Els parcs naturals de Catalunya mantindran les restriccions d¡¯acc¨¦s despr¨¦s de la pand¨¨mia

La pand¨¨mia i les restriccions de mobilitat han accelerat la massificaci¨® que des de fa anys pateixen els espais naturals m¨¦s populars de Catalunya. Del delta de l'Ebre a la pica d'Estats i de la Mola o el Montseny al cap de Creus, els ajuntaments i els gestors dels espais protegits estan prenent decisions per regular-ne l'aflu¨¨ncia. La consigna ¨¦s no prohibir, per¨° s¨ª restringir i ordenar. Sobretot l'acc¨¦s en vehicle privat, perqu¨¨ allunyar cotxes minimitza les afectacions sobre els ecosistemes i la geologia i millora l'experi¨¨ncia de la visita. Tamb¨¦ coincideixen que, m¨¦s enll¨¤ de la pand¨¨mia, les restriccions es continuaran aplicant.

Per citar-ne alguns exemples. Aquesta setmana, el Parc Natural del Cap de Creus i l'Ajuntament de Cadaqu¨¦s anunciaven que vetaran els cotxes i habilitaran busos llan?adora. Al delta de l'Ebre, l'Ajuntament de la R¨¤pita regular¨¤ l'acc¨¦s a la barra del Trabucador. A la Vall Ferrera s'habilitar¨¤ un sistema de reserva pr¨¨via d'aparcament a la Molinassa, des d'on s'ataca la Pica d'Estats. A Sant Lloren? del Munt es plantegen fer pagar per estacionar al coll d'Estenalles. A Queralbs, la idea ¨¦s no permetre pujar la pista fins a Fontalba, on es deixa el cotxe per pujar el Puigmal, si l'aparcament ¨¦s ple. Al Montsant es controlar¨¤ l'aforament, perqu¨¨ a l'espai d'escalada hi acudeixen 10.000 persones m¨¦s de les que pot acollir. Tamb¨¦ s'ordenar¨¤ la pernoctaci¨® en furgonetes. I, enganxada a Barcelona, Collserola es planteja si fixa barreres de passada, per aforament, horaris o usuaris (ciclistes i vianants).

S¨®n decisions d'ajuntaments i parcs naturals (gestionats per la Generalitat o la Diputaci¨®). Els responsables recorden dades que il¡¤lustren el col¡¤lapse. El 30% del territori catal¨¤ s¨®n espais protegits i el 10%, parcs naturals. El 80% del total ¨¦s de propietat privada i en bona part amb activitat econ¨°mica. Durant la pand¨¨mia, els parcs han arribat, en el cas m¨¦s exagerat, a multiplicar per set el nombre de visitants: de 50.000 a 400.000 al de la serra de Marina, un espai a tocar de Barcelona (sobre Santa Coloma, Badalona i Tiana). Dels 13 que gestiona la Generalitat, sis van doblar els visitants en els mesos m¨¦s forts.

El director general de Pol¨ªtiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, admet sobre la massificaci¨®: ¡°?s una evid¨¨ncia i ens preocupa molt¡±. Explica que hi ha tanta aflu¨¨ncia que per primera vegada no nom¨¦s els qui cuiden el medi estan en alerta: ¡°Tamb¨¦ el territori, que tenen propietaris, ve?ns i agricultors que perceben certa incomprensi¨® i incivisme.¡± Perqu¨¨, a m¨¦s de m¨¦s gent, a la natura s'hi apropen visitants amb un perfil nou ¡°amb una altra cultura d'aproximaci¨® a la natura¡±. Miralles repassa com, en un territori freq¨¹entat hist¨°ricament per excursionistes, s'ha incorporat en els ¨²ltims anys ¡°un p¨²blic que busca una pr¨¤ctica m¨¦s esportiva i l¨²dica¡±. I amb la pand¨¨mia, un tercer perfil que s'ha abocat a la muntanya perqu¨¨ no hi ha alternatives arran de les restriccions de mobilitat.

Amb aquest escenari, la prioritat per al Govern ¨¦s gestionar ¡°l'acc¨¦s motoritzat amb vehicles privats¡±, un cap¨ªtol en el qual s¡¯inclouen les autocaravanes i furgonetes, que pel fet de pernoctar en la natura impacten en un ecosistema que fins i tot en temporada alta tenia treva a la nit. L¡¯estiu que ve, ¡°l'esfor? se centrar¨¤ a habilitar noves zones d'aparcament, no permetre-ho en altres punts [com determinades pistes forestals] i ser m¨¦s estrictes amb la vigil¨¤ncia¡±, de la qual s'encarreguen els Agents Rurals i els Mossos.

Miralles afirma que les restriccions ¡°es continuaran aplicant¡± i compara el proc¨¦s de veto al cotxe als espais naturals amb les conversions en zona de vianants a les ciutats: ¡°Els centres han tancat, ha costat, per¨° tothom ho acaba celebrant perqu¨¨ l'experi¨¨ncia de la visita millora¡±. La Generalitat tamb¨¦ explora la contractaci¨® de vigilants o informadors, pensant en els guardes que havien tingut els parcs i que van comen?ar a desapar¨¨ixer en crear el cos d'Agents Rurals. Una altra via que no necess¨¤riament limita, per¨° s¨ª que s'ent¨¦n com a molt beneficiosa, s¨®n les visites guiades als parcs: el p¨²blic marxa coneixent i valorant m¨¦s l'entorn.

