Vict¨°ria Camps: ¡°L¡¯obligaci¨® de cuidar ens afecta a tots¡±

Hi ha una pregunta kantiana que, segons Vict¨°ria Camps, continua vigent: qu¨¨ he de fer? Sense ella, afegeix, no hi ha ¨¨tica possible. Des de finals del segle passat, l'¨¨tica ha guanyat pes en la filosofia. No en va es parla d'un ¡°canvi ¨¨tic¡±. Apareix en corrents tan diversos com el neomarxisme de l'Escola de Frankfurt i el neoaristotelisme d'Alasdair MacIntyre. Entre els pensadors espanyols destaquen Javier Muguerza i Adela Cortina, a m¨¦s de Vict¨°ria Camps (Barcelona, 1941), catedr¨¤tica em¨¨rita de Filosofia Moral i Pol¨ªtica a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. El seu ¨²ltim llibre, Tiempo de cuidados(Arpa), planteja la necessitat d'una ¨¨tica basada en el deure. Part de l'evid¨¨ncia que la cura als altres, que abans es considerava un tema familiar i reservat a les dones, s¡¯ha de veure com un deure i un dret p¨²blic. El llibre assumeix que s'han produ?t canvis socials evidents com l'emancipaci¨® de la dona i l'augment de la longevitat. Per aix¨° fa atenci¨® a la vellesa, la solitud i la mort.

¡°Parlar d'¨¨tica ¨¦s parlar, sobretot, de deures¡±, afirma la fil¨°sofa en una entrevista a la seva casa de Barcelona. El canvi ¨¨tic es va centrar primer en el contingut de la moral, per¨° poc a poc va anar centrant-se en l'¨¨tica aplicada: ¡°Apareix en pensadors com Rawls Habermas i fins i tot en la majoria dels postmoderns. Es tracta de l'¨¨tica de les professions: la dels negocis, la bio¨¨tica, la de la comunicaci¨®. At¨¦n el deure d'alg¨² en el conjunt de la seva activitat¡± sense perdre de vista que l'¨¨tica sempre t¨¦ lloc en relaci¨® amb l¡¯altre; en aquest sentit, el deure s'agermana amb el dret.

¡°No es pot parlar de deures sense tenir en compte que hi ha drets que han de ser garantits¡±, assenyala Camps. ¡°Perqu¨¨ el dret rebre la cura sigui efectiu, alg¨² ha de tenir el deure de cuidar. Un deure que ens afecta a tots. La cura implica sempre un altre¡±, ja sigui per rebre-la o per donar-la. Queda per decidir qui ha de garantir la satisfacci¨® d'aquest dret.

¡°En la societat patriarcal es dona per descomptat que ¨¦s obligaci¨® de la dona, dins de la fam¨ªlia. Avui la cura ¨¦s un valor nou, no sempre reconegut. L¡¯¨¨tica tampoc li havia fet atenci¨® perqu¨¨ tenia lloc en l'¨¤mbit dom¨¨stic. No era un treball considerat productiu i, per tant, tampoc remunerat. Quedava en el m¨®n del reproductiu. ?s just? No. Precisament l'¨¨tica de la cura insisteix que l'obligaci¨® ens afecta a tots. La cura estableix una relaci¨® molt personal i per aix¨° no pot quedar nom¨¦s en mans dels poders p¨²blics¡±. L'Administraci¨®, sost¨¦ Camps, t¨¦ obligacions respecte a la protecci¨® de les persones que necessiten ser cuidades, per¨° no pot ser-ne l'¨²nica responsable. ¡°La cura dels nens implica els pares. Hi ha cangurs, guarderies, escoles, per¨° els pares tamb¨¦ hi intervenen. Cuidem els nens, la gent gran, els malalts, els discapacitats, els dependents¡±.

