Imitant Dinamarca
Sigui quin sigui el paper final del Consell per la Rep¨²blica, en els ¨¤mbits de la transici¨® energ¨¨tica i fiscalitat tenim dos possibles esculls "de pa¨ªs" i ser¨¤ molt interessant comprovar com es tracten en el pacte d'ERC i JxCat
Dilluns passat, 12 d'abril, la portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Vilalta, va declarar en roda de premsa que no hi ha cap escull insalvable ("ni un") que pugui evitar el pacte de govern amb Junts per Catalunya. Pocs minuts despr¨¦s, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, va explicar en una altra roda de premsa que el seu partit tampoc no veu esculls d'aquesta categoria. Aix¨° ¨¦s el que diuen a l'un¨ªson les portaveus d'ambdues formacions, per¨° vistes les dificultats per crear un acord, ¨¦s inevitable pensar que en aquest assumpte hi deu haver escull encl¨°s.
En les primeres setmanes despr¨¦s de les eleccions el focus es va situar en l'estrat¨¨gia independentista i, m¨¦s concretament, en el paper que havia de tenir (o no) el Consell per la Rep¨²blica en aquesta nova etapa del proc¨¦s, una vegada superat el llindar ¨Cencara que sigui fam¨¨licament¨C del 50% dels vots. Sense perjudici de la import¨¤ncia d'aquesta q¨¹esti¨®, potser el focus estava en el lloc equivocat i la veritat ¨¦s que hi ha temes d'altra naturalesa que estan diferint m¨¦s del compte la incorporaci¨® de JxCat a la proposta d'acord ja signada pels republicans amb la CUP.
Una de les coses m¨¦s sorprenents de l'acord ERC-CUP ¨¦s la "morat¨°ria" de grans instal¡¤lacions previstes pel Decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica i l'impuls a les energies renovables. Al seu dia, el decret va rebre el suport d'ERC, JxCat, PSC, Ciutadans i Comuns, per¨° sembla que en el seu esfor? per pactar amb els cupaires abans de fer-ho amb Junts, ERC s'ho ha pensat dues vegades, decisi¨® que previsiblement ha irritat els seus prospectius socis de govern. El mateix dia 12, el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Dami¨¤ Calvet, va oferir la seva contribuci¨® a les negociacions en forma d'article publicat a La Vanguardia (El futur energ¨¨tic de Catalunya), en el qual recordava que amb el decret s'havia apostat per una implantaci¨® accelerada de projectes e¨°lics i fotovoltaics i deia amb totes les lletres que Catalunya no es pot permetre "morat¨°ries ni derogacions".
Alguna cosa estranya passa a Catalunya amb les energies renovables, que en determinats ambients sembla que tenen m¨¦s detractors (i m¨¦s combatius) dels que ha tingut mai l'energia nuclear. En els anys ¨¤lgids del proc¨¦s, tant Artur Mas com Carles Puigdemont es van referir a Dinamarca com un dels models que la Catalunya independent podria emular. En aquest ¨¤mbit, per¨°, la imitaci¨® no va gaire ben encaminada: malgrat el que pugui semblar, a Catalunya el nombre de parcs e¨°lics i d'aerogeneradors ¨¦s raqu¨ªtic, mentre que a la petita Dinamarca hi ha m¨¦s molins de vent que en tot el Regne Unit, un pa¨ªs 6 vegades m¨¦s gran.
Un altre possible escull en la taula negociadora tamb¨¦ t¨¦ dimensi¨® danesa. En la proposta d'acord ERC-CUP s'inclou un pla per a la implantaci¨® de la renda b¨¤sica universal. El que no diu la proposta ¨¦s com es pagar¨¤ tot aix¨°. Qui s¨ª que ho diu ¨¦s el programa electoral de la CUP: com no podria ser de cap altra manera, la RBU es paga amb m¨¦s impostos, per aix¨° el partit proposa ni m¨¦s ni menys que "modificar l'IRPF a un tipus ¨²nic del 49%". Perqu¨¨ s'entengui: ara mateix a Espanya el tipus ¨¦s progressiu i oscil¡¤la entre el 9,5% i el 22,5%, en funci¨® dels ingressos. En la part de l'IRPF cedit a Catalunya (l'anomenat "tram auton¨°mic" de l'IRPF) el tipus m¨¤xim ¨¦s del 25,5%.
En aquest punt tampoc sembla que JxCat ¨Cni el pa¨ªs en el seu conjunt¨C estigui gaire a favor de grans pujades d'impostos. (Els m¨¦s avesats potser recorden baralles passades a prop¨°sit de la conveni¨¨ncia d'incrementar en un punt o dos els tipus del gravamen del tram auton¨°mic.) Tot aix¨° ens allunya una vegada m¨¦s del referent dan¨¨s. Si a Espanya els tipus oscil¡¤len entre el 9,5% i el 22,5%, a Dinamarca ho fan entre el 8% i el 59%. A una persona que tingui uns ingressos entre 5.000 i 60.000 euros ¨Cque a Catalunya ¨¦s la immensa majoria¨C, a Dinamarca se li aplica un tipus del 40%.
Sigui quin sigui el paper final del Consell per la Rep¨²blica, el seu president i el seu flamant carnet, en els ¨¤mbits de la transici¨® energ¨¨tica i fiscalitat tenim dos possibles esculls "de pa¨ªs" i ser¨¤ molt interessant comprovar com es tracten en el pacte que suposadament estan cuinant ERC i JxCat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.