Montserrat, 1938: hospital i impremta de l¡¯Ex¨¨rcit republic¨¤

¡°Els xuclall¨¤nties han marxat tots¡±, constata el mosso d¡¯esquadra. Han passat cinc setmanes des de l'al?ament feixista del 18 de juliol. La Generalitat ha confiscat el monestir de Montserrat, convidant a abandonar-lo els 160 monjos i escolans que l'habiten. ¡°Montserrat, feu inexpugnable, ja ¨¦s del poble¡±, titula el diari ?ltima Hora del 25 d'agost del 1936. ¡°Reivindicarem la muntanya de Catalunya i la convertirem en un gran centre cultural de gran atracci¨® tur¨ªstica¡±, assegura a la mateixa cap?alera Carles Gerhard, que la Generalitat ha nomenat poc abans, el 4 d'aquell mes, comissari conservador per vetllar pel dest¨ª del recinte i el seu contingut. Comen?aran dos anys i mig vertiginosos per a Montserrat, que es veur¨¤ transformat en hospital militar, biblioteca i impremta de l'Ex¨¨rcit republic¨¤.

Al cap de pocs dies de l'esclat del conflicte, 15 mossos van anar al monestir. ¡°Els frares es van lliurar de seguida; ja anaven de pais¨¤¡±, relata el mosso entrevistat pel reporter. Van lliurar ¡°pistoles antigues i algun sabre¡±, per¨° despr¨¦s van trobar caixes d'armes i municions llan?ats al barranc prop dels Degotalls. ¡°Si pugem dues hores m¨¦s tard, Montserrat hauria cremat pels quatre costats¡±, declara pensant en les possibles intervencions de grupuscles revolucionaris, mentre mostra els treballs de retirada de creus i passeja periodista i fot¨°graf per les depend¨¨ncies, entre les quals hi ha les ¡°senzilles i brutes¡±, del pare abat, on penja, en canvi, un greco. Tamb¨¦ es fixen en un retrat de Jaume de Borb¨® a cavall o en una vaixella amb els plats rivetats en or i els emblemes de la monarquia. ¡°Els frares estaven desolats, lamentaven el frac¨¤s del moviment feixista; l'abat estava assabentat del cop perqu¨¨ va dir al xofer de portar els monjos vells al monestir d'Andorra abans del 25 de juliol¡±, sost¨¦ el policia.

Sota el comandament de la Generalitat, l'Escolania, ¡°senzillament infecta, bruta¡±, descriuen, volen convertir-la en Col¨°nia Escolar Permanent. Els mossos viuen al recinte, com diverses de les fam¨ªlies que s'encarreguen del manteniment del centre, entre les quals hi ha la del mateix Gerhard, que hi ¨¦s amb els seus fills i tamb¨¦ amb el seu germ¨¤, el m¨²sic Robert Gerhard. Ho demostren les fotos que conformen la primera part de la mostra Impremta i biblioteca a l¡¯Hospital Militar de Montserrat (1938-1939), que aquesta setmana encara es pot veure a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

Entre la documentaci¨®, a m¨¦s de fotografies i llibres que narren les vicissituds del monestir durant la Guerra Civil, hi ha l'autoritzaci¨® del Comit¨¨ Central de les Mil¨ªcies Antifeixistes per la qual es permet a Carles Gerhard ¡°circular lliurement per tot el territori amb armes i usant qualsevol mitj¨¤ de comunicaci¨®¡±. O un impagable certificat, del 15 de juliol del 1937, per al germ¨¤ Gabi Areso, que, per fer de porter, cobra 56 pessetes setmanals. L'¡°empresa on treballa¡±: ¡°Comissaria de la Generalitat¡±, diu el paper.

