Lectura, refugi (i temps) recobrat

Hi ha un objecte que no ¨¦s com la resta. Hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ ni tan sols era un objecte, per¨° la seva funci¨® era ja la mateixa. Estendre una m¨¤ que port¨¦s l¡¯altre a un lloc on tot el que l¡¯envolt¨¦s no tingu¨¦s res a veure amb all¨° que en aquell moment l¡¯envoltava. El llibre va ser, abans d¡¯un tresor de c¨°pia ¨²nica, paraules que el vent s¡¯emportava, per¨° que servien a aquells que les escoltaven per poder fugir del m¨®n. Els mites, les faules, tot all¨° que guiava i advertia, era cam¨ª, per¨° tamb¨¦ refugi i, per qu¨¨ no, alternativa. El m¨®n podia ser un, per¨° no era ¨²nic, la mirada podia transformar-lo.

La narraci¨® va esdevenir una mena de vareta m¨¤gica capa? de posar ordre al caos de l¡¯exist¨¨ncia. I permetre fugir-ne. No nom¨¦s al lector: tamb¨¦, i en primer lloc, a l¡¯escriptor. Quan la invenci¨® de la impremta va fer possible l¡¯experi¨¨ncia ¨ªntima i popular de la lectura, la telepatia que, com diu Stephen King, es dona entre autor i lector quan el segon llegeix les paraules del primer, i que ¨¦s com ¡°si fes un volt per la ment que ha creat la hist¨°ria just en el moment en qu¨¨ ho feia¡±, s¡¯escamp¨¤ un h¨¤bit que fins llavors havia estat espectacle.

?s a dir, quan la lletra impresa va comen?ar ¡ªal segle XV, per¨° sobretot a partir del XVI, i m¨¦s enll¨¤, quan el XIX es van popularitzar l¡¯invent i l¡¯escriptor¡ª a despla?ar l¡¯oralitat, les hist¨°ries es van multiplicar i es van fer inevitablement m¨¦s riques: ja no s¡¯havien de memoritzar i podien evitar la l¨ªrica (l¡¯Odissea, d¡¯Homer, no ¨¦s un poema per casualitat: tot i la seva complexitat, el fet que estigu¨¦s narrat en vers el feia memoritzable i transmissible) i fins i tot tractar de contenir un m¨®n sencer, no nom¨¦s una part. Les diferents versions d¡¯una mateixa hist¨°ria (el millor exemple s¨®n els contes de fades) van fixar-se, i en fer-ho van permetre decidir al lector quan volia anar-hi. Es diria que, des que vam n¨¦ixer i vam ser conscients ¡ªcadascun de nosaltres (una hist¨°ria en marxa, i una amb un final no feli?)¡ª que ¨¦rem, vam desitjar poder viure altres hist¨°ries. I que el llibre ens va permetre fer-ho.

Com va dir Jorge Luis Borges, ¡°dels instruments que l¡¯home ha inventat, el llibre ¨¦s el m¨¦s fascinant, perqu¨¨ la resta s¨®n extensions del seu cos, nom¨¦s el llibre ¨¦s una extensi¨® de la seva imaginaci¨® i la seva mem¨°ria¡±. Inventa, ordena, reconstrueix. Permet, al creador, donar sentit al que ha viscut, ¡°¨¦s un intermediari¡±, com diu Najat El Hachmi, autora de Dilluns ens estimaran (Edicions 62). Un intermediari que fa de l¡¯experi¨¨ncia una cosa menys dolorosa perqu¨¨ li permet posar ¡°dist¨¤ncia¡±.

Visita al sanatori

Aix¨ª, quan Thomas Mann visit¨¤ la seva dona al sanatori Wald, de Davos, el 1912, i comen?¨¤, a la tornada, a escriure La muntanya m¨¤gica, ho va fer per donar un altre sentit a la seva visita, deformar una realitat que no li agradava. Pensava que seria una hist¨°ria curta, per¨° quan va comen?ar a expiar els dimonis de la burgesia en decad¨¨ncia va crear un monstre capa? d¡¯empassar-s¡¯ho tot, i de donar, de pas, un altre sentit narratiu al temps. ¡°L¡¯art s¡¯oposa violentament a tot all¨° que no li agrada d¡¯aquest m¨®n, i ho combat. Es fa refugi a certes intemp¨¨ries. Ens recorda que les coses poden ser d¡¯una altra manera¡±, diu l¡¯autor i professor de teoria de la literatura Borja Baguny¨¤, autor d¡¯Els angles morts (Periscopi), per a qui el llibre, ¡°m¨¦s que refugi, ¨¦s element de resist¨¨ncia¡±.

