L¡¯estad¨ªstica en l¡¯era biopol¨ªtica

El perill ¨¦s una experi¨¨ncia, el risc ¨¦s una estad¨ªstica. Passem d'aquesta manera del reconeixement a les persones, en la seva peculiar i irrepetible condici¨®, a la seva diluci¨® en la simplicitat de les dades. I de fet des que va comen?ar la pand¨¨mia hem parlat molt m¨¦s de xifres (que ens descriuen en abstracte l'estat del cos social ent¨¨s com un tot d'agregats humans) que no pas de les viv¨¨ncies de cadascuna de les v¨ªctimes del virus. I hem vist com les persones morien en solitud (nom¨¦s atenuada per l'empatia dels sanitaris) i sense dret al comiat. En la societat de l'algoritme, milers de persones han marxat m¨¦s an¨°nimament que mai, n¨²meros que s'inscriuen di¨¤riament en l'estad¨ªstica. No hi ha lloc ni tan sols per als rituals: aquestes formes ret¨°riques que la humanitat ha inventat per fer suportable la seva condici¨® contingent. I perqu¨¨ els qui es queden puguin elaborar la p¨¨rdua en companyia.

La trag¨¨dia es fa abstracta. I aix¨° no fa m¨¦s que refor?ar la por. Els mitjans de comunicaci¨® obren cada dia amb xifres i taxes de morts, de contagiats i d'ingressats. Una allau tan aclaparadora com incontestable. L'¨¤nsia de seguretat fa que traslladem tota la confian?a a la ci¨¨ncia. I la pol¨ªtica ¨¦s la primera que se situa a remolc, per covardia, perqu¨¨ se sent sense autoritat per guanyar-se la confian?a de la ciutadania. El que digui la ci¨¨ncia. I d'aqu¨ª arrenca la gran confusi¨®, que en el fons nom¨¦s ¨¦s la constataci¨® d'unes tend¨¨ncies que ja es donaven abans de la pand¨¨mia per¨° que aquesta ha posat en evid¨¨ncia.

Ser¨¤ la humanitat capa? d'aprendre la lli?¨® o hi sucumbirem? Qu¨¨ ¨¦s el que ens ha sorpr¨¨s? Una cosa que a cavall del proc¨¦s tecnol¨°gic vol¨ªem oblidar: la nostra vulnerabilitat. Est¨¤vem en un temps en qu¨¨ certs discursos posthumanistes fins i tot ens parlaven sobre la superaci¨® dels l¨ªmits de la nostra esp¨¨cie i rondava l'inquietant mite del superhome. La pand¨¨mia ens ha recordat que la vida i la mort formen part d'un mateix, breu i ¨²nic trajecte. I tenim dret a viure'l. Deia Judith Butler que nom¨¦s des de la vulnerabilitat la humanitat podria construir una cosa m¨ªnimament s¨°lida. Sembla que en aquest inquietant present continu en qu¨¨ habitem des que la globalitzaci¨® es va disparar hem perdut sentit de l'experi¨¨ncia i de la mem¨°ria i, com deia Elias Canetti, quan aix¨° passa la humanitat queda indefensa.

El desconcert va esclatar quan la pand¨¨mia va arribar al primer m¨®n i l'estad¨ªstica va acaparar l'horitz¨®, i va generar, paradoxalment, una dosi creixent de p¨¤nic i de desconcert. El rid¨ªcul ha arribat amb les vacunes: unes xifres infinitesimals sobre els efectes negatius han provocat frustraci¨® i rebuig. L'apogeu de les estad¨ªstiques obliga a preguntar-se algunes coses, que tenen a veure, per descomptat, amb el poder i les hegemonies. El llustre que donen les xifres no les allibera de sospita. Dues preguntes gaireb¨¦ ret¨°riques: per qu¨¨ en aquesta pand¨¨mia han aconseguit la notorietat i l'omnipres¨¨ncia que no tenen en altres crisis sanit¨¤ries de contagis massius, amb percentatges de morts fins i tot m¨¦s alts? Per qu¨¨ percentatges rid¨ªculs dels efectes no desitjats de les vacunes s'airegen de tal manera que generen rebutjos innecessaris i provoquen interrupcions en el proc¨¦s? El poder de l'estad¨ªstica s'encalla als territoris procel¡¤losos on es creuen interessos econ¨°mics i pugnes geopol¨ªtiques. Una caricatura de l'estat actual d'una humanitat que no aconsegueix constituir-se com a tal.

La ci¨¨ncia ha complert el seu primer deure: les vacunes han arribat en un temps r¨¨cord. Per¨° la pol¨ªtica s'ha penjat de la ci¨¨ncia. I ens ha aclaparat amb la seva impot¨¨ncia. Pot ser que la urg¨¨ncia hagi impedit la deliberaci¨®. Per¨° el recurs permanent a la coartada cient¨ªfica no fa m¨¦s que confirmar que la biopol¨ªtica configura les societats actuals, muntades sobre la por i el control que, elevat a estad¨ªstica, ens converteix simplement en n¨²meros. I en la seva feblesa, la pol¨ªtica no ha trobat altra resposta que un autoritarisme desconcertant. Amb mesures contradict¨°ries, avan?os i reculades que fan dubtar de la necessitat del que s'ha fet. La pregunta ¨¦s: aquesta resposta autorit¨¤ria ¨¦s realment una excepci¨® o ¨¦s una indici de cap on va el futur? Pot subsistir la democr¨¤cia quan vius i morts s¨®n tractats com una dada estad¨ªstica? Si la religi¨® ¨¦s el conjunt de pautes assumides per una societat determinada, avui ¨¦s la biopol¨ªtica.