Cultura populista

Tom¨¤s Llorens, que ¨¦s un dels millors historiadors d'art espanyols, si no el millor, ha escrit fa poc un article titulat Cultura o circenses. Mentre que el terme cultura prov¨¦ del llat¨ª colere ¡ªconrear¡ª i significa ¡°educaci¨®¡±, les circenses de la Roma imperial eren espectacles que s'oferien als circs per entretenir, i aix¨ª neutralitzar ¡ªafegeix Llorens¡ª la poblaci¨®. Substitu?da la modernitat per la postmodernitat, escriu Llorens que les ¡°circenses¡± s¨®n un exemple omnipresent en els nostres dies.

M'ha agradat molt el terme, que es podria aplicar a la degradaci¨® que viuen els museus i les exposicions de Barcelona des de fa uns anys. Ara l'Ajuntament vol fer ¡°exposicions de qualitat internacional¡± i ha demanat a l'empresa Arthemisia de Mil¨¤, que organitza exposicions ¡°clau en m¨¤¡±, una primera programaci¨® amb els noms d'Escher, Chagall, Monet i potser Botero. Permeteu-me la cruesa, per¨° s¨®n exposicions f¨¤cils i per a un p¨²blic massiu (el que pretenen els pol¨ªtics), per¨° que jo anomenaria t¨ªpiques per a una ciutat de prov¨ªncies. Encara que rectifico, perqu¨¨ tamb¨¦ s¨®n ciutats de prov¨ªncies Bilbao i M¨¤laga i des de fa uns anys tenen magn¨ªfiques programacions art¨ªstiques, superiors en originalitat i professionalitat a les nostres.

Elena Vozmediano va estudiar en el seu moment (El Cultural d'El Mundo, 2 de febrer del 2017) aquesta empresa, proporcionant amb detall moltes dades econ¨°miques, ja que Escher s'havia d'exposar a Madrid. ?s cert que Arthemisia ha fet bones exposicions (com la que vaig veure de la magn¨ªfica col¡¤lecci¨® de surrealisme d'Arturo Schwarz al Palau Gaviria madrileny), per¨° de les seves operacions comercials se'n deriven moltes llums i ombres.

Quan l'exposici¨® Chagall es va portar a Cat¨¤nia, per exemple, l'Ajuntament va preguntar quina quantitat s'enduria la ciutat dels abundants beneficis de la mostra. Al final es va acordar una suma de 60.000 euros i un 10% de taquilla (em baso en les dades d'Elena Vozmediano, que les demana a cada instituci¨®). Esperem que a Barcelona tamb¨¦ s'obtinguin diners i no deixin passar ximpleries com les d'una despesa de 300.000 euros nom¨¦s en publicitat, com va passar a la ciutat de Treviso.

Aquest model ¨¦s molt semblant al que des de fa anys est¨¤ portant la Fundaci¨® La Caixa a CaixaForum, amb una programaci¨® que est¨¤ molt lluny de la que v¨¨iem al Palau Macaya. Amb alguna excepci¨® ressenyable, la majoria de les dedicades a l'art mostren cinc o sis obres de qualitat muse¨ªstica? i s'emplenen amb altres de qualitat m¨¦s que mitjana.

Als professionals del sector no se'ns passa per alt que aquestes derives destrueixen el teixit curatorial local. Als m¨¦s grans de 60 anys ens anomenen s¨¨niors i ja ens donen per morts en vida i sobre aix¨° us explicar¨¦ una an¨¨cdota. A un col¡¤lega, magn¨ªfic comissari, un museu li va demanar un informe sobre com millorar els errors i les mancances de la instituci¨®, gaireb¨¦ assegurant-li la pla?a de director que havia de sortir de seguida. El meu amic es va esfor?ar com sol fer-ho, el museu va incorporar totes les seves idees i li van donar la pla?a a alg¨² altre. ¡°?s que no volem savis, volem gent jove que treballi¡±, li van dir. ?s a dir, no volem idees, volem joves a qui pagarem poc i no ens portaran cap problema.

I per fi hi ha la casa de Julio Mu?oz Ramonet, que, segons la premsa, ¡°explicar¨¤ el col¡¤leccionisme del segle XX¡±. ?s cert que l'empresari que havia fet fortuna amb l'estraperlo va comprar moltes obres a R¨®mulo Bosch i Catarineu, on hi havia obres de grans pintors, per¨° encara que el mar? del 2020 es van recuperar 474 obres, encara falta per recuperar les millors peces. Per sort els especialistes les estan inventariant per¨° si no es troben les grans obres, que potser no arribaran mai, per qu¨¨ plantejar aquesta despesa en un projecte que no sembla sostenible? Segons explica la premsa, l'equipament ¡°naixer¨¤ amb una visi¨® internacional¡± (una altra vegada aix¨° d'internacional!) i ¡°pret¨¦n ser un punt de trobada de la cultura, l'art i la ci¨¨ncia (amb llocs per a la recerca, afegeixen), a m¨¦s de ¡°generar activitats de barri¡±. Ja m'estic imaginant en una habitaci¨® els vellets del barri fent treballs manuals, en una altra un cient¨ªfic amb el seu microscopi i en una altra una exposici¨® d'obra gr¨¤fica. Francament, la frase m'ha recordat el 13 Rue del Percebe, fam¨®s c¨°mic dels anys seixanta. Espero que aclareixin una mica les idees.