El tremolor de Messi

A Leo Messi li costa parlar amb la premsa i encara m¨¦s donar entrevistes, sobretot a la premsa escrita, tant hi fa que sigui a Barcelona com a l¡¯Argentina. Una de les que m¨¦s recordo ¨¦s la que li va fer Luis Mart¨ªn i a la qual vaig assistir sobretot com a espectador, perqu¨¨ jo no sabia qu¨¨ preguntar ni com guanyar-me el jugador en aquella trobada celebrada a quarts de nou del mat¨ª a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Lu se¡¯l va fer seu a partir d¡¯un grapat de fotografies que l¡¯argent¨ª comentava a mesura que anaven passant per les seves mans despr¨¦s de ser molt ben triades per un dels millors entrevistadors i reporters que hi ha en aquest pa¨ªs i que darrerament ha fet vida entre Manchester i Barcelona.

M¨¢s informaci¨®n

La mare que va parir Messi

¡°Messi ¨¦s massa bo¡±

Ni s¡¯havia perdut res ni s¡¯ha guanyat tot al Bar?a

Aleshores em vaig adonar que possiblement la millor biografia de Messi es far¨¤ a partir d¡¯imatges m¨¦s que no pas de relats grandiloq¨¹ents, de manera que cadasc¨² podr¨¤ recordar tamb¨¦ qu¨¨ feia durant aquell partit en qu¨¨ el davanter blaugrana va quedar immortalitzat en un retrat per un gol o per una celebraci¨® famosa, com la del 6-1 al PSG. L¡¯¨¤lbum inclour¨¤ de ben segur el seguit de visites de Messi al Bernab¨¦u. Impossible oblidar la nit en qu¨¨ va mostrar la samarreta blaugrana al p¨²blic madridista o el dia que va estavellar la pilota contra les tanques publicit¨¤ries, per no parlar de la seva carrera per celebrar el gol maradoni¨¤ que va suposar el 0-2 a l¡¯anada de la semifinal de la Champions 2011.

Molt m¨¦s sorprenent i colpidora ha estat en canvi la fotografia en qu¨¨ se¡¯l veu xop i tremolant de fred per despr¨¦s agafar-se els pantalons amb les mans, com si la tempesta que va caure dissabte a Valdebebas l¡¯hagu¨¦s espantat m¨¦s que no pas la defensa del Madrid. Messi no va marcar cap gol i el Bar?a va perdre per 2-1 despr¨¦s de reclamar un penal de Mendy a Braithwaite i de protestar a l¡¯¨¤rbitre per descomptar nom¨¦s quatre minuts quan se n¡¯havien perdut de set a nou si es compten les p¨¨rdues de temps de Courtois. Piqu¨¦ va esperar el col¡¤legiat per dir-li de tot menys bonic, Koeman es va enrabiar contra el VAR i Messi es va fer foned¨ªs com si li hagu¨¦s caigut un llamp a Madrid.

Les queixes van evocar els temps del victimisme, quan les derrotes sempre tenien justificaci¨®, actitud que semblava oblidada i que va corregir el president Laporta quan no va fer cap menci¨® a l¡¯arbitratge despr¨¦s del 2-1. Molt sovint el Madrid ha viscut m¨¦s de la por que provoca en els seus rivals que del seu futbol, de manera que se¡¯l presenta com un adversari impossible de v¨¨ncer perqu¨¨ tot juga al seu favor, ara tamb¨¦ el videoarbitratge i l¡¯historial del col¡¤legiat Gil Manzano. Mal assumpte quan el Madrid genera p¨¤nic, perqu¨¨ aleshores els rivals es paralitzen, impotents al camp i actius a la sala de premsa, sense capacitat d¡¯autocr¨ªtica, imprescindible per poder tornar a guanyar a Valdebebas o al Bernab¨¦u.

Les queixes van evocar els temps del victimisme, quan les derrotes sempre tenien justificaci¨®

El context ha abonat ara precisament les murmuracions sobre Messi. La fotografia ha perm¨¨s especular i comentar entre aficionats i periodistes sobre si tremolava de por, de fred o de r¨¤bia despr¨¦s d¡¯un partit que podia ser precisament el darrer que jugava com a blaugrana al camp del Madrid. La derrota genera m¨¦s literatura fins i tot que la vict¨°ria, sobretot quan el protagonista calla i ja no es posen peus de foto a les imatges: en el cas de Messi, ¨¦s tan transparent que s¡¯explica sempre sense necessitat de paraules a partir de l¡¯¨¤lbum de fotografies que va recopilant Lu Mart¨ªn.