Per Cervantes, en algun lloc hi ha una frase que dona sentit a la nostra exist¨¨ncia

En el m¨®n d¡¯avui, diu, ¡°reeduca la mirada¡± davant ¡°l¡¯acceleraci¨® que imposen la infinitat d¡¯est¨ªmuls d¡¯aquests dies¡±. Baguny¨¤ ent¨¦n, per exemple, fen¨°mens com el de Karl Ove Knausgard com una necessitat, primer de l¡¯autor, d¡¯expandir el m¨®n, d¡¯aturar-lo, per fixar-se en els detalls, cosa que no deixa d¡¯estar en sintonia amb la necessitat d¡¯aquest temps ¡°zappinguesc¡±, on semblava que ¡°la literatura havia de ser breu i fragment¨¤ria, com si l¡¯escriptura fos una extensi¨® passiva del m¨®n¡±, i ha estat el contrari, un capbussament digressiu que, tamb¨¦ a la manera de Marcel Proust, ¡°ens permet no reproduir ni imitar in¨¨rcies¡± del m¨®n que ens envolta.

?s aix¨ª, la literatura, el llibre, un refugi, a m¨¦s d¡¯un altre m¨®n, una altra vida? Ana?s Nin va comen?ar a escriure els seus diaris al port de Barcelona. Just quan el seu pare va pujar al vaixell que se l¡¯emport¨¤ als Estats Units. No volia que es perd¨¦s res del que li passaria. I va iniciar un di¨¤leg amb si mateixa que donaria lloc a una obra magna de la creaci¨® i recreaci¨® d¡¯un mateix (el mirall de miralls infinit) que, m¨¦s que refugi, ha estat guia revolucion¨¤ria.

El protagonista de Sim¨®n (Blackie Books), de Miqui Otero, cuiner que creix a l¡¯ombra dels llibres que li regala el seu cos¨ª Rico, sap b¨¦ com en poden ser, de revolucionaris. Sim¨®n ¨¦s com Alonso Quijano, alg¨² a qui els llibres li mostren el cam¨ª i el fan infinitament m¨¦s interessant. Sim¨®n no veu gegants on hi ha molins, per¨° de vegades creu que ¨¦s dins un roman? dickensi¨¤. ¡°La lectura et genera defenses, tant de l¡¯euf¨°ria com de la tristesa. T¡¯avan?a viv¨¨ncies. I alhora ¨¦s com una vida de recanvi, especialment ¨²til en moments on la teva vida est¨¤ limitada, ¨¦s m¨¦s lletja¡±, diu Otero.

La vida de Franz Kafka estava horriblement limitada. Tenia una feina de funcionari que odiava. I a les nits, escrivia. Marxava all¨¤ on podia provar de lluitar contra la maquin¨¤ria que l¡¯espremia. L¡¯aspecte de malson que tenen El proc¨¦s o El castell, on fins i tot hi ha par¨¤grafs en qu¨¨ el protagonista s¡¯adorm, esgotat, i somia que el temps no passa, diuen molt del moment i les condicions amb qu¨¨ l¡¯autor escrivia. ¡°L¡¯escriptor ¨¦s capa? de transformar la pitjor de les desgr¨¤cies en un cant¡±, diu Maria Bohigas, que precisament publica Kafka en catal¨¤, a Club Editor.

