M¨¦s catal¨¤ a Perpiny¨¤ que a Fraga

El proppassat dia 8 saltava la sorpresa a Par¨ªs. Poc s¡¯ho pensava Llu¨ªs XIV, quan va prohibir el catal¨¤ l¡¯any 1700, que els hereus de la seva concepci¨® de l¡¯Estat tirarien endavant, contra tot pron¨°stic, l¡¯anomenada llei de protecci¨® patrimonial de les lleng¨¹es regionals, tota una impugnaci¨® de la tradici¨® jacobina que pretenia, sense subterfugis ni dissimulacions, exterminar la diversitat ling¨¹¨ªstica. Tenint en compte que sempre s¡¯ha posat Fran?a com a exemple d¡¯Estat ling¨¹icida, i que davant d¡¯aquest model les regles de joc determinades per la Constituci¨® espanyola semblen una mena d¡¯Arc¨¤dia del reconeixement de la diversitat, caldr¨¤ veure ara si estem tan b¨¦ com ens deien i si tenim motius per estar agra?ts.

M¨¢s informaci¨®n

Els entrebancs del catal¨¤ a l¡¯escola als territoris on es parla

Fran?a, parlar i ser

Manuel Valls: ¡°Vaig aprendre catal¨¤ abans que espanyol i franc¨¨s¡±

Deia que saltava la sorpresa perqu¨¨ no tenim el costum de seguir al detall la pol¨ªtica francesa, per¨° de fet fa temps que a l¡¯Hex¨¤gon es fan passes per atorgar a les lleng¨¹es el reconeixement que no els han donat mai. Tot arrenca el 2008, quan la reforma constitucional va donar a les lleng¨¹es regionals la categoria de patrimoni de Fran?a. A partir d¡¯aqu¨ª, i en desplegament del nou precepte constitucional, el 2013 es va establir l¡¯opci¨® de l¡¯ensenyament biling¨¹e en franc¨¨s i llengua regional, que a m¨¦s a m¨¦s havia de ser fomentat. El 2016 es va incloure al codi penal la consideraci¨® de discriminaci¨® en cas que aquesta tingu¨¦s per objecte una llengua diferent del franc¨¨s. El 2017 es va anul¡¤lar una ordre dels temps de la Revoluci¨® que prohibia els registres civils biling¨¹es. I el 2019 es va instaurar per llei l¡¯ajuda als estudiants d¡¯escoles privades i concertades que s¡¯havien de despla?ar del seu municipi per estudiar en una escola on s¡¯impart¨ªs la llengua regional. ?s cert que s¨®n canvis molt petits, per¨° s¨®n tamb¨¦ in¨¨dits i possiblement irreversibles.

La nova llei, impulsada pel diputat bret¨® Paul Molac, ha tingut un cam¨ª complicat. La primera versi¨® del text va ser esmenada per l¡¯Assemblea Nacional, que la va enviar al Senat, el qual va restituir bona part de les esmenes ¡ªespecialment les relatives a l¡¯ensenyament¡ª i la va retornar a l¡¯Assemblea. En segona votaci¨® doncs, el text es va aprovar finalment per una majoria ampl¨ªssima de 247 vots a 76, una pallissa, cosa que nom¨¦s s¡¯explica pel trencament de la disciplina de vot dels diputats regionals dels partits majoritaris, especialment el de Macron. Vet aqu¨ª la clau de tot plegat: els diputats de zones diferents fent pinya per obtenir un reconeixement conjunt.

La mesura estrella de la nova llei ¨¦s ni m¨¦s ni menys que la inclusi¨® de l¡¯opci¨® immersiva en el sistema educatiu p¨²blic, fins ara limitada a escoles privades. Les fam¨ªlies, per tant, tindran tres opcions: escola en franc¨¨s, biling¨¹e i en llengua regional. Tamb¨¦ s¡¯obliga els municipis sense escoles biling¨¹es a assumir les despeses de despla?ament dels alumnes que optin per aquest sistema. I finalment es generalitza la pres¨¨ncia de la llengua regional com a optativa a tota l¡¯escolaritzaci¨®, de manera que un alumne que tri? l¡¯ensenyament en franc¨¨s podr¨¤ igualment cursar en algun moment una altra llengua. Aix¨ª mateix, la nova llei permetr¨¤ estendre la senyalitzaci¨® biling¨¹e i la comunicaci¨® institucional en les dues lleng¨¹es. Tamb¨¦ s¡¯admetran en el registre civil els usos ortogr¨¤fics particulars, com ara la ela geminada del catal¨¤ o la enya del basc i el bret¨®.

Tampoc ¨¦s que, amb la nova llei, n¡¯hi hagi per tirar coets: les novetats no s¡¯acosten ni de lluny a la cooficialitat. Per¨° val a dir que, ara mateix, l¡¯Estat franc¨¨s ja protegeix m¨¦s el catal¨¤ que no pas l¡¯Estat espanyol. Malgrat el que s¡¯ha dit sempre, Espanya no assumeix la seva diversitat ling¨¹¨ªstica com a tal; en tot cas, el que fa ¨¦s acceptar la cooficialitat que determinin els Estatuts (art. 3.2 CE), cosa que deixa les lleng¨¹es a merc¨¨ dels corrents pol¨ªtics: ¨¦s perfectament constitucional que una llengua pr¨°pia no sigui cooficial si aix¨ª no ho vol un parlament auton¨°mic (el cas de l¡¯asturi¨¤), com seria del tot constitucional si una autonomia suprim¨ªs la cooficialitat. L¡¯Estat ni s¡¯immutaria en el seu monoling¨¹isme en castell¨¤. Sempre ens han posat al davant el mirall franc¨¨s a fi de consentir l¡¯arranjament espanyol, per¨° el cert ¨¦s que, a partir d¡¯ara, est¨¤ m¨¦s protegida la llengua catalana a la Catalunya del Nord que no pas a la Franja de Ponent.