Una enorme galeria, element principal del projecte guanyador per ampliar el Macba

Des que el Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba) es va plantejar la seva ampliaci¨® fins ara han passat set anys, la majoria presidits per la pol¨¨mica, sobretot despr¨¦s que el 2014 l¡¯Ajuntament, que havia cedit la capella de la Miseric¨°rdia per cr¨¦ixer, va tornar a oferir-la el 2018 perqu¨¨ s¡¯hi ressitu¨¦s el CAP Raval Nord, cosa que va desencadenar una batalla entre cultura i salut. Per¨° tot aix¨° ja ¨¦s passat i el museu mira cap al futur. Sobretot ara que ja es coneix el projecte guanyador que permetr¨¤ ampliar el museu i ordenar el seu entorn a la ve?na pla?a dels ?ngels. Aquest dimecres, el consell general del Macba, m¨¤xim ¨°rgan de govern del museu, ha anunciat que l'equip format pels catalans Harquitectes i els su?ssos Christ & Gantenbein dur¨¤ a terme aquesta ampliaci¨®, que es preveu inaugurar a finals del 2023. La proposta ¨Cque servir¨¤ per guanyar 3.000 metres quadrats per al museu, reordenar¨¤ tots els seus espais i canviar¨¤ tot el funcionament del centre¨C s'ha imposat ¡°per ¨¤mplia majoria¡± als altres quatre projectes finalistes.

L¡¯element m¨¦s destacat de la proposta guanyadora no ¨¦s el nou cub que es construir¨¤ en una de les cantonades de la pla?a dels ?ngels, sin¨® l'enorme fa?ana de contraforts creats en maons-cer¨¤mics que recorrer¨¤ el lateral del Convent dels ?ngels, que unificar¨¤ la fa?ana del nou edifici amb les antigues construccions i dialogar¨¤, cara a cara, amb el cub blanc que va crear Richard Meier el 1995 per al museu. Segons el jurat format per 21 experts independents, era la proposta que millor solucionava la relaci¨® entre les diferents edificacions existents al voltant de la pla?a. ¡°Una proposta que resol amb netedat el di¨¤leg a diferents escales: amb el barri, amb la ciutat i amb el museu¡±, asseguren.

La decisi¨® del jurat l¡¯han donat a con¨¨ixer els responsables de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, i de Catalunya, ?ngels Ponsa, aix¨ª com la presidenta de la Fundaci¨® Macba, Ainhoa Grandes, i la subdirectora de museus del Ministeri de Cultura.

Els arquitectes guanyadors defineixen el seu treball com ¡°una sintaxi amb el lloc¡±, ja que integra l'edifici dels contraforts que van crear Clotet-Paricio als anys vuitanta i la fa?ana de l'antic convent, en comptes de dur a terme una proposta exempta i diferent amb l'entorn. Segons el seu parer, la dificultat d'intervenir al costat d¡¯un edifici patrimonial, m¨¦s que un ¡°problema¡± o un ¡°peatge¡±, ¨¦s una ¡°virtut¡±. Per aix¨°, els ¡°elements patrimonials preexistents s¨®n part essencial de la proposta i del (nou) museu¡±. El seu projecte passa per potenciar la capella, l¡¯absis de l¡¯esgl¨¦sia i la fa?ana g¨°tica de l'antic convent, que quan s'inaugurin seran ¡°punts centrals i, sobretot, caracter¨ªstics del nou museu¡±.

A partir de la seva inauguraci¨® l'element central del museu ser¨¤ la capella renaixentista del Convent, un espai de lliure acc¨¦s i obert a tota la ciutadania, on s'instal¡¤lar¨¤ l'atenci¨® i el control d'acc¨¦s i donar¨¤ inici la visita, que continuar¨¤ al Convent i el nou espai constru?t. L'entrada, situada davant del carrer Elisabets, permetr¨¤ recollir el flux de visitants que arribi des de la Rambla.

La nova galeria de contraforts amaga tamb¨¦ el nou cub creat amb tres sales d'exposicions temporals de 30 metres per 12 i sis d'altura; i tamb¨¦ un pati interior en el qual es podr¨¤ veure l'absis de l'esgl¨¦sia i la fa?ana de l'antic convent. La galeria formalitza tamb¨¦ una coberta que es converteix en un nou espai capa? d¡¯acollir tota mena d¡¯activitats p¨²bliques a l'aire lliure i proporciona una vista ins¨°lita de la fa?ana de l'edifici de Meier.

El projecte guanyador tamb¨¦ preveu unir mitjan?ant un passad¨ªs muse?tzat l¡¯ampliaci¨® amb l'edifici de Meier. A fora, a l'exterior, la uni¨® tamb¨¦ ser¨¤ visual, ja que els contraforts de la galeria tindran una cara blanca (la que mira a l'est) en la qual hi haur¨¤ inscripcions din¨¤miques mitjan?ant llums LED a les juntes dels maons. Segons l'equip d'arquitectes, a partir de la seva ampliaci¨® ¡°el nou Macba ser¨¤ un conjunt cultural i muse¨ªstic coherent capa? d'oferir una cultura molt variada; un conglomerat constitu?t per diverses parts, per¨° concebut com una ¨²nica infraestructura¡±. Segons la proposta, el museu deixar¨¤ ¡°de ser un museu que s'imposa i passar¨¤ a ser un museu que participa i interacciona amb l¡¯espai p¨²blic¡±.

Per dur a terme les obres el Macba disposa d¡¯11 milions d'euros, que aporten a parts iguals les tres administracions: l¡¯Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri (3,3 milions cadascuna), mentre que la Fundaci¨® Macba, que fins ara adquiria obra dins del consorci, hi aportar¨¤, de manera excepcional, 1,5 milions d'euros. A finals d'aquest any estar¨¤ a punt el projecte executiu. Les obres es licitaran a principis del 2022 i, despr¨¦s de 18 mesos d'obres, es preveu que es pugui inaugurar a finals del 2023.

Harquitectes ¨¦s un estudi fundat l'any 2000 situat a Sabadell que est¨¤ dirigit per quatre joves arquitectes associats: David Lorente Ib¨¢?ez (Granollers, 1972), Josep Ricart Ulldemolins (Cerdanyola del Vall¨¨s, 1973), Xavier Ros Maj¨® (Sabadell, 1972) i Roger Tud¨® Gal¨ª (Terrassa, 1973). Entre els seus treballs m¨¦s destacats hi ha la rehabilitaci¨® de Cristalleries Planell i de la Lleialtat Santsenca, a Barcelona, i el Centre de Recerca ICTA-ICP, al Campus de Bellaterra de la UAB. Actualment treballen en la recuperaci¨® del Teatre Arnau i l'antiga B¨°bila de la Teixonera, tamb¨¦ a Barcelona. Per la seva banda, Christ & Gantenbein ¨¦s un estudi internacional fundat el 1998 per Emanuel Christ (1970) i Christoph Gantenbein (1971), amb seu a Basilea (Su?ssa), que actualment t¨¦ un equip d'uns 80 arquitectes. Entre els seus projectes m¨¦s destacats hi ha la transformaci¨® del Museu Nacional Su¨ªs de Zuric (2016) i l'ampliaci¨® del Kunstmuseum de Basilea (2016).