Kurt Vonnegut va trigar 20 anys a poder donar forma a Escorxador-5 perqu¨¨ era incapa? de posar dist¨¤ncia. Tenia 23 anys quan es va salvar de morir al bombardeig a Dresden. Van ser els seus els qui van fer miques la ciutat. Ell, per sort, s¡¯havia amagat en un escorxador de porcs. A Escorxador-5 no hi ha ni un gram de la por que va haver de passar, nom¨¦s passi¨® per la vida i l¡¯absurd encantador de l¡¯exist¨¨ncia. Si hi ha un autor a qui cap confinament atur¨¤, aquest ¨¦s Jules Verne. Des de casa seva, a Nantes (Fran?a), va imaginar tot el m¨®n, i va donar forma a coses que no existien. Com la mateixa idea d¡¯astronauta. Al seu museu, que ¨¦s la mateixa casa on va escriure les seves fabuloses novel¡¤les d¡¯aventures (veritables mapes d¡¯un m¨®n que podia arribar a existir), hi ha una carta d¡¯un dels primers astronautes, que li dona les gr¨¤cies per haver-li fet somiar amb trepitjar la Lluna, dient que tot all¨°, i ell mateix, no existirien sense la seva literatura.

Deia l¡¯escriptora Carmen Mart¨ªn Gaite que els llibres s¨®n com aquells amics que ens presenten a d¡¯altres amics, i aquests, a un munt m¨¦s. Que al final, com a lectors, som part d¡¯una colla que no deixar¨¤ de cr¨¦ixer mai. I qu¨¨ fan els amics? Ser-hi en els bons i els mals moments. ¡°Hi ha una frontera impl¨ªcita entre la idea de refugi i evasi¨® en el m¨®n de la literatura que no t¨¦ cap sentit. Bene?t sigui l¡¯entreteniment! Com a lectora, est¨¤s desitjant sortir de tu, sigui com sigui, i qualsevol de les maneres ¨¦s completament l¨ªcita. Per a mi, el que ¨¦s veritablement interessant ¨¦s de quina manera connecten escriptor i lector, tenint en compte que l¡¯escriptor lluita per atrapar el pinyol, all¨° que est¨¤ sentint en aquell moment prec¨ªs, i el lector intenta fugir-ne¡±, diu Bohigas.

Hi ha qui va escriure part de la seva obra tancat a un sanatori antitubercul¨®s, com el poeta M¨¤rius Torres ¡ªfigura clau del simbolisme catal¨¤¡ª, o qui tract¨¤ d¡¯explorar els l¨ªmits del seu m¨®n mentre feia veure que escrivia cartes, a la sala d¡¯estar, envoltada de tota la seva fam¨ªlia, com la primera Jane Austen. L¡¯escriptora nord-americana Joy Williams viu al bell mig del desert de Sonora. Les seves hist¨°ries es creen al marge de qualsevol tipus de realitat, i alimenten lectors que mai trepitjaran el desert de Sonora. ¡°En algun lloc d¡¯un llibre hi ha una frase esperant-nos per donar sentit a la nostra exist¨¨ncia¡±, va escriure Miguel de Cervantes.

De vegades, les l¨ªnies que donen aquest sentit les ha escrit alg¨² que no ha pogut sobreviure. La poeta Sylvia Plath ja s¡¯havia intentat su?cidar m¨¦s d¡¯una vegada quan es va posar a escriure la seva primera i ¨²nica novel¡¤la, La campana de vidre. Era un intent de posar ordre, com deia El Hachmi, al caos d¡¯una adolesc¨¨ncia i joventut i un present sempre mutables, on la neurosi i la hipersensibilitat vers un m¨®n en el qual no trobava el seu lloc eren insuportables. Es public¨¤ de manera p¨°stuma, el 1971, vuit anys despr¨¦s del seu su?cidi.

A Osamu Dazai, el cl¨¤ssic japon¨¨s, la literatura el va mantenir amb vida fins als 38 anys. En aquest temps, va intentar su?cidar-se fins a cinc vegades. Tres d¡¯elles, en parella. En una d¡¯aquestes tres, la seva amant, una cambrera de 19 anys, mor¨ª i ell no. A l¡¯¨²ltim intent, quan finalment va morir, ho va fer acompanyat de la seva amant d¡¯aleshores. Es trobava al punt m¨¦s alt de la seva carrera. La seva obra m¨¦s coneguda, Indigno de ser humano (Sajal¨ªn), tot i ser, com diu el seu editor en castell¨¤, el barcelon¨ª Dani Osca, ¡°un llibre dur¨ªssim¡±, no deixa de reeditar-se perqu¨¨, d¡¯alguna manera, ¡°et fa sentir compr¨¨s en molts sentits¡±. ¡°Quan has sentit que no encaixes, aquest llibre et diu que no importa que no ho facis perqu¨¨ no est¨¤s sol¡±, afegeix.