¡°En la cura a la gent gran¡±, segueix, ¡°s'ha improvisat molt, com s'ha vist amb la pand¨¨mia. La cura a la infantesa es va anar encarrilant fins a l'escolaritzaci¨® universal (als estats de benestar, ¨¦s clar)¡±. No passa el mateix amb els dependents, terme que prefereix en lloc de ¡°gent gran¡±, perqu¨¨ ¡°l'edat no defineix la necessitat de cures. Tendim a quantificar i aix¨° dificulta les coses. A partir dels 65 anys una persona ja ¨¦s vella i es jubila. No. Dep¨¨n de molts altres factors. En la pand¨¨mia hem considerat els m¨¦s grans com un col¡¤lectiu homogeni. Per¨° hi ha elements m¨¦s determinants, com la salut.¡± Especialment quan l'individu es troba sol.

Hi ha solituds molt diferents. A Camps la preocupa especialment la solitud al final de la vida. ¡°Hi ha persones que viuen soles per decisi¨® o per les circumst¨¤ncies, per¨° que es valen per si mateixes. Aquesta solitud no ¨¦s greu. Al final de la vida s¨ª, sobretot si va acompanyada de pobresa o depend¨¨ncia, que l'agreugen¡±.

La vellesa no ¨¦s un tema freq¨¹ent entre els fil¨°sofs. A la societat tampoc li agrada parlar-ne. Com va dir Jonathan Swift, ¡°tothom vol viure molts anys, per¨° ning¨² vol arribar a vell¡±. Una excepci¨® ¨¦s Simone de Beauvoir: ¡°El seu llibre La vellesa ¨¦s, des d'una perspectiva filos¨°fica, el m¨¦s complet. La vellesa ¨¦s una situaci¨® silenciada. No se¡¯n parla. Tampoc de la mort, tot i que els fil¨°sofs se n¡¯han ocupat una mica m¨¦s. De la vellesa, amb prou feines. Potser perqu¨¨ ¨¦s un problema actual¡±, encara no assumit com a tal. Algunes lleis recents inclouen la perspectiva de g¨¨nere, per¨° no la d'edat. ¡°Hi ha lleis sobre la vellesa, per¨° no hi ha una perspectiva des de la vellesa¡±, per aix¨° no es t¨¦ en compte la necessitat de la cura. Si es tingu¨¦s en compte podria, tanmateix, canviar la perspectiva social.

Es pensa en l'individu com un ¨¦sser ¡°racional i aut¨°nom¡±. No ¨¦s aix¨ª: ¡°Som interdependents. Naixem dependents i ens convertim una altra vegada en dependents quan s'apropa la mort. I al llarg de la vida ho som tamb¨¦ en ocasions. La modernitat no ha tingut aix¨° en compte¡±.

La cura dels ancians va quedar relegada a les fam¨ªlies o a la caritat: ¡°Els primers asils els gestionaven les esgl¨¦sies, despr¨¦s les entitats ben¨¨fiques. L'Estat va tardar molt a entrar-hi i encara estem lluny de tenir l'assumpte resolt¡±, per¨° la cura dels dependents no ¨¦s cosa de la caritat, sin¨® de la just¨ªcia, de la qual nom¨¦s es pot fer c¨¤rrec l'Estat. ¡°Els individus podem practicar la caritat, per¨° no aplicar la just¨ªcia. De la cura, en canvi, podem i hem de fer-nos c¨¤rrec tots. L'Administraci¨® pot construir resid¨¨ncies potser excel¡¤lents, per¨° no podem demanar-li que faci companyia a les persones que se senten soles al final de la seva vida¡±, perqu¨¨ la cura dels altres ¨¦s una activitat que, com Camps cita Arist¨°til, es relaciona amb l'¨¤nima sensitiva, no amb l'¨¤nima racional.

