Un quadre catal¨¤ en l¡¯¨°rbita comunista de Trotski

Una de les pintures m¨¦s destacades del misteri¨®s i extravagant pintor Aleix Clap¨¦s (1846-1920), amic i col¡¤laborador de Gaud¨ª, ha aparegut m¨¦s d¡¯un segle m¨¦s tard durant el qual no se¡¯n va saber res. Es tracta d¡¯El pe¨®, pintada i exposada a la sala Par¨¦s de Barcelona el desembre de 1886, quan va rebre m¨¦s elogis que altres obres de Ramon Casas i Santiago Rusi?ol que tamb¨¦ es van exposar llavors. Aquell any se li va perdre la pista i no es va tornar a veure, una desaparici¨® que s'atribu?a, entre els descendents del pintor, que la pintura havia estat adquirida el 1920 per ni m¨¦s ni menys que Lev Trotski a Par¨ªs per dos milions de francs i que despr¨¦s s'havia emportat a Moscou, al museu del Kremlin.

?s el que sempre explicava Teresa Clap¨¦s, la filla del pintor, que, a m¨¦s, assegurava que fins als anys quaranta tenia un rebut de la compra i una carta, signada a m¨¤ per Josef Stalin, que corroborava la pres¨¨ncia de la pintura a Moscou. ¡°Per¨° en aquell moment la meva ¨¤via la va cremar perqu¨¨ no era bo tenir a casa cartes com aquella¡±, explica Antoni Real Mart¨ª, besnet del pintor.

Ara que el Palau G¨¹ell acull una mostra dedicada a aquest pintor de figures l¨²gubres i enigm¨¤tiques, el quadre d'El pe¨® ¨Cen el qual es representa ¡°un vell i infeli? miner, gaireb¨¦ nu, sense carn ni forces, que arrossega el carret¨® de mineral al llarg de la fosca galeria subterr¨¤nia... Una p¨¤gina de la mis¨¨ria social que sembla una il¡¤lustraci¨® del Germinal de Zola¡±, segons la premsa de l'¨¨poca en la qual es va exposar¨C ha aparegut a Barcelona en una col¡¤lecci¨® privada i, pel que sembla, no ha sortit mai d'aquesta ciutat.

Ho expliquen els historiadors de l'art Carlos Alejandro Lupercio i Josep Casamartina al sal¨® principal del Palau G¨¹ell, que acull uns dels frescos m¨¦s destacats del pintor, i molt a prop de la mostra Aleix Clap¨¦s. L'enigm¨¤tic pintor de G¨¹ell i Gaud¨ª (visitable fins al 30 de maig), que han comissariat a quatre mans. En l¡¯exposici¨® s'han reunit, per primera vegada, bona part de les obres d'aquest artista, sobretot retrats de la burgesia gens complaents i algunes escenes de sants que semblen inspirats en la pintura espanyola del Segle d'Or.

Lupercio i Casamartina van explicar, durant la presentaci¨® del cat¨¤leg, que era dif¨ªcil que hagu¨¦s estat Trotski qui hagu¨¦s comprat el quadre. Primer, perqu¨¨ el 1920 estava for?a entretingut amb la revoluci¨® a R¨²ssia. Tampoc semblava gaire versemblant que pagu¨¦s una quantitat tan desorbitada per l'obra. ¡°La meva ¨¤via no mentia mai¡±, va intervenir Real Mart¨ª, assegurant que el quadre s¨ª que havia viatjat tan lluny malgrat les seves considerables dimensions (123 x 153 cm). ¡°El que no tenim gens clar ¨¦s que es paguessin dos milions de francs perqu¨¨ a la fam¨ªlia mai s'han vist i el besavi va morir pobre¡±, va explicar Real.

El cas ¨¦s que la mostra de Clap¨¦s es va inaugurar el desembre passat sense aquesta obra. En aquell moment, un altre historiador de l'art, Joan-Francesc Ainaud, va contactar amb el museu rus interessant-se per la possibilitat que la tela fos all¨¤. Al cap de pocs dies va rebre una carta del museu en la qual s'assegurava que no tenien const¨¤ncia del quadre ni del seu autor per aquelles terres.

Paral¡¤lelament es va saber que l'obra no havia sortit de Barcelona i que tot aquest temps ha estat al passad¨ªs d'una casa de la part alta de Barcelona, al costat de dues obres m¨¦s de Clap¨¦s: Responsos i Frare. Era all¨¤ despr¨¦s que el col¡¤leccionista (d'art oriental, mantons de Manila i pintures) Joan Artigas-Alart la compr¨¦s, no se sap si despr¨¦s de l¡¯exposici¨® a la sala Par¨¦s o si el desembre de 1920, quan la filla de Clap¨¦s va organitzar una mostra amb les seves obres privades per recaptar fons precisament despr¨¦s de la mort del pintor.

Per¨° l'aparici¨® d¡¯El pe¨®, que s'acaba d'incorporar a l'exposici¨® despr¨¦s d'una petita intervenci¨® de neteja i consolidaci¨® realitzada per t¨¨cnics de la Diputaci¨®, no ha resolt el misteri de la pintura amb Trotski i Stalin.

Se sap que existeix una altra versi¨® d¡¯El pe¨® m¨¦s petita perqu¨¨ es va publicar al n¨²mero especial de la revista D¨ªa Gr¨¢fico despr¨¦s de la mort de Clap¨¦s, el desembre de 1920. S¡¯hi veu el mateix personatge, per¨° no tan abatut i amb ganes de continuar tirant del carret¨®.

Es tracta d'una obra de mida m¨¦s petita que porta per t¨ªtol Vell tirant d'un carret¨®. ¡°Aquesta ¨¦s la que va comprar Trotski¡±, va assegurar el besnet del pintor. Podria ser perqu¨¨, per la seva mida, va poder viatjar a Par¨ªs i Trotski, que era all¨¤ el 1916, la compr¨¦s. Aquest quadre, com altres de Clap¨¦s, est¨¤ desaparegut i potser ¨¦s l'obra que es va endur a R¨²ssia un dels seus l¨ªders comunistes m¨¦s destacats i que, com passa a molts museus del m¨®n, l'obra no estigui ben inventariada. El misteri, doncs, continua.