¡°Els llibres tamb¨¦ poden ser una armadura¡±, diu El Hachmi. ¡°Recordo al pati de l¡¯escola de quina manera, quan obries un llibre, el teu voltant canviava. De sobte, hi eres i no hi eres, all¨¤. Et respectaven perqu¨¨ podies fer all¨°. Marxar davant de tothom¡±, afegeix. Quin llibre va caure a les seves mans en el moment exacte que el necessitava? ¡°Molts. Per¨° el que m¨¦s recordo, per l¡¯impacte del moment, perqu¨¨ jo nom¨¦s tenia 12 anys, ¨¦s Aloma, de Merc¨¨ Rodoreda¡±, respon. ¡°El meu ¨¦s Els germans Karam¨¤zov. Em va salvar la vida no una sin¨® dues vegades. Em va fer entendre que res no es perd¡±, diu Bohigas. Per a Baguny¨¤, Tristram Shandy, de Laurence Sterne, Manhattan Transfer, de John Dos Passos, i els Contes complets de Flannery O¡¯Connor: ¡°Van caure en el moment just; no s¨¦ si em van salvar la vida, ni tampoc el seny: em van fer embogir d¡¯una manera exacta i oportuna¡±.

L¡¯autor, continent per explorar

Durant el confinament, Otero va voler canviar de segle. ¡°Vaig tenir molt clar qu¨¨ necessitava. Comen?ava una situaci¨® que no sabia com acabaria i vaig voler llegir el primer i l¡¯¨²ltim llibre de Charles Dickens. Res em fa m¨¦s feli? que escoltar parlar Sam Weller, el protagonista de Pickwick. Quan em vaig veure tancat, vaig necessitar llibres de mil p¨¤gines, la sensaci¨® que a dins hi havia passadissos molt grans per on podia anar i tornar¡±, explica.

¡°La pand¨¨mia ho va aturar tot, i li va tornar al lector el temps que havia perdut. I, un cop repr¨¨s el plaer de la lectura ¡ªuna part de la vida important¨ªssima¡ª ja no l¡¯han deixat¡±, diu Bohigas, que apunta a un fenomen que t¨¦ molt a veure amb la idea de Mart¨ªn Gaite quan parla dels escriptors com a amics que el lector es troba pel cam¨ª. ¡°Cada cop m¨¦s, el lector que no escriu llegeix com l¡¯escriptor: quan troba un autor que li agrada, va amb ell fins al final. I aix¨° era una cosa que no passava. La lectura era tan contr¨¤ria al ritme fren¨¨tic d¡¯aquests temps, on la velocitat ¨¦s una religi¨®, que no semblava que pogu¨¦s passar. No es concebia la idea de l¡¯autor com un continent que pots estar anys explorant¡±, afegeix Bohigas.

Per¨° ¨¦s aix¨ª. I ara no nom¨¦s Maggie O¡¯Farrell s¡¯adonar¨¤ que William Shakespeare nom¨¦s es deixa veure ¡ªdeixa veure el que li ha fet mal: la mort del seu fill d¡¯11 anys¡ª a Hamlet, com explica a la seva ¨²ltima novel¡¤la (Hamnet), sin¨® que qualsevol lector que s¡¯endinsi en un autor podr¨¤ detectar fins a quin punt es pot reconstruir la vida d¡¯alg¨² amb les peces que deixa anar en all¨° que escriu. ¡°No em demanis que em quedi nom¨¦s amb la vida¡±, li diu un dels escriptors protagonistes a la seva dona a La informaci¨®n, de Martin Amis, i pot estar parlant de Mary Robison, que durat 20 anys va acumular targetes amb moments de la seva vida que reun¨ª a Por qu¨¦ har¨ªa yo, o d¡¯Edward Bunker a qui, com diu Osca, la literatura ¡°li va salvar literalment la vida¡±.