T¨¦ molt present Carol Gilligan, una psic¨°loga que va estudiar la formaci¨® de la consci¨¨ncia moral en la infantesa. Creia que Lawrence Kohlberg, el seu mestre, tenia una visi¨® masculina plasmada en un estudi sobre la resposta de nens i nenes a un dilema: un home necessita un medicament per a la seva dona malalta i no t¨¦ diners per comprar-lo. Seria just robar-lo? Nens i nenes donaven una resposta diferent. ¡°El pensament mascul¨ª percep dues normes en conflicte; el femen¨ª percep la necessitat de pal¡¤liar el sofriment, el sentiment per sobre de la racionalitat de la llei, perqu¨¨ la cura ¨¦s m¨¦s a prop del sentiment que de la ra¨®¡±, resumeix Camps. No ¨¦s que homes i dones siguin diferents, sin¨® que la cultura i la tradici¨® fa que les nenes valorin aspectes que els homes ometen. ¡°El feminisme radical va rebre molt malament aquests estudis¡±, assenyala Camps, ¡°no volia emfatitzar el comportament tradicional femen¨ª perqu¨¨ aix¨° faria que tot continu¨¦s igual¡±. No acabava d'entendre que ¡°hi ha valors que han estat m¨¦s desenvolupats per les dones i que no ¨¦s negatiu reivindicar que es converteixin en universals. S¨®n valors necessaris. Gilligan insisteix que la cura ¨¦s tan important com la just¨ªcia, un factor que l'¨¨tica no havia tingut en compte.¡±

La reflexi¨® de Camps parteix de l'exist¨¨ncia d'una poblaci¨® creixent amb necessitat de cures i busca una soluci¨® ¨¨tica en un m¨®n en transformaci¨®. ¡°Els canvis en l'estructura familiar i la incorporaci¨® de la dona en el m¨®n laboral fan que no pugui assumir la cura ella sola. Que la dona no tingui temps perqu¨¨ treballa ¨¦s un progr¨¦s, per¨° la necessitat de la cura no desapareix, de manera que cal repartir aquesta funci¨® dins de la fam¨ªlia, amb el suport de l'Administraci¨®. L'emancipaci¨®, i no val marxa enrere, ho canvia tot i obliga a compartir les funcions¡±.

L'envelliment de la poblaci¨® t¨¦ aspectes positius i d¡¯altres negatius, raona. ¡°La dem¨¨ncia ¨¦s un d'ells i la depend¨¨ncia, un altre. ?s necessari suport procedent de l'Estat, que ha de facilitar la cura. La conciliaci¨® ¨¦s una via encara poc desenvolupada¡±.

La cura esdev¨¦, doncs, dret i deure. ¡°L'¨¨tica contempla el conflicte entre el deure i el desig. L'home t¨¦ desitjos que vol satisfer immediatament, per¨° la ra¨® ens assenyala que no sempre ha de ser aix¨ª. Vivim amb altres. Som socials, la qual cosa implica relacionar-nos amb els altres, atendre els altres. No es pot obviar el deure, encara que no sigui agradable.¡±

Davant la rigidesa d'una ¨¨tica dels principis, ella prefereix ¡°l'¨¨tica de les virtuts. El deure ¨¦s una obligaci¨® imposada (autoimposada) que molta gent rebutja. L'¨¨tica de les virtuts col¡¤labora en la formaci¨® del car¨¤cter. Es tracta de formar la personalitat moral, que alhora ¨¦s la sensibilitat moral. Les virtuts s'assenten en aquesta ¨¤nima sensitiva. Aqu¨ª no hi ha c¨¤lcul racional, sin¨® acostumar-se a actuar, encara que sigui dif¨ªcil que la gent actu? contra els seus desitjos, una situaci¨® que estimula la societat de consum¡±.

El llibre, insisteix Vict¨°ria Camps, ¨¦s ¡°un llibre feminista, vol ser-ho¡±, tot i que reconeix que ¡°dins del feminisme hi ha encara certa tensi¨® respecte a la cura per por que es carregui sobre la dona qualsevol defici¨¨ncia sobre el tema¡±, per aix¨° recorda l'esl¨°gan del primer feminisme: all¨° personal ¨¦s pol¨ªtic. La cura no ¨¦s un tema femen¨ª, sin¨® universal, com aspiren a ser els valors morals.

Tiempo de cuidados. Vict¨°ria Camps. Arpa, 2021. 208 p¨¤gines. 17,90 euros