El Govern i la Diputaci¨® de Barcelona estudien, a m¨¦s, fer una campanya de comunicaci¨® per explicar que el medi t¨¦ valors que cal protegir i propietaris. Es mostren especialment preocupats per l'¨²s massiu i no sempre respectu¨®s que es va fer l'estiu passat de rius i basses, on ¨¦s complicat regular els accessos o el bany. Els ajuntaments tamb¨¦ s'han posat les piles dins de les seves compet¨¨ncies. I aqu¨ª entren les ordenances per gestionar els accessos o fixar preus p¨²blics per aparcar, que permeten costejar la vigil¨¤ncia o manteniment.

A la Diputaci¨® de Barcelona (que gestiona sola o en consorci deu parcs), el coordinador d'Espais Naturals, Jordi Padr¨®s, destaca la falta de consci¨¨ncia sobre el fet que la majoria del territori protegit ¡°¨¦s de propietat privada i t¨¦ activitat econ¨°mica, forestal, agr¨ªcola o ramadera i cal respectar-la, no obrir tanques, no portar gossos sense lligar, no sortir dels camins...¡±. ¡°Els propietaris accepten que s¡¯hi entri sense demanar perm¨ªs, per¨° demanen respecte¡±, resumeix. ¡°L'assignatura pendent ¨¦s un sistema d'aparcaments que permeti advertir-ne l'ocupaci¨® abans d'arribar. Si tenim els espais desordenats perdem el valor que buscarem en visitar-los¡±, considera.

Qui ja fa anys anys que nota l'increment de visitants a la muntanya ¨¦s la Federaci¨® d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). ¡°Abans de tot aix¨° nosaltres ja hi ¨¦rem, fins i tot tenim un representant a cada parc per defensar els drets del col¡¤lectiu¡±, reivindica el president de la federaci¨®, Jordi Merino. ?s partidari de ¡°no prohibir l'acc¨¦s, per¨° s¨ª que sigui ordenat i regulat¡±, amb comptadors, controls o aplicacions. I cita el cas de l'¡°aparcament dissuasiu en estudi a Saldes, previ al Pedraforca, amb un minib¨²s llan?adora fins a l'aparcament actual¡±. Merino aposta per la formaci¨® i la informaci¨®, ¡°perqu¨¨ no tothom t¨¦ cultura de muntanya o de l'entorn natural¡±. Tamb¨¦ perqu¨¨ la gent aprengui ¡°a sortir preparada, ben equipada, havent mirat la ruta, la previsi¨® meteorol¨°gica¡±. La FEEC ha editat un codi de bones pr¨¤ctiques a la muntanya per a usuaris de bicicleta de muntanya.

Enclavaments no protegits i col¡¤lapsats

M¨¦s enll¨¤ dels parcs naturals i espais protegits, en els ¨²ltims anys i mesos tamb¨¦ s'han massificat enclavaments concrets (coves, basses, arbres) que han dif¨®s el boca-orella i l'altaveu de les xarxes socials. Des del Centre per la Sostenibilitat Territorial, Lloren? Planagum¨¤ adverteix del problema que suposa la massificaci¨® d'aquests espais que no tenen el paraigua de la gesti¨® activa: ¡°Preocupa perqu¨¨ els ajuntaments s¨®n petits i no tenen capacitat de gesti¨®¡±.

Exemples d'aquests llocs, carn d'Instagram, que s'han vist desbordats d¡¯un dia per l¡¯altre, s¨®n el Morro de l'Abella, a Tavertet (Collsacabra), i les roques d'en Riera, a Torrelles de Llobregat (a mitja hora de Barcelona), o la bassa del Toll de l'Olla a Farena (serra de Prades). A Torrelles, explica la t¨¨cnica de Medi Ambient de l'Ajuntament Laia Peidro, el 2019 van haver de vetar l'acc¨¦s: ¡°Tancar la pista i el lloc per parar el xoc mitjan?ant una ordenan?a i despr¨¦s demanar ajuda a la Diputaci¨® per restaurar-lo i un estudi sobre la seva futura gesti¨®¡±.

Planagum¨¤ creu que de la mateixa manera que a l'espai p¨²blic urb¨¤ es parla de capacitat de c¨¤rrega, el concepte ¨¦s aplicable al medi natural. I cita tres factors per mesurar-la. Primer, ¡°l'impacte de la pres¨¨ncia de persones i vehicles en la biodiversitat¡±; segon, ¡°l'erosi¨® del terreny que produeixen¡±. I un tercer aspecte, ¡°psicol¨°gic, per al visitant, si es diverteix o no del lloc que visita per gaudir de la natura, i per als ve?ns, per l'impacte que produeixen els visitants¡±. Planagum¨¤ hi introdueix un altre debat: el perill d'estigmatitzar la figura del ¡°pixapins¡±, la persona que nom¨¦s pot sortir un dia a la natura. Si ho fa ¨¦s perqu¨¨ no t¨¦ m¨¦s temps lliure, adverteix.

Des del centre d'estudis sobre turisme i els seus efectes Alba Sud, l'investigador Ernest Ca?ada afegeix que la pand¨¨mia, en aturar la mobilitat internacional, ¡°ens ha posat davant del mirall de les limitacions de les nostres infraestructures per poder accedir als espais naturals de proximitat¡±. ¡°I, de retruc, posa en evid¨¨ncia la falta de pol¨ªtiques tur¨ªstiques pensades per a la poblaci¨® local, nom¨¦s com a mecanisme per subvencionar les empreses tur¨ªstiques receptives, per¨° gens pensat per a les necessitats i els drets de la ciutadania¡±.