La vida de la zona i del monestir, com la mateixa guerra, es complica a partir del 1938, quan el recinte es converteix en hospital militar de l'Ex¨¨rcit de l'Est, malgrat l'oposici¨® de Gerhard. Un requeriment del ministeri de Defensa Nacional del 15 d'abril del 1938 insta a acabar de fer l'equipament: ¡°?s urgent¨ªssim l'engegada definitiva d'aquest hospital en la seva m¨¤xima capacitat¡±. Ocupar¨¤ l'emblem¨¤tic edifici de la Nostra Senyora del recinte i ser¨¤ coneguda com la Cl¨ªnica Z, batejada aix¨ª perqu¨¨ era l'¨²ltima on anaven a parar els soldats per recuperar-se, i que va arribar a acollir fins a 3.000 soldats convalescents.

Fabricar el paper

Amb les tropes, com a soldat d'un XI¨¨ Cos de l'Ex¨¨rcit de l'Est amb notable activitat en propaganda pol¨ªtica, arriba a Montserrat el poeta de la Generaci¨® del 27 Manuel Altolaguirre. El majestu¨®s taller d'impremta, nascut el 1499, que els monjos havien deixat (¡°un dels millors de Catalunya¡±, segons Altolaguirre), va despertar la seva passi¨®. All¨¤, en un sobri per¨° elegant bicolor negre i vermell, editar¨¤ Espa?a en el coraz¨®n. Himno a las glorias del pueblo en la guerra, de Pablo Neruda, amb un primer tiratge de 500 exemplars, numerats. El n¨²mero cinc ¨¦s el que s'exposa a la mostra, al costat del Cancionero menor para los combatientes (1936-1938), d'Emilio Prados, i Espa?a, aparta de m¨ª este c¨¢liz, de C¨¦sar Vallejo, la silueta del qual signa Picasso el 9 de juny del 1938.

¡°Soldats de la Rep¨²blica van fabricar el paper, van compondre el text i van moure les m¨¤quines¡±, diu el peu d'impremta. ¡°?s la primera vegada que en una exposici¨® es mostren els tres junts¡±, destaca ?ngels Rius, comiss¨¤ria de la mostra i directora de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que ha col¡¤laborat en l'exposici¨®. Rius ja fa tres anys que estudia aquest episodi, que ben aviat convertir¨¤ en llibre. A banda d'aquests tres t¨ªtols, avui considerats rares edicions de bibli¨°fil, tamb¨¦ en aquella impremta, segons Rius, es va confeccionar Los Lunes de El Combatiente. Hoja semanal de literatura, suplement cultural del diari de la unitat.

La Cl¨ªnica Z tenia una modesta biblioteca, amb 300 exemplars, de la xarxa de les Mil¨ªcies de Cultura, creada pel Ministeri d'Instrucci¨® P¨²blica de la Rep¨²blica, per¨° alimentada tamb¨¦ pel Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat: col¡¤laboraven sovint. ¡°Quan els monjos van recuperar el monestir van trobar aquests llibres, que no es van unir a la seva biblioteca, per¨° tampoc es van eliminar¡±, fixa Rius. Ara s'han estudiat i incorporat en una col¡¤lecci¨® especial. S¨®n peces gaireb¨¦ ¨²niques: ¡°No hi ha cap biblioteca que tingui llibres dels dos sistemes de lectura¡±, recorda.

Amb la retirada precipitada el gener del 1939 (el dia 10 encara sortien de la impremta montserratina els 1.500 exemplars, a una sola tinta, de la segona edici¨® d'Espa?a en el coraz¨®n) i la vict¨°ria de Franco, les lectures dels soldats republicans van desapar¨¨ixer. Una mirada ideol¨°gica als t¨ªtols exposats de la biblioteca de l'hospital, ho explica: El contrato social, de Rousseau; La vida de Puchkin (sic); Miseria y trabajos. Ganando el pan, de Gorki, Palabras de un rebelde, de Kropotkin¡­, tots entre el comunisme i l'anarquisme i m¨¦s de la meitat, de sociologia i pol¨ªtica. Una fitxa de pr¨¦stec del convalescent soldat Cruells demostra que, en 15 dies d'entre agost i setembre del 1938, va devorar el llibre Cr¨ªtica religiosa de Voltaire. Es trigarien 40 anys per poder tornar a sanar-se aix¨ª de cos i esperit.