irresponsabilitats i frivolitats d¡¯aquests darrers deu anys torni a culminar ara amb una altra exhibici¨® de fr¨ªvola irresponsabilitat. Per¨° potser aquest cop els ciutadans de Catalunya ja no ho perdonaran.